Ecologisme naturalista i social

En els últims 27 anys, des de la CNT, hem pogut constatar que el canvi d’usos del territori i els seus recursos, ens està portant a un colapse de tal magnitud que ara per ara encara no hem interioritzat ben bé les seves conseqüències.

Malgrat la nostra consciència de classe, avui, encara no sabem, perquè no ens deixen aprendre, autogestionar les riqueses que nosaltres i només nosaltres els treballadors i treballadores produim. La maquinació constant i imparable de l’Estat i el Capital consagrant la usurpació del Patrimoni de totes, els interessos de les clases privilegiades i la santa propietat privada, ens ha portat en aquets moments a un punt de no retorn. Molt probablement (estudis i més estudis així ho confirmen) aquest vaixell fluvial anomenat Planeta Terra, impulsat per un corrent global i globalizador, ha començat una navegació imparable, cap a un salt d’aigua de direcció única. De totes maneres, és força reconfortant que després de més de 5000 anys de societat patriarcal amb els seus poders fàctics deu, pàtria, patró, protegits pels militars, i més de 2000 anys d’interioritzar valors de moral judeo-cristiana, ens quedi quelcom de rebeldia i racionalitat.

Nosaltres, com a treballadors i treballadores, afiliades i organitzades en la CNT de Figueres i Comarca, estem atentes i sensibles a totes les agressions fetes a la vida.

Com a humans, pensem que el nostre autèntic paper és el d’administrar els recursos de la Terra. No creiem ni confiem en les classes dirigents, ni deleguem. Som com simples treballadors i treballadores, escollides per la evolució de la natura per la nostra intel·ligència com a representants de les demés formes de vida. Com si fossim el representant sindical d’un sindicat al que estàn afiliades les bactèries, els fongs i les llevadures; així com els peixos, els ocells i d’altres animals; arbres mil.lenaris i plantes menors. Tots els éssers vius son membres d’aquest sindicat; i estàn molt, molt enfadats per l’ús i abús de les llibertats que les persones s’han près sobre el planeta i la seva vida. Sense armonia i explotant-los, la caiguda està assegurada. Que la política és als humans el què l’agricultura a la terra o la ramaderia al bestiar, ens fa témer que la domesticació del gènere humà és a punt d’assolir-se.

PROU DE PEDAÇOS I REFORMES.

PER LA REVOLUCIÓ SOCIAL, VISCA L’ANARQUIA.

Menstrestant , salut i anarcosindicalisme.

Figueres, 25 de novembre del 2004.