Categoria: Jurídica i pro-presos i perseguits

Comunicat davant de les peticions de presó a diversos anarcosindicalistas de la CNT de Barcelona

Durant aquestes últimes setmanes hem rebut les peticions fiscals de 2 processos penals contra companys del nostre sindicat. Les notícies no són bones, ja que la fiscalia, una vegada més, actua d’arma política del capitalisme sol·licitant duríssimes penes de presó.

El primer cas és el del Casino de Poble Nou. Prèviament a les eleccions municipals de 2015 es va produir un piquet a les portes del Casino de Poble Nou, on s’estava celebrant un debat electoral amb les persones que per aquell moment eren els alcaldables a la ciutat de Barcelona. Entre aquestes persones estava Xavier Trias, un dels responsables de la cessió il·legal de treballadors informàtics de la Generalitat a empreses com IECISA (Informàtica El Corte Inglés SA). El piquet de la CNT buscava visibilitzar la irresponsabilitat de la Generalitat de Catalunya d’incomplir la sentència favorable als treballadors, els quals estaven apartats dels seus llocs de treball fins i tot després que un jutge els donés la raó i dictaminés que havien de ser contractats directament per la pròpia Generalitat. Durant el transcurs de l’acte, el piquet va ser atacat per un grup de persones que posteriorment vam saber que eren Guàrdies Urbans vestits de paisà. Com a resposta, es va produir un tall del subministrament elèctric del debat electoral i per tant va estar diversos minuts sense emissió televisiva. El resultat de tot això va ser la imputació de 2 companys acusats de diferents delictes, agreujat d’atemptat contra l’autoritat i delicte d’alteració d’acte electoral.

Una vegada tancat el sumari, la petició fiscal ascendeix a 2 anys i 4 mesos per a un dels companys, així com el pagament de 5.000 € de responsabilitat civil. A l’altre company li demanen 6 mesos de presó. A més la Guàrdia Urbana es persona com a acusació particular, demanant 4 anys de presó i 21.000€ de responsabilitat civil. Finalment tot apunta que també es personarà l’Ajuntament de Barcelona, colze a colze amb la Guàrdia Urbana quan es tracta de reprimir treballadors en lluita.

L’altre cas és el de El Corte Inglés. Els darrers mesos de 2015 vam dur a terme una campanya de boicot a aquesta empresa per denunciar la seva participació en processos penals contra vaguistes del 29M, així com per visibilitzar la política de por i repressió contra els seus propis treballadors, els múltiples casos de masclisme empresarial i les connexions entre l’empresa i alts càrrecs polítics, policials, judicials i eclesiàstics. Aquesta campanya va tenir com a conseqüència la detenció de 3 companys i la seva posterior imputació per delictes de coacció i obstrucció a la justícia. La petició fiscal contra aquests companys ascendeix a 5 anys de presó i 6.500€ de multa per a cadascun d’ells.

Tots dos casos no són més que exemples del que tristament es ve consolidant des de fa anys: un enduriment brutal de la persecució contra sindicalistes i treballadores en lluita. No es tracta de casos aïllats. Arran de la successió de vagues generals que van començar en 2011, comptem per centenars els treballadors represaliats en piquets i conflictes sindicals. Alguns mitjans parlaven de la major ofensiva contra el sindicalisme des de la dictadura. Pràcticament tots els conflictes laborals mínimament contundents, amb accions més enllà de les estrictament jurídiques, acaben amb imputacions penals i alguns d’ells ja amb condemnes fermes: vagues generals, vaga minera, conflicte de Coca Cola, treballadores i estudiants de la UAB, treballadors de Arcelor, miners de Zarreu, muntatge del 14N a Logroño, sindicalistes d’Airbus, jornaleres andaluses… La llista és interminable.

Sota el nostre punt de vista aquest enduriment de la repressió no és casual. Es tracta d’una maniobra política per acabar amb el poc que queda. Des de fa temps ja venim escoltant veus que des dels despatxos de les empreses clamen per una regulació estricta de les lluites laborals, a través, principalment, de limitar el dret a vaga, però també limitant i fins i tot impossibilitant les lluites col·lectives als centres de treball, els piquets i l’acció directa. I aquesta situació que es viu en el context laboral té una versió equivalent en l’àmbit sociopolític: per a l’Estat, a través de policies, fiscals i jutges, el sindicalisme és coacció i els moviments polítics i socials són terrorisme.

No volem, però, declarar-nos innocents a qualsevol preu. Reconeixem el conflicte i reneguem d’una idea de sindicalisme canalitzada cap a l’única opció dels jutjats. La lluita obrera mai no s’ha limitat a posar denúncies i no podem permetre que es converteixi en això, més encara en un moment com l’actual, en el qual cada vegada tenim menys garanties: lleis més estrictes, menys drets i sentències més desfavorables. Fa uns mesos ens colpejava la notícia que un jutjat havia avalat la contractació d’empresa externes per a la cobertura dels serveis que es deixen de prestar en una vaga. Amb exemples així, podem permetre’ns canviar la lluita als carrers i als llocs de treball pels jutjats?

Ho hem dit mil vegades, davant la repressió només ens queda seguir lluitant. Ens neguem a callar enfront dels acomiadaments i sancions. Ens neguem a mirar cap a un altre costat davant de la precarietat, els contractes temporals i els sous miserables. Ens neguem a consentir l’assetjament laboral o les discriminacions de gènere, raça o orientació sexual. Molt més que la presó, ens espanta la condemna a una vida de submissió i misèria.

Per tot això amb aquest comunicat us demanem que us solidaritzeu amb els treballadors represaliats, que difongueu el cas perquè més gent sigui conscient que això és un atac contra totes i tots, que recolzeu les mobilitzacions que es convoquin… Però sobretot, que us organitzeu, que alimenteu el moviment obrer als llocs de treball, als barris i als pobles. Ells tenen presons, policies, fiscals, polítics, jutges… Però nosaltres som molts més, i sempre serem molts més.

Llibertat anarcosindicalistas represaliats.

Comunicat de la CNT Olot davant el procés judicial contra «Títeres desde abajo»

Davant la detenció el passat dia 5 i l’excarceració amb càrrecs cinc dies després d’Alfonso i Raúl, dos titellaires andalusos un d’ells company de CNT Granada, i davant el linxament mediàtic al que estan sent sotmesos no podem sinó mostrar la nostra solidaritat, l’arma més forta que posseïm contra els abusos de poder i la repressió de l’Estat espanyol i el seu sistema judicial, relatant allò succeït sense segmentar la informació.

«Títeres desde abajo» sorgeix com a iniciativa de teatre popular on, mitjançant la sàtira i la ironia, reflecteixen les contradiccions de la societat, tractant en tot moment d’agitar consciències i convidar al debat entre el públic assistent. En aquesta ocasió, i com no podia ser d’una altra manera, des de l’obra «La Bruixa i don Cristóbal» estrenada a Granada el passat 29 de Gener, es tractava de reflectir mitjançant l’animació les realitats a les quals en ocasions, no tan infreqüents, ens veiem sumits aquells que mantenim veus discordants amb el sistema establert, tenint sempre en compte la defensa de la convivència, la tolerància i l’acceptació del diferent. La premsa, fidel a la fàcil fórmula «notícia impactant i difícil de comprovar», concentrada també en la morbositat de determinades figures polítiques de Madrid, ha procedit a publicar la denúncia tal qual, sense contrastar la versió dels acusats, donant per resultat un relat completament erroni del que és l’obra que va poder veure’s a Granada, i que esperem documentar aviat. En el contingut de les notícies se subratllava l’exaltació del terrorisme per mitjà d’una pancarta amb el lema escrit de «Gora Alka-ETA», traient de context la trama. Es tracta, en tot moment, d’una segmentació de l’esperit general de l’obra, tractant d’acusar sota la figura d’enaltiment una mera escena, on en to irònic, es tracta de denunciar els muntatges policials, en els quals, paradoxalment, avui les nostres companyes es veuen embolicats. Evidenciant-se així la creixent escalada de repressió que es porta sofrint els últims anys, en la qual l’estat, en un moment de tensió i convulsió política, tracta de reagrupar les seves pròpies forces a força de lluitar contra els moviments socials de tall reivindicatiu.

A tot això, es va sumar l’Ajuntament de Madrid, que va voler denunciar a «Títeres desde abajo», com a reacció netament política que es deu, indubtablement, a la seva necessitat de respondre públicament a les acusacions de complicitat amb els detinguts que es realitzen des de l’Estat i les seves ramificacions en forma de «periodisme», per sort aquesta denúncia ha estat retirada.

És més que evident així, com aquest muntatge policial està sent usat com a arma llancívola entre els diferents sectors del capital per solucionar el seu repartiment de poder que en aquests moments es troba especialment en pugna.

Des de la Confederació Nacional del Treball d’Olot reiterem el nostre més ferri suport als titellaires així com també exigim la retirada immediata dels càrrecs amb què han estat «alliberats».

Contra tota autoritat, contra tota repressió, la solidaritat i el suport mutu ens mantenen en peus.

«La sàtira és l’arma més eficaç contra el poder: el poder no suporta l’humor, ni tan sols els governants que es diuen democràtics, perquè el riure allibera a les persones de les seves pors.» Darío Fo.

Manifestació a Sabadell en suport als i les preses anarquistes i contra la criminalització del moviment llibertari

Com ja sabeu el passat 16 de Desembre van detenir a 11 anarquistes de les cuals 7 en van quedar a la presó i 4 en llibertat amb càrrecs dins del que la polícia va anomenar operació pandora, un d’ells és un company del sindicat de Sabadell.

Tot i que estan empresonades a 600 quilòmetres de casa en cap moment sels imputa un fet concret, estan acusades d’organitzar-se amb (segons el Jutge Gómez-Bermudez) finalitats terroristes, estem doncs davant de presos/es purament polítics.

La privació de llibertat per a persones lluitadores, íntegres, solidàries, inconformistes, idealistes, son un atac a cadascun de nosaltres. És un atac per a tots els qui d’ una manera o una altra no ens conformem amb l’ entorn que ens envolta i el volem millorar o transformar. No oblidem que tenint a les nostres companyes empresonades, lladres i corruptes com Nuñez, Millet, Pujol o Fabra tenen penes irrisòries si no plena llibertat per reunir-se amb les seves famílies, deixant la justícia en un joc on només guanyen els rics. Les mostres de solidaritat i d’ ajuda han estat constants, tant des dels colectius anticapitalistes de Sabadell com a diferents indrets del mon en un exemple del gran rebuig social a aquestes mesures que fan servir els estats per atacar allò que no els interessa com pot ser el moviment llibertari o altres moviments i col.lectius anticapitalistes d’ acció. Exigim la posada en llibertat de les nostres companyes anarquistes i que es posi fi a la criminalització del moviment llibertari, que només busca defensar-se i ser una alternativa a aquest sistema tant injust.

És per això que us convoquem a una manifestació a Sabadell el proper Divendres 16 de Gener a les 19h a la Plaça Sant Roc, just quan farà un mes de les detencions.

El mateix dia es farà una jornada de solidaritat internacional amb les anarquistes empresonades a la operació pandora. El millor homenatge de solidaritat que podem fer per als represaliats per l’ estat és demostrar que seguirem lluitant contundentment contra les injustícies que ens fan la vida mes precaria, acomiadaments, atur, inseguretat laboral, desnonament, retallades sanitaries, corrupció. No a la criminalització de l’ anarquisme. Llibertat anarquistes de Pandora.

El pròxim dia 16 de maig tindrà lloc el judici a un company del sindicat que li demanen 3 anys de presó i 9400euros de multa per tots els danys durant un piquet a la Vaga General del 29M del 2012 a Sabadell.

Si voleu signar el comunicat de la plataforma sbdlluitant, el sindicat l’ha signat: absolucio29msbd.wordpress.com

També s’ha realitzat un comunicat propi que ja està publicat al web del sindicat i al de Solidaridad Obrera:

Absolució imputats Vaga General 29M 2012

El 29 de març del 2012 va tenir lloc una Vaga General contra la darrera reforma laboral; a Sabadell la plataforma SBDlluitant (que agrupava col·lectius de l’esquerra independentista, la PAH, la CGT i la CNT entre d’altres), va convocar un piquet i una manifestació que va agrupar unes 10.000 persones. Els mossos van carregar contundenment contra el piquet, causant més d’una dotzena de contusionats i després d’aquest van detenir indisriminadament a onze persones, de les quals cinc estan pendents de judici. També van agredir a la premsa i van obligar a borrar els vídeos de les càrregues, fent palès novament la impunitat en què actuen.

El proper 16 de maig es celebrarà el primer judici, l’acusat és un company del sindicat que ni tan sols va participar al piquet. El fiscal l’acusa de danys, demanant-li 2 anys de presó i una multa de 6.480 euros; la Generalitat l’acusa de danys i desordres i li demana 3 anys de presó; i per últim, l’Ajuntament de Sabadell li demana 9.400 euros, acusant-lo de totes les destroses al mobiliari urbà que es van produïr al dia de la Vaga. Desde la CNT de Sabadell exigim a l’Ajuntament que retiri l’acusació, no té sentit que s’acusi de tots els danys a una persona que ni tan sols es trobava al piquet. Pensem que el veritable motiu d’aquesta acusació és simplement buscar un cap de turc que pagui per tots els danys.

La resta d’acusats són quatre, el 27 d’octubre tindrà lloc el judici a tres d’ells. El fiscal i la Generalitat els hi demanen 2 anys i 9 mesos de presó per desordres públics i delicte de resistència, exceptuant a una afiliada d’aquest sindicat que li demanen exclusivament per desordres públics. A la última acusada se li demanen 2 anys per un delicte d’atemptat a l’autoritat, així com 900 euros per una falta de lesions i 210 per indemnitzar un suposat mosso lesionat, encara està pendent de data de judici.

Pensem que aquest procés judicial, sense cap tipus de prova més enllà de les paraula dels mossos, té a veure amb la creixent criminalització dels i les que s’enfronten a les injustícies del sistema, tracten novament de frenar la protesta social amb penes de presó i multes per aquells i aquelles que lluiten. És per això que demanem l’absolució de tots els imputats/des, i els hi volem fer saber que la repressió no aturarà la nostra lluita contra els atacs de l’estat i el capital a la classe treballadora.

Reportatge sobre la detenció de Núria Pòrtulas, i la immediata reacció ciutadana a Girona

Dimecres 7 de febrer del 2007 de matinada 7 furgons de la policia autonòmica catalana (Mossos d’Esquadra) es van presentar al barri del Pont Major de Girona, van assaltar encaputxats la casa on vivia una educadora social de 26 anys de Sarrià de Ter, fent ús de la llei antiterrorista, i la van detenir al·legant la seva relació amb un membre d’un grup anarquista. La detinguda fou incomunicada a la comissaria de la Zona Franca de Barcelona durant les diligències policials sense que advocats ni família hi poguessin contactar, i 2 dies després fou traslladada a Madrid per a ser jutjada pel tribunal de persecució política i social conegut com a “‘Audiencia Nacional”. A la noia, la Núria Pòrtulas, se li atribueixen idees anarquistes, i el seu suport a associacions de solidaritat amb presos polítics. Televisió de Catalunya això ho va emmarcar des de bon principi en una operació contra col·laboradors d’ETA.

El què més ha alarmat la societat civil a Sarrià de Ter i arreu de Girona ha estat l’aplicació de la llei antiterrorista, i la vinculació d’aquest fet a l’expressió de les seves idees i solidaritat amb algun altre pres polític anarquista italià.

Segons l’Agència Catalana de Notícies, la jove va participar activament en la campanya de solidaritat amb el també veí de Sarrià de Ter Joan Antoni Sorroche, detingut per la Guàrdia Civil el 21 de desembre i empresonat a Soto del Real, acusat de provocar l’incendi d’uns vehicles a la localitat italiana de Rovereto l’any 2005. El jove formaria part d’un grup anarquista i hauria complert condemna a Itàlia per un conflicte anterior amb la policia.

Al dia següent de la detenció de la Núria, entre dues i tres-centes persones es van manifestar durant més d’una hora a Girona davant la seu d’Iniciativa els Verds i la subdelegació del govern per exigir-ne l’alliberament, i la policia feu identificacions i escorcolls a l’inici i al final de la protesta.

En declarar la presa a Madrid, el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha ordenat l’ingrés a presó de la jove de 26 anys, després de prendre-li declaració. La noia, acusada de pertinença o col·laboració amb un grup anarquista italià i que suposadament pretenia atemptar contra institucions públiques catalanes, ha negat els fets. La presa ha declarat que tenia les dades sobre la Conselleria de Justícia, Treball i altres institucions que tenia anotats a l’agenda que li van requisar perquè buscava feina en aquests organismes.

Els investigadors policials analitzen ara la informació dels ordinadors que se li van confiscar després de la detenció, per veure si se la pot acusar de planificar alguna acció terrorista i la seva afinitat amb grups anarquistes italians.

La detenció de la Núria està provocant mobilitzacions de forma creixent a Girona, i comptant amb la solidaritat d’altres a Barcelona. Prop d’un miler de persones van sortir dissabte 10 de febrer al carrer a Girona en una nova protesta contra la seva situació. Els manifestants portaven diverses pancartes, on es podia llegir la de capçalera “La Nuri és pacifista! No una terrorista!”, i també “Prou muntatges policials”, “Llibertat Nuri a casa” i “Prou repressió ja – Núria lliure, lliures totxs”. També es van cridar consignes contra el cos de policia i la seva violència, contra l’estat, i específicament contra el conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, apart de pronunciar-se per megafonia contra la decisió del jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz de decretar l’ingrés a la presó incondicional.
La protesta va reunir gent de diversos sectors, des del moviment anarquista i sindical fins als escoltes, on la Núria feia de monitora. Es van concentrar davant la subdelegació de govern a Girona per a començar, i van fer un recorregut passant per davant la seu d’ICV i fins a l’edifici dels jutjats, en un acte de protesta que aquesta vegada ocupà dues hores i mitja. Tampoc en aquesta ocasió no han faltat els escorcolls, amb què a un jove l’han arribat a despullar dins una furgoneta dels uniformats de la conselleria d’Interior.

Amb la detenció de la Núria, que va tenir lloc de matinada a la casa on vivia al barri de Pont Major de Girona, la policia li va confiscar l’agenda amb dades institucionals i, a més de registrar casa seva, també van registrar la vivenda dels seus pares, on tampoc van trobar res més per a incriminar-la. Tot i això, la policia assegura que entre els papers s’especificava que a la porta d’entrada d’un edifici hi havia un guàrdia de seguretat, fet que els fa argumentar que podia reunir informació per atacar aquestes seus.

Familiars de la Núria han agraït la presència i solidaritat de tothom, han remarcat que la Núria és una bona persona que lluita contra aquest sistema profundament injust, tal com les persones que han acudit a les convocatòries.

MANIFESTACIONS A LA SEU D’ICV

Ja van dues protestes que comencen o se centren davant de la seu d’ICV a Girona. D’aquesta manera es critica la postura de la Conselleria d’Interior que comanda Joan Saura. Durant la marxa els manifestants van cridar lemes i consignes en contra de la llei antiterrorista, per la llibertat de la detinguda i en contra del conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya.
Assenyalant així el partit que va assumir mesos abans la conselleria que regenta la policia, s’ha qualificat d’hipòcrita la actitud pública d’aquest partit, envers la política real amb el braç policial de la Generalitat de Catalunya.

SOLIDARITAT ENTRE CAUSES

Els col·lectius de suport als presos polítics de la “Operación Lago” també han estat presents a les mobilitzacions.
La mateixa setmana, 2 dies després del tancament de la Núria, ha sortit a la llum la sentència condemnatòria de l’Audiència Nacional contra 5 dels acusats de la famosa “Operación Lago” que justificava la guerra contra Iraq per la presència de terroristes d’Al Qaeda a les comarques gironines.

Un sisè dels presos va ser absolt un mes abans, però als demés els van condemnar a deu anys de presó per pertinença a banda armada, i tres més per falsificació de documents. Del tercer delicte que se’ls imputava, el de tinença d’armes de destrucció massiva (sabó de rentadora), n’han estat absolts.

Així mateix, també durant la mateixa setmana d’inici de mobilitzacions contra la opressió a les anarquistes, hi han hagut noves concentracions per aquest cas, que segueix en lluita al carrer i als tribunals fent recursos.

PRECEDENTS POLICIALS: LES MANIFESTACIONS CONTRA ELS ABUSOS

El passat mes de desembre del 2006 un contundent operatiu policial aparegué amb furgons antiavalots i homes encaputxats en un bar d’Olot, per tal de practicar-hi una redada “antidroga”. Varen separar totes les persones i fer-les obrir de braços i cames contra les parets i, segons la multitud de testimonis, apart de registrar-los la roba també van seleccionar algunes d’aspecte immigrat per a ficar-los paperines de droga i detenir-les.

Fou després, el dijous 28 de desembre, quan es produí una manifestació de 30 o 40 persones pels carrers d’Olot, en protesta per aquest tipus d’actuacions policials i criminalitzadores. L’acte resistent va acabar dissolt a cops de porra i amb l’amenaça d’un policia municipal pistola en mà, que apuntava la gent a la cara.
Poc després un escamot de furgons del cos de policia de la Generalitat de Catalunya (Mossos d’Esquadra) va entrar a cops en un bar per a detenir algunes de les persones de la protesta, acusant-los d’agressió a l’autoritat.

A partir d’aquí es va formar a Olot l’Assemblea contra els abusos policials, que va convocar una manifestació pel 27 de gener del 2007, acte al qual van acudir prop de 200 persones incloent la Núria Pòrtulas.
Fou aleshores quan la policia li va practicar la primera identificació i escorcoll al cotxe, i on sembla que li van requisar premsa i propaganda anarquista.

Basant-se en la relació amb un altre anarquista, i en una agenda amb adreces de la Generalitat, la policia política empresona i acusa la gent com a organització terrorista.

Descarrega’t el fulletó.