Jornades per l’abstenció activa

El Sindicat d’Oficis Varis de la C.N.T-A.I.T de Figueres i Comarca comunica que ha iniciat una campanya a favor de promoure l’Abstenció Activa. Per tal de ser coherents amb els nostres principis, tàctiques i finalitats anarcosindicalistes considerem que les eleccions democràtiques parlamentàries, ja siguin municipals, autonòmiques, etc, no són cap solució als problemes que pateix cada dia la ciutadania, al contrari són una part principal del problema (juntament amb el sistema econòmic que ens regeix).

Aquesta campanya consta de varies xerrades-debat que realitzarem a la província de Girona, així com l’edició d’un dossier amb diversos textos que tracten el tema des d’una òptica llibertària, vigent avuí en dia, més que mai.

La primera xerrada es farà a Girona el dijous 6 de novembre a la facultat de lletres de la Universitat de Girona, a les 17:00 hores a càrrec dels companys Just Cases (profesor d’història a la UAB i militant de la CNT-AIT de Terrasssa) i Miquel Sánchez (jornaler forestal i militant de la CNT-AIT).

La segona xerrada es farà a Figueres el divendres 14 de novembre al Casal la Volta, a les 20:00 hores a càrrec dels mateixos companys.

Per a més informació, dirigir-se al S.O.V de la C.N.T-A.I.T de Figueres i Comarca al telèfon 972 67 32 88 qualsevol dia de la setmana de 20:00 a les 21:00 hores.

SI VOTES, NO ET QUEIXIS….

En les vísperes de les passades eleccions vaig tenir la bona intenció d’apropar-me al paradís de cert local on se celebrava un mitin electoral. Era per a mi un espectacle nou en el que formaven part amics i amigues d’ampul·loses idees amb noves gents de limitadíssimes orientacions.
Sortí d’allà amb el cap calent i els peus freds. Vaig haver de suportar un regular mal de cap de providencialisme polític i, naturalment, en patí les conseqüències.
Estic meravellat. No passen els dies per a la gent. No hi ha experiència prou colpidora amb la qual obrin els ulls. No hi ha raó que els aparti de la rutina.

Com els i les creients ho fixen tot a la providència, així els i les socialdemòcrates, democristians, reaccionaris/es, alternatius/ves o socialistes, continuen posant les seves esperances en els i les regidors/es i diputats/des i ministres del respectiu partit o candidatura:

«Els nostres regidors faran això i allò i el de més enllà»

«Els nostres diputats conqueriran tant i quant i tant més»

«Els nostres ministres decretaran, crearan, transformaran tot el que s’hagi de decretar, crear i transformar»

Tal és l’ensenyament d’ahir, avui i demà. Avui el poble, a qui s’apel·la a tothora, segueix aprenent que no té altra cosa que fer sinó votar i esperar de forma pacient a que tot se li doni fet. I va i vota i espera.

Temptat vaig estar de demanar la paraula i envestir de front contra la fal·làcia i la rutina que així adorm a les persones. Temptat vaig estar de cridar al treballador/a allà presents i en majoria:

Si votes, no et queixis. Perquè el teu primer deure és sortir d’aquí i tot seguit actuar pel teu compte. Ves i en cada poble obre una escola laica, crea un diari, una biblioteca; organitza un centre de cultura, un sindicat, un cercle obrer, una cooperativa, quelcom del molt que et queda per a fer. Si et creues de braços i t’adorms al jaç del vot-providència, regidors/es, diputats/des i ministres, per molt alternatius/ves o socialistes o el que siguin, continuaran la rutina dels recursos buits, de les lleis nècies i de l’administració obstaculitzadora. I sospiraràs per la instrucció popular i continuaràs tan burro/a com abans, cridaràs per la llibertat i tant pres/a com abans a l’argolla del salari seguiràs, demanaràs equitat, justícia, solidaritat i et donaran decrets, lleis i reglaments a dojo, però ni una mica d’allò a què tens dret i no gaudeixes perquè ni saps ni vols prendre-ho amb les teves mans.

Vols cultura, llibertat, igualtat, justícia?. Doncs ves a conquerir-ho, no vulguis que altres vinguin a donar-t’ho. La força que tu no tinguis, doncs és el tot, no la tindran uns/es quants/es. Aquest miracle de la política no s’ha dut mai a terme, ni es durà mai. La teva emancipació serà la teva obra, o no t’emanciparàs en tots els segles dels segles.

I ara ves i vota i rematxa la teva cadena.

(Extret del llibre IDEARIO de Ricardo Mella)