Comunicat de la CAS: Sobre la ILP per a la Recuperació del Sistema Nacional de Salut
Mai no dubtis de què un petit grup de ciutadans reflexius i compromesos pot canviar el món. De fet, és la única cosa que ho ha fet.
Margaret Mead.
Volem agrair a tots aquells col·lectius i persones que, amb totes les condicions i mitjans en contra, han col·laborat desinteressadament durant tot aquest any a la difusió i en tirar endavant la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a la Recuperació del Sistema Nacional de Salut (SNS). Militants de sindicats alternatius com CGT, CNT, ESK-País Basc, CSI-Asturias, Autonomía Obrera-Andalucía, Somos Sindicalistas; Centres Socials o alternatius com la Escuela Popular de la Prospe; activistes del moviment pensionista i Coespe o Yayoflautas; assemblees feministes; associacions en defensa dels recursos públics com ATTAC o la Plataforma en Defensa del Canal de Isabel II; associacions veïnals i un llarg etcètera. han dedicat el seu temps i les seves forces per a explicar per tot l’estat que és possible garantir una sanitat de qualitat i universal, sempre i quan es prenguin les mesures que proposàvem a la ILP.
També hem d’agrair el recolzament de totes les persones anònimes i col·lectius, que han recolzat econòmicament la primera i segona campanya, donat que a la Coordinadora Antiprivatització de la Sanitat (CAS), al contrari de moltes associacions que diuen defensar la sanitat pública, no acceptem subvencions ni de l’Estat, ni d’empreses privades, única forma de ser autònoms i mantenir la nostra independència.
Des de CAS vam concebre la ILP com a un instrument per a estar als carrers en aquests moments de brutal desmobilització, i poder denunciar la desastrosa situació del sistema sanitari a tot l’estat. Donat que els polítics no encerten a proposar mesures que acabin amb l’agonia del SNS, ens hem vist obligats a plantejar propostes de solució. Només tenia sentit posar en marxa la ILP en aquesta legislatura, a la què governa la coalició de partits (PSOE i Unidas Podemos) que mentre estaven a l’oposició prometien derogar les lleis que permeten destruir la sanitat.
Durant aquests mesos s’han realitzat desenes de xerrades i presentacions per tota la geografia, la qual cosa ens ha permès complir amb el nostre primer objectiu: contactar amb el major nombre de col·lectius i persones, que han sabut entendre quines són les causes, i quins són els responsables del procés de privatització, deteriorament, i desmantellament del sistema sanitari. Això ens permet sumar recolzaments a la lluita contra la destrucció del sistema sanitari, lluita que cada dia és més necessària, i amb la que ens disposem a continuar.
Malgrat tota la feina relitzada, i comptant amb les restriccions derivades de la pandèmia de Covid, no ha estat possible reunir les 500.000 signatures que les institucions estatals, no oblidem hereves del Franquisme, exigeixen per a què la població pugui plantejar propostes al Congrés. També som conscients de què si haguéssim aconseguit les 500.000 signatures, el Congrés hagués votat en contra de les nostres propostes. Sobretot, perquè les mesures que plantejàvem, des de crear un sistema públic de farmàcia, a prohibir el saqueig del SNS per les empreses privades, o garantir l’atenció sanitària de la gent gran de les residències des del sector públic, són mesures d’interès general, però que col·lisionen amb els interessos econòmics de les grans corporacions, de les quals, els polítics son són mers apèndixs.
Lluny queda el 28 d’abril del 2020, en plena primera onada, quan centenars de pacients morien sense assistència sanitària, amb els centres sanitaris col·lapsats per les polítiques de desmantellament que portaven en marxa anys, quan amb tot el país confinat, el president del govern va comparèixer anunciant que vista la situació, «probablement caldria blindar la sanitat a la Constitució». A tres anys vista, les probabilitats eren inexistents, i el què sí que s’ha produït és un enfonsament encara major del sistema sanitari, i un maltractament encara major dels professionals, aquells als quals ens incitaven a aplaudir a les vuit de la tarda. Per tant, no podem esperar res de les institucions. La història demostra que les conquestes socials no cauen del cel, només la lluita al carrer ha aconseguit avanços en aquest sentit. És una pena que la gran manifestació per la Sanitat de Madrid ens hagi agafat ja sense ILP, però és un plaer pensar que hem ajudat a arribar fins aquí. Perquè estem segurs que la lluita és l’únic camí.
