Absolucio als imputats del 29M 2012

El pròxim dia 16 de maig tindrà lloc el judici a un company del sindicat que li demanen 3 anys de presó i 9400euros de multa per tots els danys durant un piquet a la Vaga General del 29M del 2012 a Sabadell.

Si voleu signar el comunicat de la plataforma sbdlluitant, el sindicat l’ha signat: absolucio29msbd.wordpress.com

També s’ha realitzat un comunicat propi que ja està publicat al web del sindicat i al de Solidaridad Obrera:

Absolució imputats Vaga General 29M 2012

El 29 de març del 2012 va tenir lloc una Vaga General contra la darrera reforma laboral; a Sabadell la plataforma SBDlluitant (que agrupava col·lectius de l’esquerra independentista, la PAH, la CGT i la CNT entre d’altres), va convocar un piquet i una manifestació que va agrupar unes 10.000 persones. Els mossos van carregar contundenment contra el piquet, causant més d’una dotzena de contusionats i després d’aquest van detenir indisriminadament a onze persones, de les quals cinc estan pendents de judici. També van agredir a la premsa i van obligar a borrar els vídeos de les càrregues, fent palès novament la impunitat en què actuen.

El proper 16 de maig es celebrarà el primer judici, l’acusat és un company del sindicat que ni tan sols va participar al piquet. El fiscal l’acusa de danys, demanant-li 2 anys de presó i una multa de 6.480 euros; la Generalitat l’acusa de danys i desordres i li demana 3 anys de presó; i per últim, l’Ajuntament de Sabadell li demana 9.400 euros, acusant-lo de totes les destroses al mobiliari urbà que es van produïr al dia de la Vaga. Desde la CNT de Sabadell exigim a l’Ajuntament que retiri l’acusació, no té sentit que s’acusi de tots els danys a una persona que ni tan sols es trobava al piquet. Pensem que el veritable motiu d’aquesta acusació és simplement buscar un cap de turc que pagui per tots els danys.

La resta d’acusats són quatre, el 27 d’octubre tindrà lloc el judici a tres d’ells. El fiscal i la Generalitat els hi demanen 2 anys i 9 mesos de presó per desordres públics i delicte de resistència, exceptuant a una afiliada d’aquest sindicat que li demanen exclusivament per desordres públics. A la última acusada se li demanen 2 anys per un delicte d’atemptat a l’autoritat, així com 900 euros per una falta de lesions i 210 per indemnitzar un suposat mosso lesionat, encara està pendent de data de judici.

Pensem que aquest procés judicial, sense cap tipus de prova més enllà de les paraula dels mossos, té a veure amb la creixent criminalització dels i les que s’enfronten a les injustícies del sistema, tracten novament de frenar la protesta social amb penes de presó i multes per aquells i aquelles que lluiten. És per això que demanem l’absolució de tots els imputats/des, i els hi volem fer saber que la repressió no aturarà la nostra lluita contra els atacs de l’estat i el capital a la classe treballadora.

Diverses alternatives de pensament pel Dia del Llibre

Historia desenvuelta del surrealismo

(Jules-François Dupuis)

Aquesta història del Surrealisme no és verdaderament una història, sinó una crítica del surrealisme, escrita per un dels seus hereus i, al mateix temps, un dels seus enterradors. El caràcter polèmic i de finalització que l’autor atribueix al seu text corresponen al punt de vista situacionista d’una crítica com «La sociedad del espectáculo» i el «Tratado de saber-vivir» per ús de les joves generacions. Estem doncs, davant una lectura radical i apassionada del surrealisme, de les seves pretensions, èxits i fracassos que manté plena actualitat polèmica de profit per les joves generacions.

El kit de la lucha en internet

(Margarita Padilla)

Pocs dubtes caben ja que Internet s’ha convertit en un terreny de batalla crucial pel futur del desenvolupament de la crítica, la transformació i els propis moviments socials. A partir d’algunes de les principals propostes ciberactivistes que s’han desenvolupat els últims anys com WikiLeaks, Anonymous o Hacktivistas, aquest llibre aposta per la llibertat a Internet, la lluita contra la censura i la falsa escassetat de bens immaterials. Noves eines i elements d’organització s’expliquen per afrontar eficaçment la situació actual.

Video de Samuel Martínez i Marta G. Franco, sense comptar amb el control total actual de les xarxes per part del Poder:

La convivencialidad

(Ivan Illich)

La lògica indusrtial no forma part solament de les formes de producció d’objectes de consum, sinó que és inherent a totes les bases del capitalisme actual. La tecnologia en el seu conjunt, el sistema de transports, l’escola o el sistema sanitari, tal i com es van edificar al llarg del segle XX, han adoptat la forma de producció industrial, basada en el creixement extrem i sense fi. Les eines que teníen que alliberar les persones de l’esclavatge del treball, han acabat per posar-les al seu servei.

Manual de la guerrilla de la comunicación

(Luther Blisset)

Les autores estan fins els nassos de la pràctica exclusiva d’escriure fulletons insípids i del dogmatisme de l’esquerra. Aquesta és una proposta de renovació dels mecanismes d’acció i comunicació pels moviments socials, publicada ja entrat el segle XXI quan es configuraven noves formes de lluita i organització en front a la dominació global. Amb el concepte de guerrilla de la comunicació conviden a experimentar altres formes de fer política que molt sovint han estat menystingudes com a bromes poc serioses al marge del «verdader treball polític».

Teoría King Kong

(Virginie Despentes)

Transgressora i amb la llengua molt llarga, Virgine Despentes (Nancy, 1969) va passar de ser una escriptora marginal a convertir-se en la diva destroy punk de les lletres franceses i una de les veus més destacades de la seva generació. Aquest és un text polèmic que uns consideren el manifest d’un nou feminisme i altres, una lluita personal o una guerra civil entre homes i dones. I ella diu: «Escric des de la lletjor i per les lletges, les velles, les camioneres, les frígides, les insatisfetes, les que ningú no desitja, les histèriques, les tarades, totes les excloses del gran mercat de la bona dona». Amb això ens ofereix un assaig al qual s’ataquen els tabús del feminisme liberal: la violació, la prostitució i la pornografia.

Contra el fundamentalismo escolar

(Enrique Santamaría)

Encara que hi hagi un ampli acord en què l’escola ha estat, en els seus origens, una institució monolítica i tancada en sí mateixa amb un clar objectiu adoctrinador, les divergències més evidents sorgeixen a l’hora de plantejar reformes o alternatives. La qüestió dels fills i filles d’immigrants que fa pensar alguns que l’escola hauria de ser el lloc privilegiat de lluita contra el racisme i d’obertura cultural, pot servir per reobrir el debat sobre les funcions de les institucions educatives i les possibilitats que donen sobre la unitat cultural i la selecció i exclusió social.

De la protesta al contrapoder

(Leiva & Miró & Urbano)

Aquest és un relat que interpel·la les experiències recents de l’autoorganització. Un període on hem viscut (i encara està en marxa) les sacsejades d’un nou protagonisme social que escapa a les lògiques de la política representativa, unes petites tremolors de vida col·lectiva que van més enllà del que fins ara s’ha entès com a moviments socials. L’autoorganització que s’intensifica en la Barcelona metropolitana, a mitjan dècada dels noranta, és un procés que vitalitza aquell protagonisme social (obrer, popular, assembleari, feminista…) hipotecat per la Transició, minoritzat per l’expropiació de la política practicada per l’estat-democràcia, escombrat per la reestructuració capitalista.

Parades de llibres de CNT-AIT a l’Empordà

Com cada any, el sindicat CNT també aprofita el 23 d’abril per apropar llibres i treballs de la classe treballadora, davant la situació de misèria generalitzada, per fer difusió d’alternatives culturals i de pensament que ens ajuden a tallar d’arrel la problemàtica social.
Poques més oportunitats hi ha de trobar aquest material tant a prop.
El Dia del Llibre portarem la parada als centres de La Bisbal i Figueres amb prop de 100 títols de tots els preus, també amb premsa alternativa, informació sobre l’organització, i com a punt de trobada on poder debatre, informar i recollir experiències, conèixer-nos i madurar estratègies d’organització contra els poders imperants. Qui vulgui llegir, evidentment podrà llegir.

Pel Dia del Llibre: Preescolar, provocacio cultural i alliberament juvenil

Kiwi

(Grégoire Reizac)

L’ocellet Kiwi va néixer sense ales i amb moltes ganes d’aprendre a volar. A força d’enginy i voluntat, en Kiwi troba la manera de solcar els aires amb els seus companys. Un llibre sobre l’èxit de la creativitat i la perseverança en el procés d’aprenentatge, on l’esforç i el coratge es veuen recompensats. De text i traç senzill però enginyós, aquest llibre s’adreça a nens i nenes a partir dels 3 anys.

Video de Contes Takatuka, amb la Txell Benitorafe:

Dskntrl

(Ibai Sans Urbieta)

Aquest és un llibre una mica pel·licula. Poesíes, sonetos i parrafades, contes, assaigos, histories, rimes i experiments en un sentit sensesentit per donar a veure tots els sentits que pugui tenir. En arribar al final del compte enrere de cada part, ens segueix dient, a crits, com un esclat, que no es deixi de pensar, ni de reflexionar, que és justament allò que volen i pretenen els qui des dels mass media volen atontar-nos com a ovelles per seguir l’espectacle del gran embull.

Sí pasó algo

(Luis Sánchez)

Des de 1988 fins l’abolició de la conscripció (obligació de realitzar el serveis militar) a mitjans de la cècada de 1990, milers de joves van desafiar el totpoderós Estat negant-se a la seva incorporació forçosa a files en una campanya de confrontació directa amb l’exèrcit i unes lleis injustes: fou el moviment d’insubmissió. Tots els continguts són de llicència CreativeCommons i sense ànim de lucre, però sí amb l’anim de recordar, entre d’alres lluites, la desobediència civil portada a terme per milers de joves contra l’Exèrcit i l’Estat, més difícil encara a Zamora.

Parades de llibres de CNT-AIT a l’Empordà

Com cada any, el sindicat CNT també aprofita el 23 d’abril per apropar llibres i treballs de la classe treballadora, davant la situació de misèria generalitzada, per fer difusió d’alternatives culturals i de pensament que ens ajuden a tallar d’arrel la problemàtica social.
Poques més oportunitats hi ha de trobar aquest material.
El Dia del Llibre portarem la parada als centres de La Bisbal i Figueres amb prop de 100 títols de tots els preus, també amb premsa alternativa, informació sobre la organització, i com a punt de trobada on poder debatre, informar i recollir experiències, conèixer-nos i madurar estratègies d’organització contra els poders imperants. Qui vulgui llegir, evidentment podrà llegir.

Pel Dia del Llibre: De la prostitucio, el TGV i del treball vs atur

Los pasos (in)visibles de la prostitución

(Celeste Arella, Cristina Fernández, Gemma Nicolás, Julieta Vartabedian)

La prostitució és un d’aquells temes de difícil discussió. Hi ha qui està a favor de la seva regulació com a activitat laboral i d’altres que rebutgen completament aquesta possibilitat. Els arguments de fons, incloent les premises poc confessades, plantegen si el treball sexual pot ser considerat com una lliure elecció legítima de la persona, o bé si, al contrari, constitueix una situació d’explotació i extorsió que la denigra. De la mateixa manera, es discuteix si suposa una transgressió davant el Patriarcat o si és una de les seves conseqüències.
Més enllà d’això, la prostitució és una realitat també a l’Empordà. Aquest llibre recull un estudi principalment per les dones immigrants als carrers de Barcelona, amb opinions de la policia, entitats socials, empresaris dels locals, administracions i treballadores. Amb tot això es pot veure els diferents elements que impulsen la invisibilització de la prostitució, per no enlletgir projectes com la Barcelona maca, la Ciutat dels detalls o suposadament + oberta.

Contra el despotismo de la velocidad

(Encyclopédie des Nuisances)

Només qui ven prou car el seu temps, al mercat de treball, està interessat en el guany de temps proposat pel TAV. Però a diferència de la nova jerarquia social, encara que sigui una reencarnació de l’anomenada societat de classes, aquests privilegiats de la mobilitat forçada, més que consentida, desperten poca enveja a qui no ha perdut la sensibilitat: cap velocitat de desplaçament no assolità mai la fuga del temps convertit en diners, venut al treball o comprat a l’oci.

La abolición del trabajo

(Bob Black)

«El treball us farà lliures». Aquesta és la frase que corona l’entrada del camp de concentració d’Auschwitz. No sembla el lloc més recomanable per una activitat que, per norma general, és acceptada, i quasi santificada, per bona part de la societat i que se l’associa amb tota una sèrie de valors inqüestionables. Precísament contra aquesta unanimitat sorgeix un llibre amb el qual s’ataca de manera virulenta el terme «treball».
A aquestes alçades del segle XXI, l’obra de Bob Black segueix essent una heretgia per molta gent. Per altres La abolición del trabajo és un armoniós cant a la vida i també una monumental botifarra a l’ordre mental establert. Hem estat guanyant-nos la vida perdent-la, i en aquest moment en que moltes ens estem quedant sense aquell treball, això no és una provocació sinó una invitació a no esperar un fantasma financer que ens salvi de la catàstrofe més absoluta.

Parades de llibres de CNT-AIT a l’Empordà

Com cada any, el sindicat CNT també aprofita el 23 d’abril per apropar llibres i treballs de la classe treballadora, davant la situació de misèria generalitzada, per fer difusió d’alternatives culturals i de pensament que ens ajuden a tallar d’arrel la problemàtica social. Poques més oportunitats hi ha de trobar aquest material.
El Dia del Llibre portarem la parada als centres de La Bisbal i Figueres amb prop de 100 títols de tots els preus, també amb premsa alternativa, informació sobre la organització, i com a punt de trobada on poder debatre, informar i recollir experiències, conèixer-nos i madurar estratègies d’organització contra els poders imperants. Qui vulgui llegir, evidentment podrà llegir.

Pel Dia del Llibre: De la desinformacio, la familia i les privatitzacions

Técnica de desinformación

(Abraham Guillén)

Sens dubte el títol no deixa de ser paradògic; vivim inmerses en una cultura que s’ha anomenat de la comunicació, utilitzant-se aquest terme també per significar «informació». Tot i això, per poc que mirem al nostre voltant constatem amargament que mai no s’ha comunicat menys, que mai, com ara, ens importen menys les coses, que, mai l’ésser humà s’ha sentit més sol, més distant de tot i de tothom. I tot això malgrat trobar-nos envoltades de tota mena d’artefactes, que pretesament ens «comuniquen», ens «informen», ens «acompanyen», etc. Sobre els mitjans de comunicació de masses, si desdendim a la realitat hem de veure que un dels principals criteris d’«autèntic desenvolupament» en aquesta societat és la seva aptitud per domunar, mitjançant els coneixements i l’educació, les comunicacions i la cultura de masses.

Familia: la idea y los sentimientos

(Agustín García Calvo)

García Calvo és un personatge molt incòmode pel radicalisme de les seves tesis, una lluita desigual de l’anarquia contra el Capital, la Familia, l’Esglesia, el Poder, el Sistema. Algunes pensaran que, donada la seva condició d’àcrata i el seu activisme polític, el seu treball com a filòleg i filòsof hauria d’estar impregnat de cert desordre i falta de rigor. Tot el contrari, el treball de García Calvo com a pensador és brillant, sorprenent, impecable. També ho és aquest breu document de 64 pàgines que comentem, on es denuncia amb una lògica aclaparadora que la familia no ha vingut essent altra cosa que l’etern botxí del verdader amor.

¿Por nuestra salud? La privatización de los servicios sanitarios.

(CAS Madrid)

Produeixen els models de gestió público-privada un estalvi real de recursos i, si és així, a quin preu? Milloren efectivament la qualitat del servei? Mantenen la igualtat social en l’accés a la salut? Conserven la qualitat del treball i de les instal·lacions que havien caracteritzat al sistema públic de salut? I també: És legítim que empreses privades obtinguin un benefici per la gestió de serveis públics? És legítim fins i tot que aquests beneficis es produeixin a la gestió d’un servei social tan sensible com la salut? Què es pot esperar, en definitiva, d’un model de subcontractació massiva dels serveis sanitaris en un context de creixent corrupció política?

Parades de llibres de CNT-AIT a l’Empordà

Com cada any, el sindicat CNT també aprofita el 23 d’abril per apropar llibres i treballs de la classe treballadora, davant la situació de misèria generalitzada, per fer difusió d’alternatives culturals i de pensament que ens ajuden a tallar d’arrel la problemàtica social.
El Dia del Llibre portarem la parada als centres de La Bisbal i Figueres, també amb premsa alternativa, informació sobre la organització, i com a punt de trobada on poder debatre, informar i recollir experiències, conèixer-nos i madurar estratègies d’organització contra els poders imperants. Qui vulgui llegir, evidentment podrà llegir.

Un any mes, retalla’ls tu a ells…

Els nostres impostos no són per la guerra i el control social!

Què és l’Objecció Fiscal?

L’Objecció Fiscal a la Despesa Militar (OFDM) consisteix a desobeir de forma individual una llei o una norma; perseguint d’aquesta manera, mostrar ii materialitzar per la via dels fets, que els diners dels nostres impostos (els diners del nostre treball) no es destinin al finançament de l’exèrcit i els cossos de «seguretat» de l’Estat.

Declarar-se objector a la despesa militar i realitzar la desobediència fiscal en l’exercici de la Declaració de la Renda, no és reconegut com un dret; però tampoc existeix cap reglament o disposició legal pel qual l’exercici de la OFDM sigui constitutiu d’un delicte fiscal i per tant, de sanció per a la persona que l’exerceix.

No tenim cap dubte i entenem l’exercici de la Insubmissió/Objecció Fiscal, com una part complementària de les diferents estratègies de lluita dels/ les treballadors/es per canviar l’actual estat de les coses.

Pel Dia del Llibre: De Cooperativisme i Feminitzacio del treball

Fer el salt. Cooperativisme i economia solidària

(Coopera que és la pera)

Aquest llibre tracta de fer una aproximació al cooperativisme i l’economia social, a la seua significació històrica, al seu valor actual i als nous desafiaments envers el nostre context. Per altra banda, també cerca oferir orientacions per aquelles persones amb desig de posar en marxa nous projectes. És per això, que a banda de diferents textos de suport, també fa un recull d’entrevistes a diversos projectes cooperatius d’àmbits com la missatgeria, educació, hostaleria, energies, serveis financers, món editorial, assegurances, comunicació, cooperatives de consum… Un total de 18 entrevistes que serveixen per prendre el pols a la vitalitat i diversitat cooperativista actual més propera als moviments socials.

Por amor o por la fuerza

(Cristina Morini)

La feminització del treball s’ha convertit en el nou paradigma del treball contemporani. No es refereix això només a la incorporació al mercat de treball assalariat, sinó sobretot la nova centralitat laboral de les competències tradicionals de la Dona: la reproducció i la cura. Afectes, comunicació, implicació personal, són ara condicions de «la nostra vida posada a treballar».
Hem caigut en una nova gàbia de ferro per allò que històricament es considerava propi de la Dona? No és aleshores això una absorció més del Capitalisme sobre la reproducció i la vida, i aleshores abarca l’explotació total? Lluny d’aquest resultat, Cristina Morini ens ensenya les possibilitats inèdites per una subversió en aquesta transformació.

Parades de llibres de CNT-AIT a l’Empordà

Com cada any, el sindicat CNT també aprofita el 23 d’abril per apropar llibres i treballs de la classe treballadora, davant la situació de misèria generalitzada, per fer difusió d’alternatives culturals i de pensament que ens ajuden a tallar d’arrel la problemàtica social.
El Dia del Llibre traurem la parada als centres de La Bisbal i Figueres, també amb premsa alternativa, informació sobre la organització, i com a punt de trobada on poder debatre, informar i recollir experiències, conèixer-nos i madurar estratègies d’organització contra els poders imperants.

XIV Jornades Culturals Llibertàries, cap de setmana a Figueres

Aquest mes de Maig i com cada primavera-estiu, celebrem les Jornades Culturals Llibertaries conjuntament entre col·lectius de La Bisbal d’Empordà, Figueres, Olot, Perpinyà i Girona. Les activitats són obertes a tothom i són de contingut social, cultural i d’actualitat política.

El programa d’enguany ha començat el passat cap de setmana i segueix el proper, el dia 19 de maig a Figueres amb els següents actes:

DIUMENGE A LES 12:00h

Xerrada-debat sobre la propietat privada, amb Marciano Cárdaba i Mario Fàbrega.

Lloc: Cafè Royal (Rambla, 18)

I A LES 17:00h

Xerrada-taller sobre la descàrrega legal de pel·lícules i el P2P

LLoc: Local sindical (c/ Poeta Marquina, 8)

El següent cap de setmana els actes es localitzaran a Perpinyà, posteriorment a Olot, i l’últim cap de setmana a Girona.

Acció directa de CNT contra la banca el passat 13-S

Amb incertesa sobre la possible reacció policial, CNT-AIT va anunciar públicament una acció sobre les oficines bancàries a Figueres amb 10 minuts d’antelació el matí de dijous 13 de setembre. El resultat fou satisfactori per no trobar-nos amb cap agressió ni pressió policial que impedís la nostra expressió, així com s’ha rebut sorollosa simpatia de multitud de conductors i vianants que hi han coincidit.

Es va fer el piquet en 3 oficines bancàries: Caixa Laietana (ara Bankia) de la Plaça de la Palmera, La Caixa (ara CaixaBank) de la plaça de la Palmera, i Caja Madrid (ara Bankia) de la plaça Catalunya.

Amb una desena de persones, mentre es mantenia la pancarta informativa a l’entrada per il·lustrar l’acció, la resta va entrar a dins l’oficina per informar tots els clients i treballadors, així com manifestarnos amb megafonia de baixa potència en els termes del manifest.

El responsable de l’oficina de CaixaBank, després de trucar la policia, va dialogar provant de convèncer el piquet per la sortida de l’oficina o de què els problemes manifestats no concerneixen a l’entitat financera.

La policia va tractar de convèncer sense èxit al piquet de què no podia cridar o de què no podia repartir propaganda, així com van plantar 2 agents tractant de tapar la visibilitat entre militants i treballadors.

L’endemà divendres es van acabar de repartir els 400 díptics a La Bisbal d’Empordà.

(2012) Aturada general del 29 de març

CNT convoca vaga general pel 29 de març

Contra la Reforma Laboral, les retallades i les agressions contra la classe treballadora.

Consulteu accions a nivell confederal o a Catalunya i Balears

 

La CNT ha acordat convocar vaga general de 24 hores el proper 29 de març, estenent la convocatòria ja realitzada a Galícia i Euskadi, convocatòria que es formalitzarà en els propers dies.

CNT rebutja qualsevol negociació sobre els drets conquerits per la classe treballadora en anys de lluites, per això convoca aquesta vaga amb l’objectiu prioritari que es derogui immediatament la reforma laboral aprovada ahir pel Parlament, a la qual considera una agressió frontal contra els drets i les condicions de vida de la classe treballadora, continuant de les mesures preses per l’anterior govern, com la reforma laboral de 2010, la rebaixa de salaris en l’administració pública o la retallada en les pensions i en els serveis públics, que l’actual govern està aprofundint.

CNT exigeix que es posi fi a una política econòmica dissenyada perquè els treballadors i treballadores paguin la crisi de la banca i de la patronal, que ha conduït a una xifra intolerable d’aturats i parades que no deixa de créixer i a un empobriment i empitjorament de les condicions de vida de la classe treballadora.

CNT convoca també aquesta vaga contra les retallades, en la jornada prèvia a uns Pressupostos Generals de l’Estat en què es concretarà un brutal atac contra els serveis públics i els drets socials.

CNT rebutja l’Acord per l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva aconseguit per CCOO i UGT i la CEOE el passat mes de febrer, a més de les esmenes presentades per aquests sindicats al tràmit parlamentari de la reforma, rebutjant-los com a alternativa vàlida, ja que comparteix l’esperit de la reforma i assumeix la lògica de la patronal i el govern, assumint que la sortida de la seva crisi ha de realitzar-se mitjançant cessions en els drets dels treballadors, col·locant de partida a la classe treballadora en una posició de debilitat. La mateixa lògica ja va portar a aquests sindicats a acceptar el retard de l’edat de jubilació als 67 anys, després de la vaga general del 29S del 2010.

Per a CNT la vaga del 29 de març ha de ser solament l’inici d’un procés de mobilització creixent i sostingut, que incorpori al conjunt de la classe treballadora i els sectors més desfavorits i afectats per la crisi capitalista, fins a posar fre a la dinàmica d’agressió constant als nostres drets, posant les bases per a la recuperació i conquesta de nous drets socials en el marc d’una profunda transformació social.

Tots aquests motius han portat a la CNT a realitzar una convocatòria pròpia pel 29 de març. Amb aquesta convocatòria CNT vol donar cobertura a tots els que aposten per una confrontació real i continuada, que retorni les agressions contra la classe treballadora amb el mateix grau de contundència amb el qual les estem rebent, al costat de totes aquelles organitzacions obreres que comparteixin aquests objectius i rebutgin la política de pacte i pau social.

Per a CNT el rebuig frontal amb la política i el model sindical de les burocràcies de CCOO i UGT i el seu descrèdit en amplis sectors de treballadors no han de convertir-se en excuses contra la mobilització i la lluita sinó en esperons per reforçar-la des d’una altra forma de fer sindicalisme des de l’acció directa, l’autonomia i el suport mutu. Davant agressions de la magnitud de les quals estem sofrint, la unitat dels treballadors és fonamental, unitat que s’ha de manifestar des de la base, des de les assemblees en els centres de treball i als barris, en les mobilitzacions i en els piquets fins a fer de la mobilització contra els responsables i beneficiaris d’aquesta situació: la patronal, la banca i el govern, una dinàmica imparable que aixequi una barrera contra les temptacions de convertir els drets de tots en moneda de canvi de ningú.

És hora que tots, treballadors i treballadores, en atur o en actiu, jubilats, submergits, estudiants o precaris diguem prou, prenguem el carrer per no abandonar-lo, fins a fer valer la nostra força i les nostres reivindicacions.

El 29 Març tots al carrer, totes a la vaga!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal

1 6 7 8 9 10