Categoria: Locals, infraestructures i Mobiliari (LIM)
Un nou monstre aborda la classe obrera del segle XXI a Espanya
La què es reivindica legalment com a única i verdadera Confederación Nacional del Trabajo, després de ser expulsada de l’Associació Internacional dels Treballadors, ha interposat demandes contra 38 sindicats que des d’Espanya s’adhereixen a l’AIT amb les sigles CNT-AIT, per la semblança estètica i demanant què els paguin una suma de quasi 2 milions d’euros «per danys morals».
El 7 de maig de 1977 es va legalitzar de nou a Espanya la Confederación Nacional del Trabajo, 41 anys després de què el bàndol nacionalista prohibís els sindicats obrers, donat què la classe obrera els utilitzava per a fer front a la Patronal i al seu estat protector.
Ja des d’aleshores diferents corrents d’aquella CNT van discutir la pertinència o no de participar en el sistema electoral post-franquista dins les empreses, amb la qual cosa va formalitzar via judicial l’escisió entre l’aleshores CNT i la CGT.
Al segle XXI noves generacions van prendre el testimoni de la secció espanyola de l’AIT, reconeguda per la Internacional com a CNT-AIT, però segons va tornar a créixer aquesta Confederación Nacional del Trabajo van sorgir noves tendències, una altra vegada mirant-se en un mirall de la cultura burgesa i plantejant canvis com, convertir l’organització en una agència d’advocats, acompanyar moviments polítics i nacionals, contractar càrrecs afins i advocats com a assalariats de la mateixa agència, i convertir una federació igualitària en una central amb un règim piramidal.
Al llarg de dècades multitud de sindicats que s’havien federat van anar caient i fugint de tal ombra de l’anarcosindicalisme, i el 2016 aquella Confederación Nacional del Trabajo fou expulsada per deslleialtat i incompliment a la mateixa AIT què es va reconstituir amb esforç el 1922. Ja no podia anomenar-se més CNT-AIT.
Fou aleshores què els sindicats coherents amb l’anarcosindicalisme, fins aleshores desfederats d’aquella CNT, van prendre el relleu com a secció espanyola de l’AIT i foren reconeguts per aquesta com a CNT-AIT, una confederació de sindicats anarcosindicalistes.
És el 2024 què ens trobem què la CNT desafiliada d’AIT, a la què anomenem CNT(CIT) per la seva nova afiliació, busca rentabilitzar el seu nou format empresarial amb advocats, per a reclamar 50.000 € a cada sindicat de l’actual CNT-AIT amb motiu de què s’assemblen les sigles, la qual cosa diuen podria confondre les treballadores.
Aquest nostre escrit és per aclarir millor a la classe obrera i què no es confongui ningú.
Mans fora de la CNT-AIT
Deixeu-nos desenvolupar la nostra autonomia i el federalisme amb CNT-AIT
Als treballadors que s’organitzen amb la CNT d’Olot (CIT):
Des de què alguns dels actuals afiliats al sindicat d’Olot van promoure la dissolució del sindicat de Figueres, i van aconseguir la nostra desfederació de la Confederació Nacional del Treball el 2017, hem patit tot tipus d’assetjament destructiu contra el nostre dret a la llibertat sindical.
Ens han assetjat i acusat per xarxes, ens ens van negar l’ús del local de Figueres, inclús van arribar a donar quasi tota la planta baixa de l’edifici sindical a CCOO & UGT per a impedir que s’hi desenvolupés l’anarcosindicalisme, van boicotejar que fundéssim altres sindicats, van furtar material informàtic per a bloquejar el funcionament federal, han trencat la porta almenys en 5 ocasions, han desvalisat 2 vegades la biblioteca, i no fan més que demonitzar-nos dins el moviment llibertari.
Recentment han reconegut en seu judicial, què en realitat no són d’un sindicat de Figueres sinó que estan afiliats al «Sindicat d’Oficis Varis d’Olot de la CNT», mentre demanen una multa de 6.000 € contra nosaltres per «fer-nos passar» per la CNT-AIT a Figueres.
Als estatuts de la CNT associada a la CIT tenen prohibit utilitzar les sigles de l’AIT ni generar confusió, per aquests dirigents del sindicat d’Olot (federat a la CNT de la CIT) fan tràmits a Figueres com a representants de CNT-AIT i persegueixen a qui pretengui estar a l’Associació Internacional dels Treballadors.
El conflicte té un fons ideològic:
Nosaltres estem en contra del què el sindicat sigui Patronal, amb empleats assalariats, estem en contra de pàtries i fronteres, rebutgem el frau polític del sistema electoral, estem a favor de la descentralització federal i assembleària, a favor de l’autonomia i autogestió en forma de sindicats, i preferim l’acció directa que no convernir-nos en una agència de serveis contractats.
És per tot això que no estem a la Confederación Nacional del Trabajo associada a la CIT, i ens presentem com a CNT-AIT Figueres, a l’Associació Internacional de les Treballadores (AIT).
Comunicat públic des de Figueres, a 17 de març del 2024
Visca el món de les idees, i de la seva coherència amb la pràctica.
Un ajuntament d’okupes que denuncia els ocupes
L’Ajuntament de Figueres du a terme una campanya d’assetjament contra les persones que sobreviuen punxant l’electricitat i en altres situacions de carestia d’habitatge, mentre exerceix l’okupació il·legal d’un immoble a la mateixa ciutat. Del 1987 els serveis socials municipals de Figueres han estat de forma alegal a part de l’edifici de sindicats, i des de 2014 de forma il·legal.
Els antecedents històrics:
En aplicació de la llei de 1939 sobre Responsabilidades Políticas contra qui promou la Revolució social i s’oposa al Movimiento Nacional, el nou Estat es va apropiar legalment de tots els bens de la Confederació Nacional del Treball; l’anomenat Patrimoni Històric.
En aplicació de la Ley de Bases de la Organización Sindical de 1940, el Movimiento Nacional amb la Falange Española Tradicionalista de las J.O.N.S. obligà tots els treballadors i treballadores a estar afiliades a la Comunidad Nacional-Sindicalista, única organització sindical reconeguda i dirigida per l’Estat. Amb els diners d’aquelles quotes sindicals es va construir i dotar l’anomenat Patrimoni Sindical Acumulat, del qual forma part tot l’edifici de sindicats de Figueres, situat al carrer Poeta Marquina, rere la biblioteca.
Una vegada mort el cap d’estat Francisco Franco es va legalitzar la pluralitat de sindicats i, en reconeixent la indeguda apropiació, el Patrimoni Sindical Acumulat es va posar a disposició per l’ús exclusiu dels sindicats. Durant aquesta transició, la Generalitat de Catalunya va intentar beneficiar-se de la confusió per apropiar-se el 1980 de l’edifici de Figueres com a part de l’Institut Social del Temps Lliure, i en això l’ajuntament de Figueres, durant el govern de Maria Llorca i Bard, en va aconseguir la cessió gratuïta atenent-se a la suposada propietat de la Generalitat de Catalunya, que mai no ha estat certa.
La disputa del segle XXI
CNT-AIT es va trobar amb què diverses institucions es negaren a reconèixer el seu dret a utilitzar la planta baixa de l’edifici sindical (UGT i CCOO utilitzen la primera i segona plantes respectivament), i aquest sindicat va entrar el 1999 veient-se obligat a quedar-se arraconat en una sala d’actes, sense aigua ni sanitaris, ni altres mitjans, però CNT-AIT ha seguit insistint en la il·legitimitat de l’Ajuntament de Figueres per okupar la planta baixa, emparat en una falsedat a totes les converses.
Finalment el 2014, la Intervención General del Estado efectuà una reunió a Figueres amb totes les parts afectades, i l’Ajuntament de Figueres no aconsegueix acreditar cap base legal per la seva okupació. Es reconeix que el 100% de l’edifici és Patrimoni Sindical Acumulat des de 1986 i sense cap canvi de finca des de la seva construcció. És a partir d’aquest moment que l’Ajuntament de Figueres es nega a cap diàleg, manté un policia privat a la porta de Serveis Socials i s’apalanca en la seva força per sobre els demés.
En recolzament a l’ocupacio sindical de CNT Zaragoza
Des del Comitè Confederal de la CNT manifestem el recolzament de tota l’organització a l’okupació sindical portada a terme per part de la Federació Local de Zaragoza al local de la Seguretat Social del carrer Andrés Gúrpide nr.3 de Zaragoza. Aquesta okupació s’emmarca dins la reivindicació que la CNT porta a terme des de fa anys pel Patrimoni Sindical Acumulat (PSA), conformat per tots els immobles propietat de l’antic Sindicat Vertical franquista, al qual havíen d’estar obligatòriament afiliades totes les treballadores i treballadors de l’Estat Espanyol.
La llei marca que aquests locals, que actualment són propietat del Ministerio de Empleo y Seguridad Social, han de ser cedits en ús a les organitzacions sindicals i patronals. En aquest repartiment hauría d’estar inclòs el nostre sindicat, però des del Ministerio només hem vist bones paraules i favoritismes cap a les organitzacions sindicals i patronals afins al poder polític. Els fets ho demostren: els diferents governs han afavorit que molts d’aquests locals quedin sense ús, abandonats, saquejats, en estat de semirruina o cedits il·legalment a empreses que es lucren del patrimoni de totes les treballadores i treballadors, abans que entregar-los a la CNT.
El local gestionat actualment per la CNT de Zaragoza és un clar exemple d’això que denunciem. Davant la impossibilitat de realitzar les seves activitats sindicals i socials a la seva antiga seu, i després de dècades sol·licitant l’ús de l’espai de PSA que li correspon, el sindicat ha donat un pas cap endavant rehabilitant l’esmentat local de la Seguretat Social (que portava més de dos anys en estat d’abandonament). S’ha reutilitzat tot el mobiliari i l’espai que estava completament deixat, obrint novament les seves portes a la classe treballadora tots els dies de la setmana des del Primer de Maig, dia de la inauguració del local.
Encara més escandalosa és la situació de l’anterior immoble del qual CNT-Zaragoza havia sol·licitat el seu ús, l’antic Hospital San Jorge, que pretén subastar el Ministerio juntament amb d’altres locals pertanyents al PSA. No solament abandonen locals que hauríen de cedir a les organitzacions de treballadores i treballadors, no solament realitzen cessions sota un criteri injust i possiblement prevaricador, sinó que a més a més ara pretenen «fer caixa» amb els mateixos. I per si fos poc, el Ministerio ha portat a judici a 11 activistes per haver posat en ús el local de l’antic Hospital de San Jorge.
No ens creurem per més temps les paraules buides del ministeri, volem compromisos clars i per escrit. La CNT no renunciarà al patrimoni que li correspon per dret. No volem propietats ni subvencions, lluitem per l’ús d’un patrimoni que és nostre i de tota la classe treballadora. Si el Ministerio no posa solució al dèficit d’espais allà on n’hi hagi, no pararem d’assenyalar a qui no posen remei a aquesta injustícia.
Per la devolució del patrimoni sindical a la classe treballadora!
Secretariat Permanent del Comitè Confederal
Confederació Nacional del Treball
