Botiguers contra el Top manta
No t’enganyis, no només compres la falsedat
Atenent les tradicionals reclamacions de botiguers contra venedors ambulants, la Generalitat de Catalunya distribueix fulletons contra el «Top manta», expressió amb origen de la venda al carrer dels èxits musicals en cassette o CD. Amb el lema «No t’enganyis, no només compres un producte fals» la institució separa les marques comercials de la crueltat laboral que tenen al darrera.
Les institucions de l’Estat, com és la Generalitat, mai no han promogut campanyes que assenyalin El Corte Inglés, C&A, Carrefour, Zara, Massimo Dutti, i tantes altres marques «autèntiques», que són la cara de l’engany cap a les persones que comprem roba.
La indústria tèxtil de Bangla Desh es basa en fàbriques de tela amb terribles condicions de treball i ocupa el 80% de les exportacions del país. 3 milions de persones treballen en 4.500 fàbriques a les afores de la capital Dacca, amb jornades d’entre 54 i 90 hores setmanals i amb el salari mínim més baix del planeta: 30 euros al mes.
El 2012 un centenar de treballadores van morir a l’incendi d’una fàbrica de C&A, Carrefour, Walmart i Kik, on les portes eren tancades i van salvar la vida aquells qui saltaven des dels pisos superiors.
A la maquiladora «Ali enterprises», al Pakistan, 300 persones van morir cremades el 2011. A la planta «Foxconn» de fabricació de iPads i iPhones a la Xina el 2010 es va viure una onada de suicidis per les condicions laborals. El 2013 350 treballadors van morir a Bangla Desh en desmoronar-se l’edifici amb la fàbrica de El Corte Inglés, Mango, Benetton i Primark després de fer cas omís als avisos de ruïna i de les prohibicions contra les empreses.
El sector tèxtil, que tant desenvolupat va estar a casa nostra després del tràfic d’esclaus, està dominat per grans corporacions que promouen la pressió de botiguers i botigueres contra la venda ambulant, ja que el valor dels seus productes el basen en la marca registrada i la propietat industrial.
Les condicions legals de treball a casa nostra no estan dedicades a les persones que arriben dels països espoliats com Pakistan, Marroc, Honduras, Somàlia, etc., així que els treballadors i treballadores s’han de buscar la vida, també amb la venda ambulant, i tant dignament si el calçat porta la ratlla «Nike» autoritzada com si és imitada.
Tot això no significa que les condicions de la venda ambulant siguin millors, sinó que la campanya contra el «Top manta» no és més que una pugna entre diferents variants de la mateixa pirateria: l’explotació i la pobresa.
