Davant la massacre a Barcelona i arreu

Des de la CNT-AIT mostrem la nostra més absoluta pena, indignació, confusió i dolor davant la violència mortal del 17 d’agost que ha transcendit a tants mitjans de comunicació.

Una vegada més ha estat el poble, la població civil, la gent corrent, la que ha patit les conseqüències de guerres que no són seves. Una altra vegada el poble torna a posar el patiment i els morts.

Aquesta vegada ha canviat la localització, ha canviat el lloc. Aquesta vegada el cop ha estat sobre el cor de Barcelona. Però una altra vegada l’objectiu ha estat el mateix: la població civil desarmada i innocent.

Ja sigui a l’Iraq, Afganistan, Siria, Iemen, Londres, Paris, Berlín, la Mediterrània o les reixes de Melilla, tornem a convertir-nos en víctimes propiciatòries, en danys col·laterals d’una guerra entre bàndols que desconeixem, que no escatima en mitjans ni límits per assolir els seus objectius, que no coneix el significat de la paraula «amor». Bàndols pels quals el poder està per sobre de les persones i de la vida. Bàndols que no ens representen.

Estem segures que cap acte menyspreable com aquest aconseguirà convertir-nos en allò que no som. No aconseguiran enfrontar-nos als nostres germans i germanes de classe. De ben segur, aquest acte miserable ha de servir per veure’ns reflectits, per comprendre’ns i per a reforçar les nostres conviccions morals de solidaritat i recolzament mutu entre les persones i els pobles.

Davant d’aquells que prediquen la intolerància, la persecució a la gent diferent o la superioritat religiosa, racial o de classe, ens aixequem com a poble valent, divers i lluitador.

No en faran mai prou per aturar les nostres lluites.

Tot el nostre amor pels qui pateixen.