Solidaritat amb els treballadors russos i ucranians en vaga

Conflicte amb la marca la marca Lefties de Zara España SA

«Lefties» és una marca de botigues de l’empresa Zara España, SA. Tot això foma part de la fortuna del tèxtil Inditex.

La responsable de personal de Zara rebutja la conciliació familiar d’una treballadora amb família monoparental. A més a més li imposa sancions salarials.

Drets dels temporers a França

Denunciar assetjament sexual no és delicte

Cas Frankfurt’s Bocanegra

En abril de 2021 una trabajadora del establecimiento FRANKFURT´S BOCANEGRA de Granada presentó denuncia contra su encargado por, según se recoge en la misma, «haber sido sometida durante más de un año a reiterados actos vejatorios, en muchas ocasiones de contenido sexual, llegando a sufrir abusos sexuales por parte del mismo». A causa de estos hechos la trabajadora requirió baja médica y tratamiento psicológico.

El encargado fue enjuiciado en el Juzgado de lo Penal 4 de Granada, donde testificó una antigua trabajadora que afirmó haber presenciado cómo el encargado le decía a la denunciante frases como «eres una inútil, no sirves para nada» o «cada vez tienes el culo más gordo» y le amenazaba constantemente con el despido sin motivo alguno. Pese a dicho testimonio y a existir dos informes periciales que afirman que la sintomatología que presentaba la trabajadora es perfectamente compatible con los hechos denunciados, el encargado es absuelto por no haber quedado desvirtuada la presunción de inocencia.

Mediante el recurso de amparo se interesa la nulidad de la sentencia y la repetición del juicio, al entender que el juzgador incurrió en un «patente error en la valoración de la prueba».

Desde CNT-AIT Granada, el sindicato al que pertenece la trabajadora, insisten en «la importancia de llevar este caso hasta donde sea necesario, ya que actualmente las trabajadoras que sufren acoso laboral o abuso sexual en el entorno de trabajo se encuentran absolutamente desprotegidas. Las dificultades para probar este tipo de hechos son grandes, y la mayoría nunca llegan a denunciar por miedo a sentirse expuestas y ser revictimizadas – e incluso, perseguidas – por el sistema judicial y la opinión pública».

La trabajadora presentó recurso de apelación contra la sentencia absolutoria, el cual ha sido desestimado por la Audiencia Provincial de Granada, por lo que han decidido recurrir en amparo al Tribunal Constitucional por entender que se le han vulnerado el derecho fundamental a la integridad moral y a la tutela judicial efectiva. La defensa de la trabajadora, la letrada María Gallego Cano, afirma que han tomado la decisión de recurrir ante el constitucional por entender que se están quebrantando de manera sistemática derechos de las trabajadoras, siendo los datos de acoso sexual en el trabajo «alarmantes». Sin embargo, considera que no se está brindando la protección necesaria a las víctimas, quedando en numerosas ocasiones los acosadores impunes. Afirma la letrada que «si bien somos conscientes de las limitaciones de los recursos contra sentencias absolutorias y de las dificultades de la concesión del amparo constitucional, mediante este recurso se brinda la oportunidad al tribunal constitucional de dar un paso más contra el acoso laboral».

Una temporera morta i 39 ferits en volcar un autobús el Primero de Maig

Calçats CASAS, ASSETJA

Pedimos tu BOICOT, entre otras cosas, porque…

  • Inspecció de Treball y Salut Laboral relacionan el acoso laboral a baja por ansiedad y accidente laboral. Desde Recursos Humanos se promueve el menosprecio y las amenazas hacia los trabajadores/as por parte de sus superiores. Una delegada de CNT-AIT les ha denunciado por ello.
  • La veteranía se castiga. A los trabajadores/as con más años contratados se les hostiga, coacciona y manipulan hechos para sancionarles. También les cambian de tienda y de categoría para que se vayan, así se ahorran indemnizaciones.
  • Nombran «responsables» para quitar encargados/as. Sustituyen encargados/as por «responsables de tienda» y les inducen a presionar a sus compañeras/os. Si no cumplen los cambian y les quitan el complemento.
  • Dificultan la conciliación familiar. Imponen horarios partidos, imposibilitando así la conciliación familiar y la posibilidad de descansar dos días consecutivos.
  • Los días festivos son vulnerados. Extendieron la jornada de lunes a domingo y obligan a devolver las horas de los días festivos no laborables.
  • Obligan a recuperar el tiempo de las visitas médicas. Han eliminado ese derecho y obligan a recuperar el tiempo utilizado para acudir al médico.
  • Hay un comité de empresa… de la empresa. Su elección no es transparente. Es un comité ficticio que no da la cara por los trabajadores/as, un cordón umbilical de la dirección que incluso declara a favor de ella en los juicios.

¡Basta de explotación y de acoso laboral!

¡¡¡Boicot a Calzados CASAS!!!

Recuperem el 8 de març com a Dia de la Dona Treballadora

Arijan Colera acusa d’amenaces de mort a CNT-AIT

El camping de Colera acusa a CNT-AIT d’amenaçar de mort a qui no s’uneixi a la causa del sindicat

El dia 1 de juliol, l’administrador de l’empresa Arijan Colera SL, que és la mateixa persona que l’alcalde de Colera, va signar una carta d’acomiadament contra l’únic representant sindical a l’empresa. Ho va fer sense redactar cap expedient per a cercar la veritat, acusant-lo d’amenaçar a companys de feina (a 1) amb un «te voy a matar» perquè no el recolzava en les reivindicacions laborals.

Al camping Sant Miquel, del poble de Colera, cada any recluten treballadors i treballadores sense respectar els seus drets legals. L’empresa no sol donar d’alta a la Seguretat Social a part dels treballadors en temporada baixa o a l’hivern ; en temporada d’obertura als clients imposa jornades de 12 hores diàries 6 dies la setmana.

Al mes d’abril d’enguany es va constituir una secció sindical de CNT-AIT a l’empresa per a representar i defensar els treballadors afiliats, enfront de l’actitud poc honrada de la Patronal.

Malauradament aquest empresari no ha volgut acordar el més mínim que se li ha demanat: Un contracte que cobreixi tots els mesos de feina i un horari de 40 hores setmanals. Les seves negatives ja han portat a presentar 5 denúncies a Inspecció de Treball contra l’empresa.

Després de setmanes d’intents de negociació per la secció sindical, el 29 de juny l’empresari va denegar el dret a posar informació sindical al taulell d’anuncis, va utilitzar el seu «dret reservat d’admissió» i va desafiar l’autoritat policial denegant el full de reclamacions a tothom qui no li agrada.

Arran d’aquest incident que té la corresponent denuncia, l’empresari ha represaliat el treballador entrant per la força al bungalow on vivia per la feina, llençant-li les seves coses al carrer, i finalment acomiadant-lo amb un pretext sense sentit.

1M: Contra la representacio unitaria

Primer de maig: Contra la representació unitària

Treballadores i treballadors són sotmeses a decisions laborals i governamentals, suposadament en representació seva, sigui de la classe treballadora o es digui com a consumidores o ciutadanes.

La «democràcia» representativa, a cada estament de la piràmide, redueix la influència de les persones de la base cap a les decisions que prenen els estaments del poder. Per això nosaltres ens basem i reivindiquem la democràcia directa, i ens oposem al model d’eleccions sindicals i eleccions polítiques. Preferim que persones i col·lectius prenguin decisions de forma directa i assembleària, que és el contrari a votar algú com a representant dins els òrgans del poder.

Els òrgans que funcionen com a cos parlamentari (sigui el ple d’un ajuntament, parlament autonòmic, estatal o supranacional, o del Comitè d’Empresa) són presidits per algú que exerceix la representació unitària, i concentra la capacitat de decisió en nom dels presents i els absents. És fort davant els seus representats i fàcil de gestionar pel poder real del Capitalisme.

Així doncs, a l’àmbit laboral nosaltres utilitzem les seccions sindicals i rebutgem les eleccions sindicals, i a l’àmbit social apostem també per la democràcia directa, on la gent faci propostes i prengui decisions a la seva assemblea, i no delegui en una piràmide de poder, conveniències, informació privilegiada i hipocresia en el llenguatge.

No fem cap reivindicació «unitària» de la societat ni de la classe obrera, perquè ens representem a nosaltres mateixes i prou.

Manifest contra el teletreball i l’aïllament laboral

Des de fa dècades, si no segles, que hi ha un sector de la Patronal que trasllada el treball de la fàbrica a casa de cadascú. A moltes famílies això s’ha viscut, per exemple, pel sector tèxtil cosint a màquina, o muntant peces de ferreteria com es fa en una cadena.

En donen 30 pantalons i 30 cremalletes, i fes-t’ho tu a casa teva.

L’empresa estalvia costos de local, de seguretat i d’higiene perquè ho poses tot tu. La versió més moderna és prestar-te un ordinador portàtil per a què facis tasques administratives, en algun cas amb la videocàmera en marxa per a vigilar-te a casa, que facis les hores i no vagis a menjar ni pixar més vegades del compte. Les hores extra no compten perquè a casa teva «vas al teu aire». Però això va més enllà quan es destrueix l’horari.

Com ja passava a la construcció i la fusteria, s’ofereix gent que ja té les eines a casa, i seran millors candidat/es que altres a qui cal equipar.

I la part fantàstica per al Patró és que l’aïllament social no et permet empatitzar amb els i les teves companyes; no sabràs de qui fiar-te i no et val la pena unir-te per a lluitar.

El concepte de vaga desapareix, perquè no hi ha centre de treball que puguis tancar. I si pares, no saps qui més està parant realment, o si estàs sol/a al món. Tampoc no saps qui més hi ha en plantilla ni el què cobra de de què es mor.

La Prevenció de Riscos Laborals (PRL) és la base de la seguretat i la salut en un centre de treball. I l’existència d’un centre de treball és la base de què hi hagi PRL. Ningú no podrà organitzar-se per a què es compleixi la PRL, dins la llar.

Hi ha comptats casos avantatjosos, en què, qui proporciona el lloc de treball, té certa mesura de dignitat i comporta una efectiva conciliació de la vida familiar. En comptes d’emportar-te els nens a la feina, t’emportes la feina cap a on tens els nens. Però acaba essent un miratge tot el dia, tota la setmana.

Reclamar el teletreball assalariat o dependent com a necessitat, ens condueix al desastre humà i al suïcidi sindical. Si el problema és la salut, arregli’s la salut al centre de treball.

LLIBERTAT FALSA PER ALGUN/ES, COM EL TEMA DE L’HORARI.

Si ja no tens una hora estricta per a començar o per acabar, si ja no entres ni surts per una porta, és que no hi ha preu per a les teves hores i estàs treballant a preu fet. És la porta oberta per a què et reemplacin per treballador/es sense jurisdicció i sense inspecció possible.

1 2 3 4