Enviem el cartell de l’activitat del 25 de novembre que es realitzarà a la mateixa direcció de CNT-AIT de Barcelona: c/ Joaquim Costa 34
Presentació del llibre «Los Amigos de Durruti» escrit i presentat per Miquel Amorós.
Mai no dubtis de què un petit grup de ciutadans reflexius i compromesos pot canviar el món. De fet, és la única cosa que ho ha fet.
Margaret Mead.
Volem agrair a tots aquells col·lectius i persones que, amb totes les condicions i mitjans en contra, han col·laborat desinteressadament durant tot aquest any a la difusió i en tirar endavant la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a la Recuperació del Sistema Nacional de Salut (SNS). Militants de sindicats alternatius com CGT, CNT, ESK-País Basc, CSI-Asturias, Autonomía Obrera-Andalucía, Somos Sindicalistas; Centres Socials o alternatius com la Escuela Popular de la Prospe; activistes del moviment pensionista i Coespe o Yayoflautas; assemblees feministes; associacions en defensa dels recursos públics com ATTAC o la Plataforma en Defensa del Canal de Isabel II; associacions veïnals i un llarg etcètera. han dedicat el seu temps i les seves forces per a explicar per tot l’estat que és possible garantir una sanitat de qualitat i universal, sempre i quan es prenguin les mesures que proposàvem a la ILP.
També hem d’agrair el recolzament de totes les persones anònimes i col·lectius, que han recolzat econòmicament la primera i segona campanya, donat que a la Coordinadora Antiprivatització de la Sanitat (CAS), al contrari de moltes associacions que diuen defensar la sanitat pública, no acceptem subvencions ni de l’Estat, ni d’empreses privades, única forma de ser autònoms i mantenir la nostra independència.
Des de CAS vam concebre la ILP com a un instrument per a estar als carrers en aquests moments de brutal desmobilització, i poder denunciar la desastrosa situació del sistema sanitari a tot l’estat. Donat que els polítics no encerten a proposar mesures que acabin amb l’agonia del SNS, ens hem vist obligats a plantejar propostes de solució. Només tenia sentit posar en marxa la ILP en aquesta legislatura, a la què governa la coalició de partits (PSOE i Unidas Podemos) que mentre estaven a l’oposició prometien derogar les lleis que permeten destruir la sanitat.
Durant aquests mesos s’han realitzat desenes de xerrades i presentacions per tota la geografia, la qual cosa ens ha permès complir amb el nostre primer objectiu: contactar amb el major nombre de col·lectius i persones, que han sabut entendre quines són les causes, i quins són els responsables del procés de privatització, deteriorament, i desmantellament del sistema sanitari. Això ens permet sumar recolzaments a la lluita contra la destrucció del sistema sanitari, lluita que cada dia és més necessària, i amb la que ens disposem a continuar.
Malgrat tota la feina relitzada, i comptant amb les restriccions derivades de la pandèmia de Covid, no ha estat possible reunir les 500.000 signatures que les institucions estatals, no oblidem hereves del Franquisme, exigeixen per a què la població pugui plantejar propostes al Congrés. També som conscients de què si haguéssim aconseguit les 500.000 signatures, el Congrés hagués votat en contra de les nostres propostes. Sobretot, perquè les mesures que plantejàvem, des de crear un sistema públic de farmàcia, a prohibir el saqueig del SNS per les empreses privades, o garantir l’atenció sanitària de la gent gran de les residències des del sector públic, són mesures d’interès general, però que col·lisionen amb els interessos econòmics de les grans corporacions, de les quals, els polítics son són mers apèndixs.
Lluny queda el 28 d’abril del 2020, en plena primera onada, quan centenars de pacients morien sense assistència sanitària, amb els centres sanitaris col·lapsats per les polítiques de desmantellament que portaven en marxa anys, quan amb tot el país confinat, el president del govern va comparèixer anunciant que vista la situació, «probablement caldria blindar la sanitat a la Constitució». A tres anys vista, les probabilitats eren inexistents, i el què sí que s’ha produït és un enfonsament encara major del sistema sanitari, i un maltractament encara major dels professionals, aquells als quals ens incitaven a aplaudir a les vuit de la tarda. Per tant, no podem esperar res de les institucions. La història demostra que les conquestes socials no cauen del cel, només la lluita al carrer ha aconseguit avanços en aquest sentit. És una pena que la gran manifestació per la Sanitat de Madrid ens hagi agafat ja sense ILP, però és un plaer pensar que hem ajudat a arribar fins aquí. Perquè estem segurs que la lluita és l’únic camí.
El dia 1 de juliol, l’administrador de l’empresa Arijan Colera SL, que és la mateixa persona que l’alcalde de Colera, va signar una carta d’acomiadament contra l’únic representant sindical a l’empresa. Ho va fer sense redactar cap expedient per a cercar la veritat, acusant-lo d’amenaçar a companys de feina (a 1) amb un «te voy a matar» perquè no el recolzava en les reivindicacions laborals.
Al camping Sant Miquel, del poble de Colera, cada any recluten treballadors i treballadores sense respectar els seus drets legals. L’empresa no sol donar d’alta a la Seguretat Social a part dels treballadors en temporada baixa o a l’hivern ; en temporada d’obertura als clients imposa jornades de 12 hores diàries 6 dies la setmana.
Al mes d’abril d’enguany es va constituir una secció sindical de CNT-AIT a l’empresa per a representar i defensar els treballadors afiliats, enfront de l’actitud poc honrada de la Patronal.
Malauradament aquest empresari no ha volgut acordar el més mínim que se li ha demanat: Un contracte que cobreixi tots els mesos de feina i un horari de 40 hores setmanals. Les seves negatives ja han portat a presentar 5 denúncies a Inspecció de Treball contra l’empresa.
Després de setmanes d’intents de negociació per la secció sindical, el 29 de juny l’empresari va denegar el dret a posar informació sindical al taulell d’anuncis, va utilitzar el seu «dret reservat d’admissió» i va desafiar l’autoritat policial denegant el full de reclamacions a tothom qui no li agrada.
Arran d’aquest incident que té la corresponent denuncia, l’empresari ha represaliat el treballador entrant per la força al bungalow on vivia per la feina, llençant-li les seves coses al carrer, i finalment acomiadant-lo amb un pretext sense sentit.
Treballadores i treballadors són sotmeses a decisions laborals i governamentals, suposadament en representació seva, sigui de la classe treballadora o es digui com a consumidores o ciutadanes.
La «democràcia» representativa, a cada estament de la piràmide, redueix la influència de les persones de la base cap a les decisions que prenen els estaments del poder. Per això nosaltres ens basem i reivindiquem la democràcia directa, i ens oposem al model d’eleccions sindicals i eleccions polítiques. Preferim que persones i col·lectius prenguin decisions de forma directa i assembleària, que és el contrari a votar algú com a representant dins els òrgans del poder.
Els òrgans que funcionen com a cos parlamentari (sigui el ple d’un ajuntament, parlament autonòmic, estatal o supranacional, o del Comitè d’Empresa) són presidits per algú que exerceix la representació unitària, i concentra la capacitat de decisió en nom dels presents i els absents. És fort davant els seus representats i fàcil de gestionar pel poder real del Capitalisme.
Així doncs, a l’àmbit laboral nosaltres utilitzem les seccions sindicals i rebutgem les eleccions sindicals, i a l’àmbit social apostem també per la democràcia directa, on la gent faci propostes i prengui decisions a la seva assemblea, i no delegui en una piràmide de poder, conveniències, informació privilegiada i hipocresia en el llenguatge.
No fem cap reivindicació «unitària» de la societat ni de la classe obrera, perquè ens representem a nosaltres mateixes i prou.
Des de fa dècades, si no segles, que hi ha un sector de la Patronal que trasllada el treball de la fàbrica a casa de cadascú. A moltes famílies això s’ha viscut, per exemple, pel sector tèxtil cosint a màquina, o muntant peces de ferreteria com es fa en una cadena.
En donen 30 pantalons i 30 cremalletes, i fes-t’ho tu a casa teva.
L’empresa estalvia costos de local, de seguretat i d’higiene perquè ho poses tot tu. La versió més moderna és prestar-te un ordinador portàtil per a què facis tasques administratives, en algun cas amb la videocàmera en marxa per a vigilar-te a casa, que facis les hores i no vagis a menjar ni pixar més vegades del compte. Les hores extra no compten perquè a casa teva «vas al teu aire». Però això va més enllà quan es destrueix l’horari.
Com ja passava a la construcció i la fusteria, s’ofereix gent que ja té les eines a casa, i seran millors candidat/es que altres a qui cal equipar.
I la part fantàstica per al Patró és que l’aïllament social no et permet empatitzar amb els i les teves companyes; no sabràs de qui fiar-te i no et val la pena unir-te per a lluitar.
El concepte de vaga desapareix, perquè no hi ha centre de treball que puguis tancar. I si pares, no saps qui més està parant realment, o si estàs sol/a al món. Tampoc no saps qui més hi ha en plantilla ni el què cobra de de què es mor.
La Prevenció de Riscos Laborals (PRL) és la base de la seguretat i la salut en un centre de treball. I l’existència d’un centre de treball és la base de què hi hagi PRL. Ningú no podrà organitzar-se per a què es compleixi la PRL, dins la llar.
Hi ha comptats casos avantatjosos, en què, qui proporciona el lloc de treball, té certa mesura de dignitat i comporta una efectiva conciliació de la vida familiar. En comptes d’emportar-te els nens a la feina, t’emportes la feina cap a on tens els nens. Però acaba essent un miratge tot el dia, tota la setmana.
Reclamar el teletreball assalariat o dependent com a necessitat, ens condueix al desastre humà i al suïcidi sindical. Si el problema és la salut, arregli’s la salut al centre de treball.
LLIBERTAT FALSA PER ALGUN/ES, COM EL TEMA DE L’HORARI.
Si ja no tens una hora estricta per a començar o per acabar, si ja no entres ni surts per una porta, és que no hi ha preu per a les teves hores i estàs treballant a preu fet. És la porta oberta per a què et reemplacin per treballador/es sense jurisdicció i sense inspecció possible.
Una companya afiliada a CNT, que va fer vaga el 8 de març, dia de la Dona Treballadora, va denunciar la seva empresa (restaurants «NOSTRUM») a Inspecció de Treball, i aquest organisme ha acreditat fa unes setmanes que la Patronal va posar esquirols en el seu lloc, la qual cosa és una vulneració també il·legal del seu dret de vaga. De forma immediata la treballadora ha estat acomiadada.
La companya vol aconseguir la reincorporació al seu treball, ha demanat ajuda al seu sindicat de CNT, i nosaltres volem fer ressò entre tota la clientela d’aquesta cadena de semi-botigues semi-cafeteries semi-restaurants.
Si estàs llegint aquest resum o el comunicat adjunt, pensa que hi ha llocs millors on prendre un cafè, esmorzar o comprar plats precuinats. Comprar en empreses així significa recolzar aquest tipus de xantatge a les treballadores per a què no reivindiquin els seus drets.
L’ASSEMBLEA DE TAXISTES DE BARCELONA DECIDEIX DESCONVOCAR LA VAGA INDEFINIDA DESPRÉS DE 8 DIES DE LLUITA
El dimecres 1 d’agost a les 22:30 hores, l’assemblea de taxistes de Barcelona, reunits en assemblea decidia majoritàriament, desconvocar la vaga indefinida, després de 8 llargs dies de lluita i d’ocupació de la gran Via des del carrer Entença, fins a la plaça de les Glòries. Per a molts taxistes, la promesa de Foment de traspassar les competències de les VTC (vehicles de lloguer amb conductor) a les comunitats autònomes, fou suficient per a desconvocar la vaga. Per altres taxistes fou un error desconvocar la vaga, sense tenir cap garantia. Sigui o no sigui encertada la decisió de l’assemblea sobirana, des de CNT respectem la seva decisió.
Des de CNT, valorem positivament els 8 dies de vaga indefinida, on els taxistes han participat en assemblees i han pres decisions, al marge de partits polítics i de cúpules sindicals, com la mesa tècnica del taxi, on els taxistes no participen, i els seus drets són retallats en favor de la Patronal del taxi, com és la liberalització del taxi els caps de setmana. Esperem que l’assemblea de taxistes de Barcelona segueixi essent una realitat i alternativa real, enfront de qui pretén dividir-nos i silenciar-nos amb eleccions sindicals per a la mesa tècnica del taxi al IMET.
Han estat 8 dies, on la solidaritat i el recolzament mutu, ha prevalgut unint més els taxistes en vaga. Destacar el col·lectiu de taxistes pakistanesos que de forma gratuïta han repartit menjar a totes les persones que els han demanat menjar.
Veient la situació a la què es trobaven molts companys i companyes, vam decidir obrir la caixa de resistència de la secció del taxi de la CNT, per ajudar tots els treballadors i treballadores, autònom/es o assalariad/es, que es trobaven en una situació econòmica familiar molt difícil, degut als dies de vaga. Volem manifestar la nostra satisfacció d’haver pogut ajudar les famílies dels treballadors i treballadores del taxi en vaga que ens han demanat ajuda, i donar les gràcies a les persones, col·lectius i sindicats que han contribuït a la caixa de resistència d’ajuda als taxistes en vaga.
També donar les gràcies als companys i companyes de CNT Barcelona, als col·lectius i ateneus com Heura Negra, Negre Verd i l’ateneu llibertari de Gràcia pel recolzament i la solidaritat.
Han estat 8 dies de lluita on el taxi de Barcelona ha fet història, i s’ha posat en peu de guerra contra multinacionals com Uber i Cabify que pretenen privatitzar el transport públic. És possible que tornem a les mobilitzacions, així que estarem alerta i preparats.
SALUT I BON VIATGE
https://taxi.cnt.cat/seccio/article/8198
Les dones de tot l’estat van respondre a la crida del moviment feminista i van sortir ahir massivament al carrer a la primera vaga general feminista convocada en el seu eix laboral per CNT juntament amb altres organitzacions sindicals de classe.
Després d’un matí intens a l’activitat dels piquets informatius a empreses i centres de treball, les manifestacions de la tarda van comptar amb la participació de centenars de milers de persones segons les estimacions més moderades. Els centres de les grans ciutats del país s’han quedat petits per acollir l’assistència a manifestacions que no es recordaven des dels temps del 15M. A Madrid, Barcelona, València, Zaragoza o Bilbao els centres urbans han quedat totalment saturats.
La CNT, amb la tradicional bandera roja i negra substituïda per la violeta i negra, va acudir a les manifestacions de nombroses ciutats en bloc amb el sindicalisme combatiu fent realitat una unitat d’acció que ja s’està conformant a diferents sectors i empreses.
Des de CNT considerem molt ben assolida la convocatòria de la primera vaga general feminista de 24 hores, malgrat la tasca de desinformació portada a terme per alguns mitjans de comunicació afins al govern, el boicot i suplantació de UGT, CCOO, ELA i LAB, a més a més de les traves posades per l’administració a la negociació dels serveis mínims.
A falta de dades precises sobre seguiment, des de CNT creiem que l’èxit de la primera vaga feminista ha estat incontestable. Esperem haver contribuït com a organització amb la convocatòria de 24 hores de vaga a la propagació de les reivindicacions feministes i a l’incontestable èxit de participació a les diferents mobilitzacions feministes que es van produir durant tot el dia d’ahir i que van acabar amb les històriques manifestacions celebrades per la tarda a totes les ciutats de l’estat.
D’altra banda, desde CNT s’han detectat conductes antisindicals i vulneradores del dret de vaga en no poques empreses, contra les quals es prendran els propers dies les mesures legals oportunes.
La CNT felicita en aquest dia el moviment feminista i crida totes les treballadores i treballadors a continuar lluitant contra el Patriarcat i el Capitalisme a tots els àmbits i a tots els nivells. Perquè dones i homes ens hem d’oposar a l’explotació en totes les seves formes, com a única manera d’acostar-nos a unes altres cures, a una altra sexualitat i a una altra economia on no hi tingui cabuda aquest sistema heteropatriarcal injust, caduc i agonitzant que patim.
Però res no acaba ahir. Avui, 9 de març seguirem treballant amb energies renovades per a què la lluita pel feminisme i la igualtat traspassi el constatat èxit d’aquest dia i es converteixi en aquella necessària realitat quotidiana que desde la fundació de la nostra organització venim reivindicant sense descans.
Aquesta mitjanit comença l’aturada de 24 hores legalitzada a tot l’estat per sindicats com CNT, CGT, Co.Bas, CSC i convocada per aquestes i multitud d’organitzacions que s’oposen a la desigualtat del masclisme que hem heretat cultural, mercantil i institucionalment.
Apart de recolzar activitats d’altres col·lectius feministres, CNT a Figueres dedicarà un horari extraordinari d’obertura pública aquest dijous 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, per facilitar la tasca de qualsevol persona o col·lectiu mobilitzat durant la jornada, donant a disposició l’accés a internet, taula de reunions, assessoria i documentació legal:
Matí de 8:00 a 13:00h
Tarda de 19:00 a 20:00h
Per la vaga general, de cures, estudiantil i de consum!
Avui a les 17:00h al local sindical de Figueres hi haurà un acte públic al local sindical de Figueres (rere la biblioteca, planta baixa) per explicar la convocatòria d’aturada de 24h que fa CNT (entre altres entitats), resoldre dubtes i animar a la participació pel Dia de la Dona Treballadora.
