29N: Por la dignidad de las marchas

La Confederación Nacional del Trabajo (CNT-AIT) se ve obligada a manifestar públicamente su rechazo a la incorporación de CCOO y UGT a las Marchas de la Dignidad, a la vez que muestra su repulsa a sus convocatorias paralelas realizadas para este próximo sábado 29N con el lema «Dignidad y Derechos».

Puede que la CNT hayamos aportado poco a este movimiento por el momento. Somos una organización que funciona sin liberados y sin subvenciones, que tiene sus propios conflictos y luchas. Nos sumamos a las Marchas con la voluntad de apoyar un movimiento popular que nació desde los pueblos, barrios, colectivos sociales y organizaciones de base. No se podrá decir de la CNT-AIT que nos hemos sumado para imponer postulados propios o proponer iniciativas partidistas o en nuestro beneficio.

En nuestra opinión las Marchas de la Dignidad tienen un importante reto que afrontar para preservar aquello que las ha hecho especiales, para seguir siendo capaz de aglutinar a miles de personas y a multitud de colectivos y organizaciones, para mantener como objetivo articular una lucha común contra el sistema al margen de los cauces establecidos, y para conservar la unidad. Por lo cual debemos ser capaces, tanto personas y colectivos como sobre todo las organizaciones, de no convertir las Marchas en un espacio por el que pugnar para satisfacer intereses políticos propios, ya sean estos electoralistas, territoriales, sindicales…

Por lo tanto el primer paso debería ser no admitir a CCOO y UGT y todo lo que éstas representan en el seno de las Marchas de la Dignidad, ya que al aceptarlos se convertirían en todo menos en aquello que las hizo un referente hace menos de un año y permitió alcanzar el éxito sin precedentes del 22M. Esperamos que todos los que componemos las Marchas respondamos colectivamente ante ataques e intentos de control y manipulación como este. Solo manteniendo su autonomía y dependencia podremos alcanzar los objetivos que proclamamos: PAN, TECHO, TRABAJO Y DIGNIDAD.

Secretariado Permanente del Comité Confederal de CNT-AIT

6N: Projección documental en ‘La Cate’ – Ciutat morta

En junio de 2013, un grupo de 800 personas ocupan un cine abandonado del centro Barcelona para proyectar un documental. Rebautizan el antiguo edifcio en honor a una chica que se suicidó dos años antes: Cinema Patricia Heras. ¿Quién era Patricia? ¿Por qué se quitó la vida y qué tiene que ver Barcelona con su muerte? Esto es exactamente lo que se quiere dar a conocer con esta acción ilegal y de gran impacto mediático: que todo el mundo sepa la verdad sobre uno de los peores casos de corrupción policial en Barcelona, la ciudad muerta.

La proyección será este jueves a las 21:00h en «La Cate» de Figueres, de entrada libre y una hucha para contribuciones voluntarias.

https://es.wikipedia.org/wiki/Ciutat_Morta

En recolzament a l’ocupacio sindical de CNT Zaragoza

Des del Comitè Confederal de la CNT manifestem el recolzament de tota l’organització a l’okupació sindical portada a terme per part de la Federació Local de Zaragoza al local de la Seguretat Social del carrer Andrés Gúrpide nr.3 de Zaragoza. Aquesta okupació s’emmarca dins la reivindicació que la CNT porta a terme des de fa anys pel Patrimoni Sindical Acumulat (PSA), conformat per tots els immobles propietat de l’antic Sindicat Vertical franquista, al qual havíen d’estar obligatòriament afiliades totes les treballadores i treballadors de l’Estat Espanyol.

La llei marca que aquests locals, que actualment són propietat del Ministerio de Empleo y Seguridad Social, han de ser cedits en ús a les organitzacions sindicals i patronals. En aquest repartiment hauría d’estar inclòs el nostre sindicat, però des del Ministerio només hem vist bones paraules i favoritismes cap a les organitzacions sindicals i patronals afins al poder polític. Els fets ho demostren: els diferents governs han afavorit que molts d’aquests locals quedin sense ús, abandonats, saquejats, en estat de semirruina o cedits il·legalment a empreses que es lucren del patrimoni de totes les treballadores i treballadors, abans que entregar-los a la CNT.

El local gestionat actualment per la CNT de Zaragoza és un clar exemple d’això que denunciem. Davant la impossibilitat de realitzar les seves activitats sindicals i socials a la seva antiga seu, i després de dècades sol·licitant l’ús de l’espai de PSA que li correspon, el sindicat ha donat un pas cap endavant rehabilitant l’esmentat local de la Seguretat Social (que portava més de dos anys en estat d’abandonament). S’ha reutilitzat tot el mobiliari i l’espai que estava completament deixat, obrint novament les seves portes a la classe treballadora tots els dies de la setmana des del Primer de Maig, dia de la inauguració del local.

Encara més escandalosa és la situació de l’anterior immoble del qual CNT-Zaragoza havia sol·licitat el seu ús, l’antic Hospital San Jorge, que pretén subastar el Ministerio juntament amb d’altres locals pertanyents al PSA. No solament abandonen locals que hauríen de cedir a les organitzacions de treballadores i treballadors, no solament realitzen cessions sota un criteri injust i possiblement prevaricador, sinó que a més a més ara pretenen «fer caixa» amb els mateixos. I per si fos poc, el Ministerio ha portat a judici a 11 activistes per haver posat en ús el local de l’antic Hospital de San Jorge.

No ens creurem per més temps les paraules buides del ministeri, volem compromisos clars i per escrit. La CNT no renunciarà al patrimoni que li correspon per dret. No volem propietats ni subvencions, lluitem per l’ús d’un patrimoni que és nostre i de tota la classe treballadora. Si el Ministerio no posa solució al dèficit d’espais allà on n’hi hagi, no pararem d’assenyalar a qui no posen remei a aquesta injustícia.

Per la devolució del patrimoni sindical a la classe treballadora!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
Confederació Nacional del Treball

Absolucio als imputats del 29M 2012

El pròxim dia 16 de maig tindrà lloc el judici a un company del sindicat que li demanen 3 anys de presó i 9400euros de multa per tots els danys durant un piquet a la Vaga General del 29M del 2012 a Sabadell.

Si voleu signar el comunicat de la plataforma sbdlluitant, el sindicat l’ha signat: absolucio29msbd.wordpress.com

També s’ha realitzat un comunicat propi que ja està publicat al web del sindicat i al de Solidaridad Obrera:

Absolució imputats Vaga General 29M 2012

El 29 de març del 2012 va tenir lloc una Vaga General contra la darrera reforma laboral; a Sabadell la plataforma SBDlluitant (que agrupava col·lectius de l’esquerra independentista, la PAH, la CGT i la CNT entre d’altres), va convocar un piquet i una manifestació que va agrupar unes 10.000 persones. Els mossos van carregar contundenment contra el piquet, causant més d’una dotzena de contusionats i després d’aquest van detenir indisriminadament a onze persones, de les quals cinc estan pendents de judici. També van agredir a la premsa i van obligar a borrar els vídeos de les càrregues, fent palès novament la impunitat en què actuen.

El proper 16 de maig es celebrarà el primer judici, l’acusat és un company del sindicat que ni tan sols va participar al piquet. El fiscal l’acusa de danys, demanant-li 2 anys de presó i una multa de 6.480 euros; la Generalitat l’acusa de danys i desordres i li demana 3 anys de presó; i per últim, l’Ajuntament de Sabadell li demana 9.400 euros, acusant-lo de totes les destroses al mobiliari urbà que es van produïr al dia de la Vaga. Desde la CNT de Sabadell exigim a l’Ajuntament que retiri l’acusació, no té sentit que s’acusi de tots els danys a una persona que ni tan sols es trobava al piquet. Pensem que el veritable motiu d’aquesta acusació és simplement buscar un cap de turc que pagui per tots els danys.

La resta d’acusats són quatre, el 27 d’octubre tindrà lloc el judici a tres d’ells. El fiscal i la Generalitat els hi demanen 2 anys i 9 mesos de presó per desordres públics i delicte de resistència, exceptuant a una afiliada d’aquest sindicat que li demanen exclusivament per desordres públics. A la última acusada se li demanen 2 anys per un delicte d’atemptat a l’autoritat, així com 900 euros per una falta de lesions i 210 per indemnitzar un suposat mosso lesionat, encara està pendent de data de judici.

Pensem que aquest procés judicial, sense cap tipus de prova més enllà de les paraula dels mossos, té a veure amb la creixent criminalització dels i les que s’enfronten a les injustícies del sistema, tracten novament de frenar la protesta social amb penes de presó i multes per aquells i aquelles que lluiten. És per això que demanem l’absolució de tots els imputats/des, i els hi volem fer saber que la repressió no aturarà la nostra lluita contra els atacs de l’estat i el capital a la classe treballadora.

Diverses alternatives de pensament pel Dia del Llibre

Historia desenvuelta del surrealismo

(Jules-François Dupuis)

Aquesta història del Surrealisme no és verdaderament una història, sinó una crítica del surrealisme, escrita per un dels seus hereus i, al mateix temps, un dels seus enterradors. El caràcter polèmic i de finalització que l’autor atribueix al seu text corresponen al punt de vista situacionista d’una crítica com «La sociedad del espectáculo» i el «Tratado de saber-vivir» per ús de les joves generacions. Estem doncs, davant una lectura radical i apassionada del surrealisme, de les seves pretensions, èxits i fracassos que manté plena actualitat polèmica de profit per les joves generacions.

El kit de la lucha en internet

(Margarita Padilla)

Pocs dubtes caben ja que Internet s’ha convertit en un terreny de batalla crucial pel futur del desenvolupament de la crítica, la transformació i els propis moviments socials. A partir d’algunes de les principals propostes ciberactivistes que s’han desenvolupat els últims anys com WikiLeaks, Anonymous o Hacktivistas, aquest llibre aposta per la llibertat a Internet, la lluita contra la censura i la falsa escassetat de bens immaterials. Noves eines i elements d’organització s’expliquen per afrontar eficaçment la situació actual.

Video de Samuel Martínez i Marta G. Franco, sense comptar amb el control total actual de les xarxes per part del Poder:

La convivencialidad

(Ivan Illich)

La lògica indusrtial no forma part solament de les formes de producció d’objectes de consum, sinó que és inherent a totes les bases del capitalisme actual. La tecnologia en el seu conjunt, el sistema de transports, l’escola o el sistema sanitari, tal i com es van edificar al llarg del segle XX, han adoptat la forma de producció industrial, basada en el creixement extrem i sense fi. Les eines que teníen que alliberar les persones de l’esclavatge del treball, han acabat per posar-les al seu servei.

Manual de la guerrilla de la comunicación

(Luther Blisset)

Les autores estan fins els nassos de la pràctica exclusiva d’escriure fulletons insípids i del dogmatisme de l’esquerra. Aquesta és una proposta de renovació dels mecanismes d’acció i comunicació pels moviments socials, publicada ja entrat el segle XXI quan es configuraven noves formes de lluita i organització en front a la dominació global. Amb el concepte de guerrilla de la comunicació conviden a experimentar altres formes de fer política que molt sovint han estat menystingudes com a bromes poc serioses al marge del «verdader treball polític».

Teoría King Kong

(Virginie Despentes)

Transgressora i amb la llengua molt llarga, Virgine Despentes (Nancy, 1969) va passar de ser una escriptora marginal a convertir-se en la diva destroy punk de les lletres franceses i una de les veus més destacades de la seva generació. Aquest és un text polèmic que uns consideren el manifest d’un nou feminisme i altres, una lluita personal o una guerra civil entre homes i dones. I ella diu: «Escric des de la lletjor i per les lletges, les velles, les camioneres, les frígides, les insatisfetes, les que ningú no desitja, les histèriques, les tarades, totes les excloses del gran mercat de la bona dona». Amb això ens ofereix un assaig al qual s’ataquen els tabús del feminisme liberal: la violació, la prostitució i la pornografia.

Contra el fundamentalismo escolar

(Enrique Santamaría)

Encara que hi hagi un ampli acord en què l’escola ha estat, en els seus origens, una institució monolítica i tancada en sí mateixa amb un clar objectiu adoctrinador, les divergències més evidents sorgeixen a l’hora de plantejar reformes o alternatives. La qüestió dels fills i filles d’immigrants que fa pensar alguns que l’escola hauria de ser el lloc privilegiat de lluita contra el racisme i d’obertura cultural, pot servir per reobrir el debat sobre les funcions de les institucions educatives i les possibilitats que donen sobre la unitat cultural i la selecció i exclusió social.

De la protesta al contrapoder

(Leiva & Miró & Urbano)

Aquest és un relat que interpel·la les experiències recents de l’autoorganització. Un període on hem viscut (i encara està en marxa) les sacsejades d’un nou protagonisme social que escapa a les lògiques de la política representativa, unes petites tremolors de vida col·lectiva que van més enllà del que fins ara s’ha entès com a moviments socials. L’autoorganització que s’intensifica en la Barcelona metropolitana, a mitjan dècada dels noranta, és un procés que vitalitza aquell protagonisme social (obrer, popular, assembleari, feminista…) hipotecat per la Transició, minoritzat per l’expropiació de la política practicada per l’estat-democràcia, escombrat per la reestructuració capitalista.

Parades de llibres de CNT-AIT a l’Empordà

Com cada any, el sindicat CNT també aprofita el 23 d’abril per apropar llibres i treballs de la classe treballadora, davant la situació de misèria generalitzada, per fer difusió d’alternatives culturals i de pensament que ens ajuden a tallar d’arrel la problemàtica social.
Poques més oportunitats hi ha de trobar aquest material tant a prop.
El Dia del Llibre portarem la parada als centres de La Bisbal i Figueres amb prop de 100 títols de tots els preus, també amb premsa alternativa, informació sobre l’organització, i com a punt de trobada on poder debatre, informar i recollir experiències, conèixer-nos i madurar estratègies d’organització contra els poders imperants. Qui vulgui llegir, evidentment podrà llegir.

Pel Dia del Llibre: Preescolar, provocacio cultural i alliberament juvenil

Kiwi

(Grégoire Reizac)

L’ocellet Kiwi va néixer sense ales i amb moltes ganes d’aprendre a volar. A força d’enginy i voluntat, en Kiwi troba la manera de solcar els aires amb els seus companys. Un llibre sobre l’èxit de la creativitat i la perseverança en el procés d’aprenentatge, on l’esforç i el coratge es veuen recompensats. De text i traç senzill però enginyós, aquest llibre s’adreça a nens i nenes a partir dels 3 anys.

Video de Contes Takatuka, amb la Txell Benitorafe:

Dskntrl

(Ibai Sans Urbieta)

Aquest és un llibre una mica pel·licula. Poesíes, sonetos i parrafades, contes, assaigos, histories, rimes i experiments en un sentit sensesentit per donar a veure tots els sentits que pugui tenir. En arribar al final del compte enrere de cada part, ens segueix dient, a crits, com un esclat, que no es deixi de pensar, ni de reflexionar, que és justament allò que volen i pretenen els qui des dels mass media volen atontar-nos com a ovelles per seguir l’espectacle del gran embull.

Sí pasó algo

(Luis Sánchez)

Des de 1988 fins l’abolició de la conscripció (obligació de realitzar el serveis militar) a mitjans de la cècada de 1990, milers de joves van desafiar el totpoderós Estat negant-se a la seva incorporació forçosa a files en una campanya de confrontació directa amb l’exèrcit i unes lleis injustes: fou el moviment d’insubmissió. Tots els continguts són de llicència CreativeCommons i sense ànim de lucre, però sí amb l’anim de recordar, entre d’alres lluites, la desobediència civil portada a terme per milers de joves contra l’Exèrcit i l’Estat, més difícil encara a Zamora.

Parades de llibres de CNT-AIT a l’Empordà

Com cada any, el sindicat CNT també aprofita el 23 d’abril per apropar llibres i treballs de la classe treballadora, davant la situació de misèria generalitzada, per fer difusió d’alternatives culturals i de pensament que ens ajuden a tallar d’arrel la problemàtica social.
Poques més oportunitats hi ha de trobar aquest material.
El Dia del Llibre portarem la parada als centres de La Bisbal i Figueres amb prop de 100 títols de tots els preus, també amb premsa alternativa, informació sobre la organització, i com a punt de trobada on poder debatre, informar i recollir experiències, conèixer-nos i madurar estratègies d’organització contra els poders imperants. Qui vulgui llegir, evidentment podrà llegir.

Pel Dia del Llibre: De la prostitucio, el TGV i del treball vs atur

Los pasos (in)visibles de la prostitución

(Celeste Arella, Cristina Fernández, Gemma Nicolás, Julieta Vartabedian)

La prostitució és un d’aquells temes de difícil discussió. Hi ha qui està a favor de la seva regulació com a activitat laboral i d’altres que rebutgen completament aquesta possibilitat. Els arguments de fons, incloent les premises poc confessades, plantegen si el treball sexual pot ser considerat com una lliure elecció legítima de la persona, o bé si, al contrari, constitueix una situació d’explotació i extorsió que la denigra. De la mateixa manera, es discuteix si suposa una transgressió davant el Patriarcat o si és una de les seves conseqüències.
Més enllà d’això, la prostitució és una realitat també a l’Empordà. Aquest llibre recull un estudi principalment per les dones immigrants als carrers de Barcelona, amb opinions de la policia, entitats socials, empresaris dels locals, administracions i treballadores. Amb tot això es pot veure els diferents elements que impulsen la invisibilització de la prostitució, per no enlletgir projectes com la Barcelona maca, la Ciutat dels detalls o suposadament + oberta.

Contra el despotismo de la velocidad

(Encyclopédie des Nuisances)

Només qui ven prou car el seu temps, al mercat de treball, està interessat en el guany de temps proposat pel TAV. Però a diferència de la nova jerarquia social, encara que sigui una reencarnació de l’anomenada societat de classes, aquests privilegiats de la mobilitat forçada, més que consentida, desperten poca enveja a qui no ha perdut la sensibilitat: cap velocitat de desplaçament no assolità mai la fuga del temps convertit en diners, venut al treball o comprat a l’oci.

La abolición del trabajo

(Bob Black)

«El treball us farà lliures». Aquesta és la frase que corona l’entrada del camp de concentració d’Auschwitz. No sembla el lloc més recomanable per una activitat que, per norma general, és acceptada, i quasi santificada, per bona part de la societat i que se l’associa amb tota una sèrie de valors inqüestionables. Precísament contra aquesta unanimitat sorgeix un llibre amb el qual s’ataca de manera virulenta el terme «treball».
A aquestes alçades del segle XXI, l’obra de Bob Black segueix essent una heretgia per molta gent. Per altres La abolición del trabajo és un armoniós cant a la vida i també una monumental botifarra a l’ordre mental establert. Hem estat guanyant-nos la vida perdent-la, i en aquest moment en que moltes ens estem quedant sense aquell treball, això no és una provocació sinó una invitació a no esperar un fantasma financer que ens salvi de la catàstrofe més absoluta.

Parades de llibres de CNT-AIT a l’Empordà

Com cada any, el sindicat CNT també aprofita el 23 d’abril per apropar llibres i treballs de la classe treballadora, davant la situació de misèria generalitzada, per fer difusió d’alternatives culturals i de pensament que ens ajuden a tallar d’arrel la problemàtica social. Poques més oportunitats hi ha de trobar aquest material.
El Dia del Llibre portarem la parada als centres de La Bisbal i Figueres amb prop de 100 títols de tots els preus, també amb premsa alternativa, informació sobre la organització, i com a punt de trobada on poder debatre, informar i recollir experiències, conèixer-nos i madurar estratègies d’organització contra els poders imperants. Qui vulgui llegir, evidentment podrà llegir.

Pel Dia del Llibre: De la desinformacio, la familia i les privatitzacions

Técnica de desinformación

(Abraham Guillén)

Sens dubte el títol no deixa de ser paradògic; vivim inmerses en una cultura que s’ha anomenat de la comunicació, utilitzant-se aquest terme també per significar «informació». Tot i això, per poc que mirem al nostre voltant constatem amargament que mai no s’ha comunicat menys, que mai, com ara, ens importen menys les coses, que, mai l’ésser humà s’ha sentit més sol, més distant de tot i de tothom. I tot això malgrat trobar-nos envoltades de tota mena d’artefactes, que pretesament ens «comuniquen», ens «informen», ens «acompanyen», etc. Sobre els mitjans de comunicació de masses, si desdendim a la realitat hem de veure que un dels principals criteris d’«autèntic desenvolupament» en aquesta societat és la seva aptitud per domunar, mitjançant els coneixements i l’educació, les comunicacions i la cultura de masses.

Familia: la idea y los sentimientos

(Agustín García Calvo)

García Calvo és un personatge molt incòmode pel radicalisme de les seves tesis, una lluita desigual de l’anarquia contra el Capital, la Familia, l’Esglesia, el Poder, el Sistema. Algunes pensaran que, donada la seva condició d’àcrata i el seu activisme polític, el seu treball com a filòleg i filòsof hauria d’estar impregnat de cert desordre i falta de rigor. Tot el contrari, el treball de García Calvo com a pensador és brillant, sorprenent, impecable. També ho és aquest breu document de 64 pàgines que comentem, on es denuncia amb una lògica aclaparadora que la familia no ha vingut essent altra cosa que l’etern botxí del verdader amor.

¿Por nuestra salud? La privatización de los servicios sanitarios.

(CAS Madrid)

Produeixen els models de gestió público-privada un estalvi real de recursos i, si és així, a quin preu? Milloren efectivament la qualitat del servei? Mantenen la igualtat social en l’accés a la salut? Conserven la qualitat del treball i de les instal·lacions que havien caracteritzat al sistema públic de salut? I també: És legítim que empreses privades obtinguin un benefici per la gestió de serveis públics? És legítim fins i tot que aquests beneficis es produeixin a la gestió d’un servei social tan sensible com la salut? Què es pot esperar, en definitiva, d’un model de subcontractació massiva dels serveis sanitaris en un context de creixent corrupció política?

Parades de llibres de CNT-AIT a l’Empordà

Com cada any, el sindicat CNT també aprofita el 23 d’abril per apropar llibres i treballs de la classe treballadora, davant la situació de misèria generalitzada, per fer difusió d’alternatives culturals i de pensament que ens ajuden a tallar d’arrel la problemàtica social.
El Dia del Llibre portarem la parada als centres de La Bisbal i Figueres, també amb premsa alternativa, informació sobre la organització, i com a punt de trobada on poder debatre, informar i recollir experiències, conèixer-nos i madurar estratègies d’organització contra els poders imperants. Qui vulgui llegir, evidentment podrà llegir.

1 11 12 13 14 15 17