Categoria: General (SG)
Un nou monstre aborda la classe obrera del segle XXI a Espanya
La què es reivindica legalment com a única i verdadera Confederación Nacional del Trabajo, després de ser expulsada de l’Associació Internacional dels Treballadors, ha interposat demandes contra 38 sindicats que des d’Espanya s’adhereixen a l’AIT amb les sigles CNT-AIT, per la semblança estètica i demanant què els paguin una suma de quasi 2 milions d’euros «per danys morals».
El 7 de maig de 1977 es va legalitzar de nou a Espanya la Confederación Nacional del Trabajo, 41 anys després de què el bàndol nacionalista prohibís els sindicats obrers, donat què la classe obrera els utilitzava per a fer front a la Patronal i al seu estat protector.
Ja des d’aleshores diferents corrents d’aquella CNT van discutir la pertinència o no de participar en el sistema electoral post-franquista dins les empreses, amb la qual cosa va formalitzar via judicial l’escisió entre l’aleshores CNT i la CGT.
Al segle XXI noves generacions van prendre el testimoni de la secció espanyola de l’AIT, reconeguda per la Internacional com a CNT-AIT, però segons va tornar a créixer aquesta Confederación Nacional del Trabajo van sorgir noves tendències, una altra vegada mirant-se en un mirall de la cultura burgesa i plantejant canvis com, convertir l’organització en una agència d’advocats, acompanyar moviments polítics i nacionals, contractar càrrecs afins i advocats com a assalariats de la mateixa agència, i convertir una federació igualitària en una central amb un règim piramidal.
Al llarg de dècades multitud de sindicats que s’havien federat van anar caient i fugint de tal ombra de l’anarcosindicalisme, i el 2016 aquella Confederación Nacional del Trabajo fou expulsada per deslleialtat i incompliment a la mateixa AIT què es va reconstituir amb esforç el 1922. Ja no podia anomenar-se més CNT-AIT.
Fou aleshores què els sindicats coherents amb l’anarcosindicalisme, fins aleshores desfederats d’aquella CNT, van prendre el relleu com a secció espanyola de l’AIT i foren reconeguts per aquesta com a CNT-AIT, una confederació de sindicats anarcosindicalistes.
És el 2024 què ens trobem què la CNT desafiliada d’AIT, a la què anomenem CNT(CIT) per la seva nova afiliació, busca rentabilitzar el seu nou format empresarial amb advocats, per a reclamar 50.000 € a cada sindicat de l’actual CNT-AIT amb motiu de què s’assemblen les sigles, la qual cosa diuen podria confondre les treballadores.
Aquest nostre escrit és per aclarir millor a la classe obrera i què no es confongui ningú.
Mans fora de la CNT-AIT
Deixeu-nos desenvolupar la nostra autonomia i el federalisme amb CNT-AIT
Als treballadors que s’organitzen amb la CNT d’Olot (CIT):
Des de què alguns dels actuals afiliats al sindicat d’Olot van promoure la dissolució del sindicat de Figueres, i van aconseguir la nostra desfederació de la Confederació Nacional del Treball el 2017, hem patit tot tipus d’assetjament destructiu contra el nostre dret a la llibertat sindical.
Ens han assetjat i acusat per xarxes, ens ens van negar l’ús del local de Figueres, inclús van arribar a donar quasi tota la planta baixa de l’edifici sindical a CCOO & UGT per a impedir que s’hi desenvolupés l’anarcosindicalisme, van boicotejar que fundéssim altres sindicats, van furtar material informàtic per a bloquejar el funcionament federal, han trencat la porta almenys en 5 ocasions, han desvalisat 2 vegades la biblioteca, i no fan més que demonitzar-nos dins el moviment llibertari.
Recentment han reconegut en seu judicial, què en realitat no són d’un sindicat de Figueres sinó que estan afiliats al «Sindicat d’Oficis Varis d’Olot de la CNT», mentre demanen una multa de 6.000 € contra nosaltres per «fer-nos passar» per la CNT-AIT a Figueres.
Als estatuts de la CNT associada a la CIT tenen prohibit utilitzar les sigles de l’AIT ni generar confusió, per aquests dirigents del sindicat d’Olot (federat a la CNT de la CIT) fan tràmits a Figueres com a representants de CNT-AIT i persegueixen a qui pretengui estar a l’Associació Internacional dels Treballadors.
El conflicte té un fons ideològic:
Nosaltres estem en contra del què el sindicat sigui Patronal, amb empleats assalariats, estem en contra de pàtries i fronteres, rebutgem el frau polític del sistema electoral, estem a favor de la descentralització federal i assembleària, a favor de l’autonomia i autogestió en forma de sindicats, i preferim l’acció directa que no convernir-nos en una agència de serveis contractats.
És per tot això que no estem a la Confederación Nacional del Trabajo associada a la CIT, i ens presentem com a CNT-AIT Figueres, a l’Associació Internacional de les Treballadores (AIT).
Comunicat públic des de Figueres, a 17 de març del 2024
Visca el món de les idees, i de la seva coherència amb la pràctica.
1M: Contra la representacio unitaria
Primer de maig: Contra la representació unitària
Treballadores i treballadors són sotmeses a decisions laborals i governamentals, suposadament en representació seva, sigui de la classe treballadora o es digui com a consumidores o ciutadanes.
La «democràcia» representativa, a cada estament de la piràmide, redueix la influència de les persones de la base cap a les decisions que prenen els estaments del poder. Per això nosaltres ens basem i reivindiquem la democràcia directa, i ens oposem al model d’eleccions sindicals i eleccions polítiques. Preferim que persones i col·lectius prenguin decisions de forma directa i assembleària, que és el contrari a votar algú com a representant dins els òrgans del poder.
Els òrgans que funcionen com a cos parlamentari (sigui el ple d’un ajuntament, parlament autonòmic, estatal o supranacional, o del Comitè d’Empresa) són presidits per algú que exerceix la representació unitària, i concentra la capacitat de decisió en nom dels presents i els absents. És fort davant els seus representats i fàcil de gestionar pel poder real del Capitalisme.
Així doncs, a l’àmbit laboral nosaltres utilitzem les seccions sindicals i rebutgem les eleccions sindicals, i a l’àmbit social apostem també per la democràcia directa, on la gent faci propostes i prengui decisions a la seva assemblea, i no delegui en una piràmide de poder, conveniències, informació privilegiada i hipocresia en el llenguatge.
No fem cap reivindicació «unitària» de la societat ni de la classe obrera, perquè ens representem a nosaltres mateixes i prou.
