Aquest dissabte al vespre posarem una mica de música i podrem beure i menjar amb el «tapeo» més tradicional d’aquesta contrada.
Una bona oportunitat per sortir, conèixer més gent inquieta i recolzar econòmicament el sindicat.
Aquest dissabte al vespre posarem una mica de música i podrem beure o sopar amb el «tapeo» més tradicional d’aquesta contrada.
Una bona oportunitat per sortir, conèixer més gent inquieta i recolzar el sindicat.
Us volem convidar a la jornada “La Repressió en democràcia” que pretén informar i portar a debat el perquè en plena democràcia es persegueixen i s’ estigmatitzen les idees dissidents com l’ anarquisme.
Tots els actes seran al Passatge Edgardo Ricetti 08205 Sabadell.
18h. Obra de “Títeres desde abajo” (titiriteros).
19.30h. Taula rodona-debat sobre la repressió .
Amb la participació de: Els components de títeres desde abajo “Titiriteros”, Quim Gimeno, militants que van anar a presó pels casos Pandora, pandora 2 i denunciats per fitxers policials.
Per acabar sopar de “picoteig” amb tapes i begudes.
L´entrada és lliure i gratuïta,
Us esperem.
Diumenge 5 de juny del 2016
a les 18:00h
al local sindical de Figueres
(darrera la biblioteca, planta baixa)
Veurem la pel·lícula
«Hoy empieza todo» de bertrand Tavernier
hi haurà pica-pica (pots col·laborar-hi portant quelcom)
Seguidament hi haurà un debat obert sobre l’Educació
| Diumenge 27 de desembre de 2015 a les 18:00h al local sindical de CNT-AIT Figueres (darrera la biblioteca, planta baixa) |
Com que aquest mes es parla tant de corrupció, començarem projectant el documental «El honor de las injurias» de Carlos García-Alix i anirem per davant de la crítica fàcil
mentrestant, berenarem dolç i del què es pugui portar.
A continuació, recital de poesia llibertària
(Jules-François Dupuis)
Aquesta història del Surrealisme no és verdaderament una història, sinó una crítica del surrealisme, escrita per un dels seus hereus i, al mateix temps, un dels seus enterradors. El caràcter polèmic i de finalització que l’autor atribueix al seu text corresponen al punt de vista situacionista d’una crítica com «La sociedad del espectáculo» i el «Tratado de saber-vivir» per ús de les joves generacions. Estem doncs, davant una lectura radical i apassionada del surrealisme, de les seves pretensions, èxits i fracassos que manté plena actualitat polèmica de profit per les joves generacions.
(Margarita Padilla)
Pocs dubtes caben ja que Internet s’ha convertit en un terreny de batalla crucial pel futur del desenvolupament de la crítica, la transformació i els propis moviments socials. A partir d’algunes de les principals propostes ciberactivistes que s’han desenvolupat els últims anys com WikiLeaks, Anonymous o Hacktivistas, aquest llibre aposta per la llibertat a Internet, la lluita contra la censura i la falsa escassetat de bens immaterials. Noves eines i elements d’organització s’expliquen per afrontar eficaçment la situació actual.
Video de Samuel Martínez i Marta G. Franco, sense comptar amb el control total actual de les xarxes per part del Poder:
(Ivan Illich)
La lògica indusrtial no forma part solament de les formes de producció d’objectes de consum, sinó que és inherent a totes les bases del capitalisme actual. La tecnologia en el seu conjunt, el sistema de transports, l’escola o el sistema sanitari, tal i com es van edificar al llarg del segle XX, han adoptat la forma de producció industrial, basada en el creixement extrem i sense fi. Les eines que teníen que alliberar les persones de l’esclavatge del treball, han acabat per posar-les al seu servei.
(Luther Blisset)
Les autores estan fins els nassos de la pràctica exclusiva d’escriure fulletons insípids i del dogmatisme de l’esquerra. Aquesta és una proposta de renovació dels mecanismes d’acció i comunicació pels moviments socials, publicada ja entrat el segle XXI quan es configuraven noves formes de lluita i organització en front a la dominació global. Amb el concepte de guerrilla de la comunicació conviden a experimentar altres formes de fer política que molt sovint han estat menystingudes com a bromes poc serioses al marge del «verdader treball polític».
(Virginie Despentes)
Transgressora i amb la llengua molt llarga, Virgine Despentes (Nancy, 1969) va passar de ser una escriptora marginal a convertir-se en la diva destroy punk de les lletres franceses i una de les veus més destacades de la seva generació. Aquest és un text polèmic que uns consideren el manifest d’un nou feminisme i altres, una lluita personal o una guerra civil entre homes i dones. I ella diu: «Escric des de la lletjor i per les lletges, les velles, les camioneres, les frígides, les insatisfetes, les que ningú no desitja, les histèriques, les tarades, totes les excloses del gran mercat de la bona dona». Amb això ens ofereix un assaig al qual s’ataquen els tabús del feminisme liberal: la violació, la prostitució i la pornografia.
(Enrique Santamaría)
Encara que hi hagi un ampli acord en què l’escola ha estat, en els seus origens, una institució monolítica i tancada en sí mateixa amb un clar objectiu adoctrinador, les divergències més evidents sorgeixen a l’hora de plantejar reformes o alternatives. La qüestió dels fills i filles d’immigrants que fa pensar alguns que l’escola hauria de ser el lloc privilegiat de lluita contra el racisme i d’obertura cultural, pot servir per reobrir el debat sobre les funcions de les institucions educatives i les possibilitats que donen sobre la unitat cultural i la selecció i exclusió social.
(Leiva & Miró & Urbano)
Aquest és un relat que interpel·la les experiències recents de l’autoorganització. Un període on hem viscut (i encara està en marxa) les sacsejades d’un nou protagonisme social que escapa a les lògiques de la política representativa, unes petites tremolors de vida col·lectiva que van més enllà del que fins ara s’ha entès com a moviments socials. L’autoorganització que s’intensifica en la Barcelona metropolitana, a mitjan dècada dels noranta, és un procés que vitalitza aquell protagonisme social (obrer, popular, assembleari, feminista…) hipotecat per la Transició, minoritzat per l’expropiació de la política practicada per l’estat-democràcia, escombrat per la reestructuració capitalista.
Com cada any, el sindicat CNT també aprofita el 23 d’abril per apropar llibres i treballs de la classe treballadora, davant la situació de misèria generalitzada, per fer difusió d’alternatives culturals i de pensament que ens ajuden a tallar d’arrel la problemàtica social.
Poques més oportunitats hi ha de trobar aquest material tant a prop.
El Dia del Llibre portarem la parada als centres de La Bisbal i Figueres amb prop de 100 títols de tots els preus, també amb premsa alternativa, informació sobre l’organització, i com a punt de trobada on poder debatre, informar i recollir experiències, conèixer-nos i madurar estratègies d’organització contra els poders imperants. Qui vulgui llegir, evidentment podrà llegir.
(Grégoire Reizac)
L’ocellet Kiwi va néixer sense ales i amb moltes ganes d’aprendre a volar. A força d’enginy i voluntat, en Kiwi troba la manera de solcar els aires amb els seus companys. Un llibre sobre l’èxit de la creativitat i la perseverança en el procés d’aprenentatge, on l’esforç i el coratge es veuen recompensats. De text i traç senzill però enginyós, aquest llibre s’adreça a nens i nenes a partir dels 3 anys.
Video de Contes Takatuka, amb la Txell Benitorafe:
(Ibai Sans Urbieta)
Aquest és un llibre una mica pel·licula. Poesíes, sonetos i parrafades, contes, assaigos, histories, rimes i experiments en un sentit sensesentit per donar a veure tots els sentits que pugui tenir. En arribar al final del compte enrere de cada part, ens segueix dient, a crits, com un esclat, que no es deixi de pensar, ni de reflexionar, que és justament allò que volen i pretenen els qui des dels mass media volen atontar-nos com a ovelles per seguir l’espectacle del gran embull.
(Luis Sánchez)
Des de 1988 fins l’abolició de la conscripció (obligació de realitzar el serveis militar) a mitjans de la cècada de 1990, milers de joves van desafiar el totpoderós Estat negant-se a la seva incorporació forçosa a files en una campanya de confrontació directa amb l’exèrcit i unes lleis injustes: fou el moviment d’insubmissió. Tots els continguts són de llicència CreativeCommons i sense ànim de lucre, però sí amb l’anim de recordar, entre d’alres lluites, la desobediència civil portada a terme per milers de joves contra l’Exèrcit i l’Estat, més difícil encara a Zamora.
Com cada any, el sindicat CNT també aprofita el 23 d’abril per apropar llibres i treballs de la classe treballadora, davant la situació de misèria generalitzada, per fer difusió d’alternatives culturals i de pensament que ens ajuden a tallar d’arrel la problemàtica social.
Poques més oportunitats hi ha de trobar aquest material.
El Dia del Llibre portarem la parada als centres de La Bisbal i Figueres amb prop de 100 títols de tots els preus, també amb premsa alternativa, informació sobre la organització, i com a punt de trobada on poder debatre, informar i recollir experiències, conèixer-nos i madurar estratègies d’organització contra els poders imperants. Qui vulgui llegir, evidentment podrà llegir.
(Celeste Arella, Cristina Fernández, Gemma Nicolás, Julieta Vartabedian)
La prostitució és un d’aquells temes de difícil discussió. Hi ha qui està a favor de la seva regulació com a activitat laboral i d’altres que rebutgen completament aquesta possibilitat. Els arguments de fons, incloent les premises poc confessades, plantegen si el treball sexual pot ser considerat com una lliure elecció legítima de la persona, o bé si, al contrari, constitueix una situació d’explotació i extorsió que la denigra. De la mateixa manera, es discuteix si suposa una transgressió davant el Patriarcat o si és una de les seves conseqüències.
Més enllà d’això, la prostitució és una realitat també a l’Empordà. Aquest llibre recull un estudi principalment per les dones immigrants als carrers de Barcelona, amb opinions de la policia, entitats socials, empresaris dels locals, administracions i treballadores. Amb tot això es pot veure els diferents elements que impulsen la invisibilització de la prostitució, per no enlletgir projectes com la Barcelona maca, la Ciutat dels detalls o suposadament + oberta.
(Encyclopédie des Nuisances)
Només qui ven prou car el seu temps, al mercat de treball, està interessat en el guany de temps proposat pel TAV. Però a diferència de la nova jerarquia social, encara que sigui una reencarnació de l’anomenada societat de classes, aquests privilegiats de la mobilitat forçada, més que consentida, desperten poca enveja a qui no ha perdut la sensibilitat: cap velocitat de desplaçament no assolità mai la fuga del temps convertit en diners, venut al treball o comprat a l’oci.
(Bob Black)
«El treball us farà lliures». Aquesta és la frase que corona l’entrada del camp de concentració d’Auschwitz. No sembla el lloc més recomanable per una activitat que, per norma general, és acceptada, i quasi santificada, per bona part de la societat i que se l’associa amb tota una sèrie de valors inqüestionables. Precísament contra aquesta unanimitat sorgeix un llibre amb el qual s’ataca de manera virulenta el terme «treball».
A aquestes alçades del segle XXI, l’obra de Bob Black segueix essent una heretgia per molta gent. Per altres La abolición del trabajo és un armoniós cant a la vida i també una monumental botifarra a l’ordre mental establert. Hem estat guanyant-nos la vida perdent-la, i en aquest moment en que moltes ens estem quedant sense aquell treball, això no és una provocació sinó una invitació a no esperar un fantasma financer que ens salvi de la catàstrofe més absoluta.
Com cada any, el sindicat CNT també aprofita el 23 d’abril per apropar llibres i treballs de la classe treballadora, davant la situació de misèria generalitzada, per fer difusió d’alternatives culturals i de pensament que ens ajuden a tallar d’arrel la problemàtica social. Poques més oportunitats hi ha de trobar aquest material.
El Dia del Llibre portarem la parada als centres de La Bisbal i Figueres amb prop de 100 títols de tots els preus, també amb premsa alternativa, informació sobre la organització, i com a punt de trobada on poder debatre, informar i recollir experiències, conèixer-nos i madurar estratègies d’organització contra els poders imperants. Qui vulgui llegir, evidentment podrà llegir.
(Abraham Guillén)
Sens dubte el títol no deixa de ser paradògic; vivim inmerses en una cultura que s’ha anomenat de la comunicació, utilitzant-se aquest terme també per significar «informació». Tot i això, per poc que mirem al nostre voltant constatem amargament que mai no s’ha comunicat menys, que mai, com ara, ens importen menys les coses, que, mai l’ésser humà s’ha sentit més sol, més distant de tot i de tothom. I tot això malgrat trobar-nos envoltades de tota mena d’artefactes, que pretesament ens «comuniquen», ens «informen», ens «acompanyen», etc. Sobre els mitjans de comunicació de masses, si desdendim a la realitat hem de veure que un dels principals criteris d’«autèntic desenvolupament» en aquesta societat és la seva aptitud per domunar, mitjançant els coneixements i l’educació, les comunicacions i la cultura de masses.
(Agustín García Calvo)
García Calvo és un personatge molt incòmode pel radicalisme de les seves tesis, una lluita desigual de l’anarquia contra el Capital, la Familia, l’Esglesia, el Poder, el Sistema. Algunes pensaran que, donada la seva condició d’àcrata i el seu activisme polític, el seu treball com a filòleg i filòsof hauria d’estar impregnat de cert desordre i falta de rigor. Tot el contrari, el treball de García Calvo com a pensador és brillant, sorprenent, impecable. També ho és aquest breu document de 64 pàgines que comentem, on es denuncia amb una lògica aclaparadora que la familia no ha vingut essent altra cosa que l’etern botxí del verdader amor.
Produeixen els models de gestió público-privada un estalvi real de recursos i, si és així, a quin preu? Milloren efectivament la qualitat del servei? Mantenen la igualtat social en l’accés a la salut? Conserven la qualitat del treball i de les instal·lacions que havien caracteritzat al sistema públic de salut? I també: És legítim que empreses privades obtinguin un benefici per la gestió de serveis públics? És legítim fins i tot que aquests beneficis es produeixin a la gestió d’un servei social tan sensible com la salut? Què es pot esperar, en definitiva, d’un model de subcontractació massiva dels serveis sanitaris en un context de creixent corrupció política?
Com cada any, el sindicat CNT també aprofita el 23 d’abril per apropar llibres i treballs de la classe treballadora, davant la situació de misèria generalitzada, per fer difusió d’alternatives culturals i de pensament que ens ajuden a tallar d’arrel la problemàtica social.
El Dia del Llibre portarem la parada als centres de La Bisbal i Figueres, també amb premsa alternativa, informació sobre la organització, i com a punt de trobada on poder debatre, informar i recollir experiències, conèixer-nos i madurar estratègies d’organització contra els poders imperants. Qui vulgui llegir, evidentment podrà llegir.
