Un ajuntament d’okupes que denuncia els ocupes
L’Ajuntament de Figueres du a terme una campanya d’assetjament contra les persones que sobreviuen punxant l’electricitat i en altres situacions de carestia d’habitatge, mentre exerceix l’okupació il·legal d’un immoble a la mateixa ciutat. Del 1987 els serveis socials municipals de Figueres han estat de forma alegal a part de l’edifici de sindicats, i des de 2014 de forma il·legal.
Els antecedents històrics:
En aplicació de la llei de 1939 sobre Responsabilidades Políticas contra qui promou la Revolució social i s’oposa al Movimiento Nacional, el nou Estat es va apropiar legalment de tots els bens de la Confederació Nacional del Treball; l’anomenat Patrimoni Històric.
En aplicació de la Ley de Bases de la Organización Sindical de 1940, el Movimiento Nacional amb la Falange Española Tradicionalista de las J.O.N.S. obligà tots els treballadors i treballadores a estar afiliades a la Comunidad Nacional-Sindicalista, única organització sindical reconeguda i dirigida per l’Estat. Amb els diners d’aquelles quotes sindicals es va construir i dotar l’anomenat Patrimoni Sindical Acumulat, del qual forma part tot l’edifici de sindicats de Figueres, situat al carrer Poeta Marquina, rere la biblioteca.
Una vegada mort el cap d’estat Francisco Franco es va legalitzar la pluralitat de sindicats i, en reconeixent la indeguda apropiació, el Patrimoni Sindical Acumulat es va posar a disposició per l’ús exclusiu dels sindicats. Durant aquesta transició, la Generalitat de Catalunya va intentar beneficiar-se de la confusió per apropiar-se el 1980 de l’edifici de Figueres com a part de l’Institut Social del Temps Lliure, i en això l’ajuntament de Figueres, durant el govern de Maria Llorca i Bard, en va aconseguir la cessió gratuïta atenent-se a la suposada propietat de la Generalitat de Catalunya, que mai no ha estat certa.
La disputa del segle XXI
CNT-AIT es va trobar amb què diverses institucions es negaren a reconèixer el seu dret a utilitzar la planta baixa de l’edifici sindical (UGT i CCOO utilitzen la primera i segona plantes respectivament), i aquest sindicat va entrar el 1999 veient-se obligat a quedar-se arraconat en una sala d’actes, sense aigua ni sanitaris, ni altres mitjans, però CNT-AIT ha seguit insistint en la il·legitimitat de l’Ajuntament de Figueres per okupar la planta baixa, emparat en una falsedat a totes les converses.
Finalment el 2014, la Intervención General del Estado efectuà una reunió a Figueres amb totes les parts afectades, i l’Ajuntament de Figueres no aconsegueix acreditar cap base legal per la seva okupació. Es reconeix que el 100% de l’edifici és Patrimoni Sindical Acumulat des de 1986 i sense cap canvi de finca des de la seva construcció. És a partir d’aquest moment que l’Ajuntament de Figueres es nega a cap diàleg, manté un policia privat a la porta de Serveis Socials i s’apalanca en la seva força per sobre els demés.