Categoria: Acció sindical (ASI)

La CNT ha acordat convocar vaga general de 24 hores el proper 29 de març, estenent la convocatòria ja realitzada a Galícia i Euskadi, convocatòria que es formalitzarà en els propers dies.

CNT rebutja qualsevol negociació sobre els drets conquerits per la classe treballadora en anys de lluites, per això convoca aquesta vaga amb l’objectiu prioritari que es derogui immediatament la reforma laboral aprovada ahir pel Parlament, a la qual considera una agressió frontal contra els drets i les condicions de vida de la classe treballadora, continuant de les mesures preses per l’anterior govern, com la reforma laboral de 2010, la rebaixa de salaris en l’administració pública o la retallada en les pensions i en els serveis públics, que l’actual govern està aprofundint.

CNT exigeix que es posi fi a una política econòmica dissenyada perquè els treballadors i treballadores paguin la crisi de la banca i de la patronal, que ha conduït a una xifra intolerable d’aturats i parades que no deixa de créixer i a un empobriment i empitjorament de les condicions de vida de la classe treballadora.

CNT convoca també aquesta vaga contra les retallades, en la jornada prèvia a uns Pressupostos Generals de l’Estat en què es concretarà un brutal atac contra els serveis públics i els drets socials.

CNT rebutja l’Acord per l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva aconseguit per CCOO i UGT i la CEOE el passat mes de febrer, a més de les esmenes presentades per aquests sindicats al tràmit parlamentari de la reforma, rebutjant-los com a alternativa vàlida, ja que comparteix l’esperit de la reforma i assumeix la lògica de la patronal i el govern, assumint que la sortida de la seva crisi ha de realitzar-se mitjançant cessions en els drets dels treballadors, col·locant de partida a la classe treballadora en una posició de debilitat. La mateixa lògica ja va portar a aquests sindicats a acceptar el retard de l’edat de jubilació als 67 anys, després de la vaga general del 29S del 2010.

Per a CNT la vaga del 29 de març ha de ser solament l’inici d’un procés de mobilització creixent i sostingut, que incorpori al conjunt de la classe treballadora i els sectors més desfavorits i afectats per la crisi capitalista, fins a posar fre a la dinàmica d’agressió constant als nostres drets, posant les bases per a la recuperació i conquesta de nous drets socials en el marc d’una profunda transformació social.

Tots aquests motius han portat a la CNT a realitzar una convocatòria pròpia pel 29 de març. Amb aquesta convocatòria CNT vol donar cobertura a tots els que aposten per una confrontació real i continuada, que retorni les agressions contra la classe treballadora amb el mateix grau de contundència amb el qual les estem rebent, al costat de totes aquelles organitzacions obreres que comparteixin aquests objectius i rebutgin la política de pacte i pau social.

Per a CNT el rebuig frontal amb la política i el model sindical de les burocràcies de CCOO i UGT i el seu descrèdit en amplis sectors de treballadors no han de convertir-se en excuses contra la mobilització i la lluita sinó en esperons per reforçar-la des d’una altra forma de fer sindicalisme des de l’acció directa, l’autonomia i el suport mutu. Davant agressions de la magnitud de les quals estem sofrint, la unitat dels treballadors és fonamental, unitat que s’ha de manifestar des de la base, des de les assemblees en els centres de treball i als barris, en les mobilitzacions i en els piquets fins a fer de la mobilització contra els responsables i beneficiaris d’aquesta situació: la patronal, la banca i el govern, una dinàmica imparable que aixequi una barrera contra les temptacions de convertir els drets de tots en moneda de canvi de ningú.

És hora que tots, treballadors i treballadores, en atur o en actiu, jubilats, submergits, estudiants o precaris diguem prou, prenguem el carrer per no abandonar-lo, fins a fer valer la nostra força i les nostres reivindicacions.

El 29 Març tots al carrer, totes a la vaga!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal

El 29 de setembre de l’any passat, des del sindicalisme institucional fins el sindicalisme de classe i reivindicatiu, es va convocar una Vaga General, amb l’objectiu d’aturar les mesures neoliberals que dictaven les institucions capitalistes, i que tant el govern espanyol com català, amb el recolzament dels respectius parlaments, aplicaven de forma sotmesa. Aquestes mesures foren un atac més als drets de tots els treballadors i treballadores, generant més riquesa a aquells que han provocat la «crisi», el capital financer i productiu.

Les mesures del govern i la patronal han continuat aplicant la seva política neoliberal i capitalista que pretén fer-nos pagar la crisi a la classe treballadora amb més atur i precarietat, com així han estat la reforma de les Pensions, allargant dos anys l’edat laboral, les congelacions salarials, que ha estat recolzat pel sindicalisme corporatiu, traint una vegada més el missatge de la convocatòria de vaga de l’any passat.

Els signataris d’aquest manifest, fa un any vam cridar a la vaga general i ens vam comprometre a que la nostra lluita no seria una lluita d’aparador. Amb totes les nostres forces ens hem seguit mobilitzant, denunciant als centres de treball pactes que suposen pèrdues als drets laborals, oposant-nos el 27-G a la vergonyosa reforma de les pensions pactada per CCOO i UGT, rebutjant de pla les retallades en Sanitat, Educació, la precarització laboral, els abusos i privilegis dels banquers, polítics institucionals, diluint-nos amb aquells que des de les places i les assemblees reclamen una democràcia verdadera, etc. En aquest camí moltes vegades el verticalisme sindical ha optat per donar l’esquena als interessos de la classe treballadora, i ha actuat com una simple corretja de transmissió de la nostra pèrdua de drets venent-ho com a inevitables rebaixes i pactes socials.

Per tot això, les organitzacions sindicals signants d’aquest manifest, analitzem que per canviar l’actual situació i el sistema, és imprescindible la unitat i la lluita sostinguda de tots els treballadors i treballadores amb tots els moviments socials. Valorem positivament la gran resposta social que s’ha produït el 15 de maig, el 15 de juny o el 19 de juny i que ara continua amb les mobilitzacions d’Educació o Sanitat, a les quals donem tot el nostre recolzament.

Considerem molt necessari que la mobilització sigui continuada i sostinguda en el temps per exigir junts i el més unitàriament el següent:

1. Defensa dels serveis públics (ensenyament, salut, transports,…) i la nostra oposició a les retallades, les privatitzacions i externalitzacions.

2. No pagar el deute i que la banca i els sectors estratègics siguin un sector públic.

3. Derogació de les reformes laborals i de les pensions que han retallat drets.

4. Redistribució de la riquesa i repartiment del treball, per a crear feina digna per tots i mentrestant garantir un ingrés adequat a tots els aturats.

5. Paralitzar els desnonaments i garantir l’habitatge de lloguer a preus assequibles.

Per aconseguir aquests objectius convoquem a mobilitzar-nos unitàriament el 29 de setembre a les localitats de Catalunya, per tal de què siguin accions on es recordi la nostra oposició al Pacte Social, així com preparar jornades de lluita. A més a més, recolzem altres mobilitzacions com la jornada del 15 d’octubre, així com les mobilitzacions en defensa de l’Educació, la Sanitat i d’altres serveis públics que s’estan convocant a tota Catalunya.

Totes aquestes mobilitzacions i d’altres que convocarem en el futur van encaminades a crear les condicions necessàries per a què en un futur podem convocar una Vaga General que permeti aturar els atacs als drets socials i laborals.

LA LLUITA ESTÀ AL CARRER I AL LLOC DE TREBALL,
EN DEFENSA DELS NOSTRES DRETS CAP A LA VAGA GENERAL

Sindicalisme combatiu i no pactista, Setembre de 2011.

Más claro, imposible: Declaraciones de José María Fidalgo, en una entrevista del 24 de octubre del 2005 en TVE, siendo el secretario general de CCOO.

(…) mire, aquí lo que se plantea es, utilizar un contrato indefinido, que creamos con un acuerdo laboral en el 97, para que los contratos temporales pudieran transformarse en indefinidos, con un precio por el despido más barato (…)

(…) si, yo intento ser preciso, mire: el contrato de 33 días lo inventamos nosotros en una reforma laboral del 97, y es un buen contrato. Pero es un buen contrato, porque aparte de tener menos días de indemnización por despido, va bonificado, de forma que usted en una empresa tiene 3 chicos temporales, y si los convienre en indefinidos, no sólo le bonifican y le paga el estado más de la mitad de la seguridad social, sinó que si lo quiere despedir le cuesta menos. Es para eso un contrato de fomento del empleo indefinido. (…)

(…) estoy absolutamente convencido de que esta propuesta de reforma laboral, con nuestra oposición, sin nuestro consenso, no iba aresolver dentro de 2 años ninguno de los problemas que tiene nuestro mercado de trabajo. Y evidentemente para hacer eso, pues yo creo que es mejor no hacer nada, y dejar las cosas como están. (…)

Y aquí lo tienes en video, por si dudas de qué van los sindicatos domesticados con el Estado.