Categoria: Acció social (ASO)

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Figueres, per tal de no negociar condicions de prestació de serveis amb la plantilla del museuEmpordà, ha preferit abandonar l’anomenat «servei educatiu» pel curs 2015-2016.

El servei educatiu del museuEmpordà s’ha adreçat tant sobre activitats familiars com als diferents nivells escolars de les escoles de la comarca, per tal d’estimular la curiositat, participació, debat i sensibilitat envers l’art. Mentre l’administració ha apostat per aquesta vessant educativa, s’ha comptat amb subvenció INDIKA de la Diputació de Girona i s’han superat el miler d’usuaris anuals.

Des de la municipalització del museuEmpordà del passat hivern, en què l’ajuntament ha deixat deserta la direcció de l’equipament, els treballadors i treballadores d’aquest centre municipal s’organitzen, no només per defensar els seus interessos, sinó també per assenyalar problemes i buscar solucions al servei cultural.

El sindicat CNT-AIT creu que l’abandonament de la biblioteca del museu, de l’intercanvi de publicacions i de tancar les portes a les escoles és negatiu pels serveis culturals, així com també les dificultats per treballar sense criteri de muntatge d’exposicions i amb un desbordament laboral a les oficines. També es fa estrany que la pràctica sigui contrària al discurs que el consistori dóna en públic a l’àmbit educatiu.

Treballadors i treballadores del museuEmpordà s’organitzen com a secció sindical i fan notar enguany que el mal tracte laboral que pateixen és coherent amb el poc interès del Consistori pels serveis públics. Amb això reivindiquen legítimament la recuperació de serveis abandonats i de les pèrdues en categoria i salari que ha introduït l’Ajuntament de Figueres, així com la cobertura de personal a tots els torns, i el reconeixement dels acords de l’Assemblea de Treballadors.

Un any més, un dia més, una data més, un més dels milers d’efemèrides que inunden el calendari.

I tot i amb això, aquest no és un dia qualsevol. És el dia en què les dones deixem d’ocupar titulars com a víctimes de la violència de gènere per passar a ser les heroïnes de la jornada, sempre amb la cançoneta del «encara queda molt per fer».

Quasi amb tota seguretat una de les dones que aquest dia banyi de violeta les seves xarxes socials, porti més de vuit hores de jornada laboral, hagi acabat les tasques de la seva casa sense desatendre els fills i potser amb sort hagi tingut temps per dedicar uns minuts a la seva cura personal, més per obligació que per devoció. Preocupada per una imatge que ja no recorda a qui li importa més, si a ella o a un sistema que s’obstina en estigmatitzar-nos si no ens amanim.

O potser aquella dona encara no ha tornat del treball, s’ha lligat un llaç violeta a la jaqueta d’executiva i ha tornat a refer l’informe que haurà de presentar sens falta a primera hora del dia següent, intentant no sentir-se frustrada i incompleta en una societat que l’ha obligat a escollir entre realització personal i laboral. Una dona que fa molt temps que va entendre que l’anomenada «conciliació» és un terme només aplicable a l’univers femení.

Potser aquesta dona estigui acabant de recollir els seus fills del cole mentre recorda els anys en què podia treballar, quan encara no havia renunciat a tot per la seva maternitat. Se sent culpable cada vegada que pensa en alliberar-se de tant en tant dels seus fills i se submergeix en un univers d’ansietat i depressió perquè no entén l’origen del seu malestar, perquè ésser mare no és la panacea que li havien «venut»; en definitiva, perquè ja no es recorda de qui és ella en realitat.

I seguim alienes al fet de què seguim cobrant menys per exercir el mateix treball que els homes, que seguim sense tenir accés als anomenats llocs de responsabilitat, a la majoria dels casos lligades de mans per una autoimposada tasca de cures, que seguim essent les que en un alt percentatge no es reintegren a la seva plaça laboral després de la maternitat, sense opció a llocs en guarderies públiques, pràcticament suprimides. Seguim essent les culpables de violacions i vexacions, abocades a no sortir al carrer sense escolta masculina, a risc de provocar. Inundem facultats i escoles superiors, desolades per l’increment de l’atur femení, molt superior al masculí.

Les dones, principals víctimes de la crisi d’un sistema en decadència, fem nostra la paraula SORORITAT; i reivindiquem la lluita contra el Patriarcat i el Capital, obstinades en que es vegi que una revolució que no compti amb nosaltres a les seves files està destinada al fracàs.

Per nosaltres, per la nostra dignitat com a dones, com a treballadores, contra el Patriarcat, feu vostre el crit:

VISCA EL 8 DE MARÇ!!

Avui en dia, les dones ens debatem entre corrents de criança natural, afecció i pastissets i nous feminismes radicalitzants que ens demanen que ens esterilitzem abans d’assumir la tirania de la maternitat i la vida domèstica. Volen que ens «empoderem», ignorants de que és un terme que la majoria de vegades es refereix a l’assumpció de rols masculins; mentrestant, que els homes adoptin rols tradicionalment femenins no es percep com a empoderament, sinó com a signes de debilitament. Els catàlegs de joguines segueixen ancorats en el rosa i el blau, encarregant-se de recordar-nos que ens hem d’entrenar per la cura, la casa, allò dolç i sensibler, maquillades i pentinades des dels tres anys, i sexualitzant la nostra infància amb biquinis farcits.

Adjuntem el cartell del debat públic que per demà divendres ha convocat l’Assemblea d’Aturats de Figueres a les cinc de la tarda.

cartell_debat-sobre-educacio-publica

Els nostres impostos no són per la guerra i el control social!

Què és l’Objecció Fiscal?

L’Objecció Fiscal a la Despesa Militar (OFDM) consisteix a desobeir de forma individual una llei o una norma; perseguint d’aquesta manera, mostrar ii materialitzar per la via dels fets, que els diners dels nostres impostos (els diners del nostre treball) no es destinin al finançament de l’exèrcit i els cossos de «seguretat» de l’Estat.

Declarar-se objector a la despesa militar i realitzar la desobediència fiscal en l’exercici de la Declaració de la Renda, no és reconegut com un dret; però tampoc existeix cap reglament o disposició legal pel qual l’exercici de la OFDM sigui constitutiu d’un delicte fiscal i per tant, de sanció per a la persona que l’exerceix.

No tenim cap dubte i entenem l’exercici de la Insubmissió/Objecció Fiscal, com una part complementària de les diferents estratègies de lluita dels/ les treballadors/es per canviar l’actual estat de les coses.

Amb incertesa sobre la possible reacció policial, CNT-AIT va anunciar públicament una acció sobre les oficines bancàries a Figueres amb 10 minuts d’antelació el matí de dijous 13 de setembre. El resultat fou satisfactori per no trobar-nos amb cap agressió ni pressió policial que impedís la nostra expressió, així com s’ha rebut sorollosa simpatia de multitud de conductors i vianants que hi han coincidit.

Es va fer el piquet en 3 oficines bancàries: Caixa Laietana (ara Bankia) de la Plaça de la Palmera, La Caixa (ara CaixaBank) de la plaça de la Palmera, i Caja Madrid (ara Bankia) de la plaça Catalunya.

Amb una desena de persones, mentre es mantenia la pancarta informativa a l’entrada per il·lustrar l’acció, la resta va entrar a dins l’oficina per informar tots els clients i treballadors, així com manifestarnos amb megafonia de baixa potència en els termes del manifest.

El responsable de l’oficina de CaixaBank, després de trucar la policia, va dialogar provant de convèncer el piquet per la sortida de l’oficina o de què els problemes manifestats no concerneixen a l’entitat financera.

La policia va tractar de convèncer sense èxit al piquet de què no podia cridar o de què no podia repartir propaganda, així com van plantar 2 agents tractant de tapar la visibilitat entre militants i treballadors.

L’endemà divendres es van acabar de repartir els 400 díptics a La Bisbal d’Empordà.

A les comarques de Girona organitzem actes pacifistes, en comptes de convocar la confrontació.

12 d’Octubre antimilitarista Sindicats de Figueres i Olot
Día de la Hispanidad del 2005

(dimecres)
Sindicat de Figueres a les 10.00h
(Carrer Poeta Marquina, s.n.)
Sindicat d’Olot a les 19.00h
(Carrer d’Alfons V, 6 – al costat de la plaça Pia Almoina)

“Donde se cuece la guerra” és un documental que, centrat en el problema del camp de maniobres de la Sierra de Chinchilla, fa una forta crítica a la guerra, els exèrcits, i el complex militar i industrial que promou l’Estat Espanyol, que fins i tot a nosaltres ens afecta directament a través de les bases i camps de maniobres (com el de Sant Climent Sescebes, a l’Alt Empordà)

Parlem dels militars i els pacifistes, veiem el documental, i la fem petar sobre l’exèrcit espanyol i la mateixa glòria que cobreix tots els exèrcits amb els seus “jocs infantils”.

Cartell de Figueres
Cartell d’Olot
Adquisició del documental en DVD original (col·labora econòmicament)
Coordinadora por la desmilitarización de la Sierra de Chinchilla
Moviment d’Objecció de Consciència (Valencia)
Ecologistas en acción
Asamblea estatal por la Objeción Fiscal
C.S. Imposible
Garabato, Gestión y Educación Ambiental (garabato.gea[arroba]ono.com)
Aldea Nómada Antimilitarista
Campaña estatal por la Objeción Fiscal
Eguzki bideoak (info[arroba]eguzkibideoak.net)
M.O.C. Albacete (LUIS.MOC[arroba]teleline.es)
Visualiza.info
AA KEM-MOC/Iruñea
Caràtula del DVD enriquit per a exhibició pública
En legítima desobediencia: 30 años de antimilitarismo

Veure també:
Agendes Radicalendar, Elsud.org
Operació Elefant Rosa

En els darrers mesos a la nostra comarca, col.lectius i persones de diferents àmbits han patit agressions de tipus feixista per part d’un reduït grup de joves.

En base a uns pocs eslògans absolutament inacceptables intenten intimidar part de la població empordanesa, però van errats perquè a nosaltres no ens fa por.
Ni ara ni mai aconseguiran cap dels seus objectius, doncs no hem de deixar que s’estengui la llavor de la intolerància ni el racisme.

Cal l’acció valenta de tothom per tal de no permetre cap més agressió, i assenyalar aquells qui promouen la violència i no toleren les idees dels demés.

Figueres, 30 d’abril del 2005

L’estiu del 2002 va néixer Plataforma Cívica Salvem l’Empordà per aconseguir que les les administracions de l’estat planifiquessin i ordenessin ambientalment el creixement humà a la comarca. La Generalitat de Catalunya aleshores va anunciar la redacció d’un Pla Director per l’Empordà, d’orientació del creixement i la planificació de l’urbanisme, les infraestructures… pels següents 20 anys.

A Salvem l’Empordà es creu que cal escoltar la societat empordanesa sobre el futur que volem, doncs l’any 2004 va fer una campanya de participació en 3 fases: 8 pobles de l’Alt Empordà, 17 sectors socials, i acabant amb una taula multisectorial sobre aigua, urbanisme, infraestructures, espais oberts i residus, tot per a entregar un recull de les aportacions a la Generalitat de Catalunya.

Veient els objectius de la campanya de Salvem l’Empordà (crear debat sobre el futur territorial, crear mecanismes de participació, aconseguir un Pla Director consensuat i discutit), el Sindicat d’Oficis Varis de Figueres i comarca (CNT-AIT) va decidir donar resposta a aquesta crida en el debat del “sector sindicats”, fent un previ debat intern i prenent acords d’assemblea. A la trobada, després de veure l’exposició de l’entitat organitzadora sobre el Pla Director, 3 persones que han assistit en nom de CNT han aportat explicacions i documentació desde 3 enfocaments ecologistes i anarcosindicalistes:

• Aportació des del punt de vista anticapitalista
• Aportació des del punt de vista naturalista i social
• Aportació des del punt de vista confederal
• Extracte de l’entitat organitzadora

El Capitalisme, com a tots ens han (o ens haurien) d’haver ensenyat a escola, consisteix el el principi únic de la màxima acumulació de riquesa. Aquesta base és la que, malgrat ens rentin el cervell cada dia amb la publicitat, regeix tot moviment en el magestuós mercat que tot ho dóna.

Doncs bé, encara que “Gas natural” pretengui fer-nos pensar en la natura, encara que les empreses elèctriques ens venguin la “energía verde”, hem de trepitjar de peus a terra i atacar el fons i el principi del problema: un sistema econòmic altament eficaç per a acumular riquesa, generar pobresa, i destruïr infinitament tot obstacle i tot entorn.
I si algú creu una cosa diferent, sincerament, que s’ho faci mirar.

Ara segueix una enumeració de greus impactes que el Capitalisme genera a l’Empordà, i per a que ningú no digui que escopir és fàcil, també es proposen algunes de les actituds i accions revolucionàries que es poden empendre per a solucionar-ho.

Doncs bé, encara que “Gas natural” pretengui fer-nos pensar en la natura, encara que les empreses elèctriques ens venguin la “energía verde”, hem de trepitjar de peus a terra i atacar el fons i el principi del problema: un sistema econòmic altament eficaç per a acumular riquesa, generar pobresa, i destruïr infinitament tot obstacle i tot entorn.
I si algú creu una cosa diferent, sincerament, que s’ho faci mirar.Ara segueix una enumeració de greus impactes que el Capitalisme genera a l’Empordà, i per a que ningú no digui que escopir és fàcil, també es proposen algunes de les actituds i accions revolucionàries que es poden empendre per a solucionar-ho.align=”left” valign=”top”> Problemes derivats del capitalisme Alternatives i accions

Problemes derivats del capitalisme	Alternatives i accions
– Línies d’alta tensió elèctrica	> Apostar per l’autonomia energètica domèstica i local, boicotejar la construcció de línies.
– Abocament desmesurat de residus sòlids tòxics	> Boicotejar l’envasat sintètic al consum
– Els camps de golf	> Boicotejar l’activitat de les empreses
– Construcció i especulació urbanística	> Promoure l’estimació del paisatge natural, denunciar l’acaparament de vivendes > Promoure la ecotaxa, segons el principi “qui contamina, paga” > Denunciar l’admissió de grans quantitats de turistes > Denunciar la política urbanística dels ajuntaments, al servei de les empreses immobiliaries i constructores.
– Promoció dels vehicles privats, doncs manca transport públic, i molts accidents de transit	> Apostar per compartir cotxe, demandar més autobusos i trens, denunciar el “plan renove”
– Repressió i destrucció dels corredors naturals	> Denunciar i boicotejar la construcció de noves vies
– Contaminació de les aigües potables (Som ja 2 milions de pollastres i 300.000 porcs, només a l’Alt Empordà!)	> Denunciar l’abocament de purins, promoure el no-consum de porc
– Residus sòlids a la costa	> Denunciar l’actitud consumista i passotista dels i les turistes
– Contaminació atmosfèrica tòxica, efecte hivernacle, manca d’ozó	> Apostar per vehicles sense impacte ambiental (hidrògen), ni dependència energètica (aire comprimit) > Denunciar i boicotejar les indústries emissores de gasos contaminants > Denunciar i boicotejar les centrals tèrmiques
– Deforestació	> Denunciar els qui llencen cigarretes per la finestra del cotxe > Apostar per l’educació ambiental > Apostar per la recuperació ramadera i gestió dels boscos. > Denunciar i boicotejar la importació de fustes tropicals
– Implicació dels i les treballadores en els impactes ambientals	> Apostar per l’educació ambiental > Apostar per l’anticapitalisme > Apostar per la consciència de classe
– Aquest tren de gran velocitat (TGV / TAV / AVE)	> Denunciar els mitjans de transport elitistes (per a rics), i promoure el transport públic > Boicotejar les obres de construcció
– Contaminació genètica a l’ecosistema i en les persones	> Localitzar i denunciar els camps de transgènics de l’Empordà > Apostar per la “Lista verde y roja” de Greenpeace, i denunciar les marques amb aliments transgènics
– Sobreexplotació pesquera	> Apostar per una alimentació més sana i equilibrada (vegetal) > Promoure l’educació alimentària, començant per les escoles
– Abocament de residus líquids i sòlids al mar, en gran mesura a través dels rius	> Promoure l’autogestió de residus a municipis i barris > Denunciar i boicotejar les indústries abocadores > Apostar per l’educació ambiental en la compra de detergents
– Prostitució dels conceptes ecologistes (sostenibilitat, >energía verde>, >gas natural>)	> Denunciar i fer campanya mediàtica en contra de la publicitat enganyosa
– Contaminació petrolífera del mar	> Apostar per vehicles sense impacte ambiental (hidrògen), ni dependència energètica (aire comprimit)
– La guerra, que també és un impacte ecològic	> Denunciar i boicotejar les empreses armamentístiques > Denunciar els exèrcits
– Contaminació amb tòxics sintètics (el gran exemple: PVC)	> Informar sobre els productes químics sintètics perjudicials per la salut i l’ecosistema
– Desviament dels problemes cap als països del tercer món	> Integrar en l’educació i sensibilització ambiental el problema de la globalització capitalista > Promoure l’empatia cap a la població dels països del tercer món, i promoure solucions al seu territori abans de tancar fronteres
– Mercantilització i integració de les entitats ecologistes	> No acceptar finançament de les parts interessades (administració pública, empreses) > Autogestionar-se també amb productes ecològics i ecologistes
– Línies d’alta tensió elèctrica	> Apostar per l’autonomia energètica domèstica i local, boicotejar la construcció de línies.
– Abocament desmesurat de residus sòlids tòxics	> Boicotejar l’envasat sintètic al consum
– Els camps de golf	> Boicotejar l’activitat de les empreses
– Construcció i especulació urbanística	> Promoure l’estimació del paisatge natural, denunciar l’acaparament de vivendes > Promoure la ecotaxa, segons el principi “qui contamina, paga” > Denunciar l’admissió de grans quantitats de turistes > Denunciar la política urbanística dels ajuntaments, al servei de les empreses immobiliaries i constructores.
– Promoció dels vehicles privats, doncs manca transport públic, i molts accidents de transit	> Apostar per compartir cotxe, demandar més autobusos i trens, denunciar el “plan renove”
– Repressió i destrucció dels corredors naturals	> Denunciar i boicotejar la construcció de noves vies
– Contaminació de les aigües potables (Som ja 2 milions de pollastres i 300.000 porcs, només a l’Alt Empordà!)	> Denunciar l’abocament de purins, promoure el no-consum de porc
– Residus sòlids a la costa	> Denunciar l’actitud consumista i passotista dels i les turistes
– Contaminació atmosfèrica tòxica, efecte hivernacle, manca d’ozó	> Apostar per vehicles sense impacte ambiental (hidrògen), ni dependència energètica (aire comprimit) > Denunciar i boicotejar les indústries emissores de gasos contaminants > Denunciar i boicotejar les centrals tèrmiques
– Deforestació	> Denunciar els qui llencen cigarretes per la finestra del cotxe > Apostar per l’educació ambiental > Apostar per la recuperació ramadera i gestió dels boscos. > Denunciar i boicotejar la importació de fustes tropicals
– Implicació dels i les treballadores en els impactes ambientals	> Apostar per l’educació ambiental > Apostar per l’anticapitalisme > Apostar per la consciència de classe
– Aquest tren de gran velocitat (TGV / TAV / AVE)	> Denunciar els mitjans de transport elitistes (per a rics), i promoure el transport públic > Boicotejar les obres de construcció
– Contaminació genètica a l’ecosistema i en les persones	> Localitzar i denunciar els camps de transgènics de l’Empordà > Apostar per la “Lista verde y roja” de Greenpeace, i denunciar les marques amb aliments transgènics
– Sobreexplotació pesquera	> Apostar per una alimentació més sana i equilibrada (vegetal) > Promoure l’educació alimentària, començant per les escoles
– Abocament de residus líquids i sòlids al mar, en gran mesura a través dels rius	> Promoure l’autogestió de residus a municipis i barris > Denunciar i boicotejar les indústries abocadores > Apostar per l’educació ambiental en la compra de detergents
– Prostitució dels conceptes ecologistes (sostenibilitat, >energía verde>, >gas natural>)	> Denunciar i fer campanya mediàtica en contra de la publicitat enganyosa
– Contaminació petrolífera del mar	> Apostar per vehicles sense impacte ambiental (hidrògen), ni dependència energètica (aire comprimit)
– La guerra, que també és un impacte ecològic	> Denunciar i boicotejar les empreses armamentístiques > Denunciar els exèrcits
– Contaminació amb tòxics sintètics (el gran exemple: PVC)	> Informar sobre els productes químics sintètics perjudicials per la salut i l’ecosistema
– Desviament dels problemes cap als països del tercer món	> Integrar en l’educació i sensibilització ambiental el problema de la globalització capitalista > Promoure l’empatia cap a la població dels països del tercer món, i promoure solucions al seu territori abans de tancar fronteres
– Mercantilització i integració de les entitats ecologistes	> No acceptar finançament de les parts interessades (administració pública, empreses) > Autogestionar-se també amb productes ecològics i ecologistes

En els últims 27 anys, des de la CNT, hem pogut constatar que el canvi d’usos del territori i els seus recursos, ens està portant a un colapse de tal magnitud que ara per ara encara no hem interioritzat ben bé les seves conseqüències.

Malgrat la nostra consciència de classe, avui, encara no sabem, perquè no ens deixen aprendre, autogestionar les riqueses que nosaltres i només nosaltres els treballadors i treballadores produim. La maquinació constant i imparable de l’Estat i el Capital consagrant la usurpació del Patrimoni de totes, els interessos de les clases privilegiades i la santa propietat privada, ens ha portat en aquets moments a un punt de no retorn. Molt probablement (estudis i més estudis així ho confirmen) aquest vaixell fluvial anomenat Planeta Terra, impulsat per un corrent global i globalizador, ha començat una navegació imparable, cap a un salt d’aigua de direcció única. De totes maneres, és força reconfortant que després de més de 5000 anys de societat patriarcal amb els seus poders fàctics deu, pàtria, patró, protegits pels militars, i més de 2000 anys d’interioritzar valors de moral judeo-cristiana, ens quedi quelcom de rebeldia i racionalitat.

Nosaltres, com a treballadors i treballadores, afiliades i organitzades en la CNT de Figueres i Comarca, estem atentes i sensibles a totes les agressions fetes a la vida.

Com a humans, pensem que el nostre autèntic paper és el d’administrar els recursos de la Terra. No creiem ni confiem en les classes dirigents, ni deleguem. Som com simples treballadors i treballadores, escollides per la evolució de la natura per la nostra intel·ligència com a representants de les demés formes de vida. Com si fossim el representant sindical d’un sindicat al que estàn afiliades les bactèries, els fongs i les llevadures; així com els peixos, els ocells i d’altres animals; arbres mil.lenaris i plantes menors. Tots els éssers vius son membres d’aquest sindicat; i estàn molt, molt enfadats per l’ús i abús de les llibertats que les persones s’han près sobre el planeta i la seva vida. Sense armonia i explotant-los, la caiguda està assegurada. Que la política és als humans el què l’agricultura a la terra o la ramaderia al bestiar, ens fa témer que la domesticació del gènere humà és a punt d’assolir-se.

PROU DE PEDAÇOS I REFORMES.

PER LA REVOLUCIÓ SOCIAL, VISCA L’ANARQUIA.

Menstrestant , salut i anarcosindicalisme.

Figueres, 25 de novembre del 2004.