Autor: nosaltres

Vulneració de drets sindicals a la fàbrica de Llet Pascual de Gurb

L’empresa de llet CALIDAD PASCUAL SLU ha acomiadat a tres treballadores de la factoria de Gurb, a Osona, portaven treballant entre 8 i 12 anys, adduint raons econòmiques de caràcter objectiu segons consta a la carta d’acomiadament.

Segons aquesta carta l’acomiadament es justifica per una disminució de les vendes del 4% de mitjana de l’any 2015 en relació a l’any anterior. Però ja des d’agost de l’any passat els mitjans de comunicació informen d’una pujada del beneficis de l’empresa i de la recuperació de les vendes d’un 1,5%. De fet a Gurb s’han fet dues noves contractacions de treballadors de producció des de començament d’any.

Les tres treballadores represaliades formen part del grup que ha impulsat la nova secció sindical de CNT que es va presentar a l’empresa a finals del mes d’abril per lluitar contra les irregularitats laborals, per molts motius com el calendari laboral, canvis de torn sense respectar les hores establertes de descans, confusions en les nòmines. Havien formulat diverses preguntes i peticions de caràcter laboral i sindical que han tingut fins ara aquesta única resposta repressiva, pocs dies després de formalitzar la secció sindical. És, per tant, un intent clar d’obstaculitzar el sindicalisme combatiu de la CNT a l’empresa i al mateix temps estendre l’estratègia de la por entre la resta de treballadors i treballadores.

Enlloc de dialogar amb les treballadores, la decisió de l’empresa va ser l’acomiadament degut a l’activitat sindical que estaven duent a terme les companyes. Des de la CNT volem deixar clar que aquests fets no quedaran impunes i que lluitarem perquè les nostres companyes siguin readmeses i fins que l’empresa deixi de posar pals a les rodes a la nostra secció sindical i a les treballadores que en formen part.

Aquesta empresa, que té un total de sis factories a diverses comunitats autònomes, ha estat inculpada per actuacions similars en anteriors ocasions. Va ser condemnada pel Tribunal Suprem l’any 2008 a pagar una indemnització per coaccionar l’activitat sindical, al 2011 hi va haver diverses denuncies a la factoria principal a Aranda del Duero i els sindicats de Burgos la qualifiquen com “la primera en pràctiques antisindicals”.
Llet Pascual també ha estat multada per la Comissió Nacional de Mercats i de la Competència (CNMC), que ha imposat multes importants d’entre les que operen a l’aprovisionament de llet crua de vaca a l’estat espanyol per un total de 88,8 milions d’euros. El grup Pascual ha recorregut una multa de 8,5 milions d’euros.

CNT Olot
Secció Sindical a Llet Pascual (Gurb)

Trobada cultural al local de CNT-AIT

Diumenge 5 de juny del 2016
a les 18:00h
al local sindical de Figueres
(darrera la biblioteca, planta baixa)

Veurem la pel·lícula
«Hoy empieza todo» de bertrand Tavernier

hi haurà pica-pica (pots col·laborar-hi portant quelcom)

Seguidament hi haurà un debat obert sobre l’Educació

Tothom hi és convidat

Per aquest dissabte al migdia, la Taula energètica i d’habitatge de Figueres convoca una trobada amb diverses activitats davant l’Ajuntament de Figueres.

Adjuntem el seu cartell.

Comunicat de la CNT Olot davant el procés judicial contra «Títeres desde abajo»

Davant la detenció el passat dia 5 i l’excarceració amb càrrecs cinc dies després d’Alfonso i Raúl, dos titellaires andalusos un d’ells company de CNT Granada, i davant el linxament mediàtic al que estan sent sotmesos no podem sinó mostrar la nostra solidaritat, l’arma més forta que posseïm contra els abusos de poder i la repressió de l’Estat espanyol i el seu sistema judicial, relatant allò succeït sense segmentar la informació.

«Títeres desde abajo» sorgeix com a iniciativa de teatre popular on, mitjançant la sàtira i la ironia, reflecteixen les contradiccions de la societat, tractant en tot moment d’agitar consciències i convidar al debat entre el públic assistent. En aquesta ocasió, i com no podia ser d’una altra manera, des de l’obra «La Bruixa i don Cristóbal» estrenada a Granada el passat 29 de Gener, es tractava de reflectir mitjançant l’animació les realitats a les quals en ocasions, no tan infreqüents, ens veiem sumits aquells que mantenim veus discordants amb el sistema establert, tenint sempre en compte la defensa de la convivència, la tolerància i l’acceptació del diferent. La premsa, fidel a la fàcil fórmula «notícia impactant i difícil de comprovar», concentrada també en la morbositat de determinades figures polítiques de Madrid, ha procedit a publicar la denúncia tal qual, sense contrastar la versió dels acusats, donant per resultat un relat completament erroni del que és l’obra que va poder veure’s a Granada, i que esperem documentar aviat. En el contingut de les notícies se subratllava l’exaltació del terrorisme per mitjà d’una pancarta amb el lema escrit de «Gora Alka-ETA», traient de context la trama. Es tracta, en tot moment, d’una segmentació de l’esperit general de l’obra, tractant d’acusar sota la figura d’enaltiment una mera escena, on en to irònic, es tracta de denunciar els muntatges policials, en els quals, paradoxalment, avui les nostres companyes es veuen embolicats. Evidenciant-se així la creixent escalada de repressió que es porta sofrint els últims anys, en la qual l’estat, en un moment de tensió i convulsió política, tracta de reagrupar les seves pròpies forces a força de lluitar contra els moviments socials de tall reivindicatiu.

A tot això, es va sumar l’Ajuntament de Madrid, que va voler denunciar a «Títeres desde abajo», com a reacció netament política que es deu, indubtablement, a la seva necessitat de respondre públicament a les acusacions de complicitat amb els detinguts que es realitzen des de l’Estat i les seves ramificacions en forma de «periodisme», per sort aquesta denúncia ha estat retirada.

És més que evident així, com aquest muntatge policial està sent usat com a arma llancívola entre els diferents sectors del capital per solucionar el seu repartiment de poder que en aquests moments es troba especialment en pugna.

Des de la Confederació Nacional del Treball d’Olot reiterem el nostre més ferri suport als titellaires així com també exigim la retirada immediata dels càrrecs amb què han estat «alliberats».

Contra tota autoritat, contra tota repressió, la solidaritat i el suport mutu ens mantenen en peus.

«La sàtira és l’arma més eficaç contra el poder: el poder no suporta l’humor, ni tan sols els governants que es diuen democràtics, perquè el riure allibera a les persones de les seves pors.» Darío Fo.

tothom hi és convidat

El INE, organisme estatal competent en matèria de la part tècnica de padrons municipals, va emetre el passat 24 de març les instruccions a seguir per tots els ajuntaments de l’Estat, a l’hora d’inscriure les persones que viuen al seu municipi sense excepció. L’Ajuntament de Figueres, però, es manté en no inscriure les persones sense sostre o que no pugui contractar un lloguer.

Entitats d’intervenció social de Figueres, com és la Mesa Energètica de Figueres, ajuden les persones amb problemes d’exclusió econòmica i d’exclusió institucional, i s’enfronten a les dificultats d’accés a drets i serveis per part de les persones que no aconsegueixen compatibilitzar la seva realitat amb la burocràcia i documents de l’administració pública.

L’esmentat reglament de l’INE obliga els ajuntaments a empadronar totes les persones veïnes del seu municipi, i en classifica les modalitats i procediments incloent les que dormen en albergs, barraques, caravanes, i fins i tot sense domicili o sense sostre.

Tot i que Serveis Socials és l’organisme que ha d’indicar les dades d’inscripció en els casos més precaris, l’Ajuntament de Figueres implanta una directriu per la qual els Serveis Socials municipals rebutgen qualsevol intent d’empadronament d’aquesta mena, i adreça tothom al registre del Padró municipal, on es rebutja qualsevol sol·licitud que no vingui acompanyada d’un títol de propietat o contracte de lloguer al corrent de pagament.

CNT-AIT ha estat, és i serà una organització independent dels poders econòmics i institucionals, per tal de poder lluitar amb coherència a favor de la gent oprimida de forma ideològica. Amb això, rebutgem i lluitem contra la ideologia practicada des de les administracions de l’Estat, que margina i maltracta els pàries de la Terra.

En canvi, quan al govern municipal de Figueres se li pregunta sobre la seva política social, surt per la tangent: parlant de frau per part dels pobres, atacant les organitzacions que intercedeixen en la seva ajuda, i fent ostentació policial durant l’obertura de Serveis Socials.

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Figueres, per tal de no negociar condicions de prestació de serveis amb la plantilla del museuEmpordà, ha preferit abandonar l’anomenat «servei educatiu» pel curs 2015-2016.

El servei educatiu del museuEmpordà s’ha adreçat tant sobre activitats familiars com als diferents nivells escolars de les escoles de la comarca, per tal d’estimular la curiositat, participació, debat i sensibilitat envers l’art. Mentre l’administració ha apostat per aquesta vessant educativa, s’ha comptat amb subvenció INDIKA de la Diputació de Girona i s’han superat el miler d’usuaris anuals.

Des de la municipalització del museuEmpordà del passat hivern, en què l’ajuntament ha deixat deserta la direcció de l’equipament, els treballadors i treballadores d’aquest centre municipal s’organitzen, no només per defensar els seus interessos, sinó també per assenyalar problemes i buscar solucions al servei cultural.

El sindicat CNT-AIT creu que l’abandonament de la biblioteca del museu, de l’intercanvi de publicacions i de tancar les portes a les escoles és negatiu pels serveis culturals, així com també les dificultats per treballar sense criteri de muntatge d’exposicions i amb un desbordament laboral a les oficines. També es fa estrany que la pràctica sigui contrària al discurs que el consistori dóna en públic a l’àmbit educatiu.

Treballadors i treballadores del museuEmpordà s’organitzen com a secció sindical i fan notar enguany que el mal tracte laboral que pateixen és coherent amb el poc interès del Consistori pels serveis públics. Amb això reivindiquen legítimament la recuperació de serveis abandonats i de les pèrdues en categoria i salari que ha introduït l’Ajuntament de Figueres, així com la cobertura de personal a tots els torns, i el reconeixement dels acords de l’Assemblea de Treballadors.

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Figueres presenta aquesta setmana les directrius de la política cultural pels propers anys, però comptant amb centres cada vegada més precaris i sense voluntat de treballar junts amb el personal municipal.

Des de la municipalització del museuEmpordà del passat hivern, que l’ajuntament ha estat prometent un tracte igual pels treballadors del museu, ara del mateix ajuntament. Però manté un tracte diferent i fins i tot pitjor amb l’esmentat personal i evita qualsevol diàleg amb la representació sindical.

Exemples de la precarietat del servei són la privatització de serveis com el muntatge i desmuntatge d’exposicions o la paulatina desintegració de la biblioteca pública del museu, amb prop de 5.000 volums i especialitzada en l’art.

El museuEmpordà obre cada dia les seves portes, i és difícil que el visitant i el ciutadà s’assabenti de que hi ha tasques com explicar exposicions en diversos idiomes, crear activitats que donen valor al museu i tantes altres, que han de ser portades per treballadors i treballadores, que aquestes ho fan possible malgrat el tracte rebaixat, falta d’informació i comunicació, i condicions laborals sempre auxiliars que dóna l’ajuntament.

Unes directrius culturals per tot un mandat polític serien més sòlides, creïbles i viables quan es compta amb els treballadors i treballadores, tant en els aspectes laborals com funcionals.

A Figueres, 23 de juliol del 2015

Un any més, un dia més, una data més, un més dels milers d’efemèrides que inunden el calendari.

I tot i amb això, aquest no és un dia qualsevol. És el dia en què les dones deixem d’ocupar titulars com a víctimes de la violència de gènere per passar a ser les heroïnes de la jornada, sempre amb la cançoneta del «encara queda molt per fer».

Quasi amb tota seguretat una de les dones que aquest dia banyi de violeta les seves xarxes socials, porti més de vuit hores de jornada laboral, hagi acabat les tasques de la seva casa sense desatendre els fills i potser amb sort hagi tingut temps per dedicar uns minuts a la seva cura personal, més per obligació que per devoció. Preocupada per una imatge que ja no recorda a qui li importa més, si a ella o a un sistema que s’obstina en estigmatitzar-nos si no ens amanim.

O potser aquella dona encara no ha tornat del treball, s’ha lligat un llaç violeta a la jaqueta d’executiva i ha tornat a refer l’informe que haurà de presentar sens falta a primera hora del dia següent, intentant no sentir-se frustrada i incompleta en una societat que l’ha obligat a escollir entre realització personal i laboral. Una dona que fa molt temps que va entendre que l’anomenada «conciliació» és un terme només aplicable a l’univers femení.

Potser aquesta dona estigui acabant de recollir els seus fills del cole mentre recorda els anys en què podia treballar, quan encara no havia renunciat a tot per la seva maternitat. Se sent culpable cada vegada que pensa en alliberar-se de tant en tant dels seus fills i se submergeix en un univers d’ansietat i depressió perquè no entén l’origen del seu malestar, perquè ésser mare no és la panacea que li havien «venut»; en definitiva, perquè ja no es recorda de qui és ella en realitat.

I seguim alienes al fet de què seguim cobrant menys per exercir el mateix treball que els homes, que seguim sense tenir accés als anomenats llocs de responsabilitat, a la majoria dels casos lligades de mans per una autoimposada tasca de cures, que seguim essent les que en un alt percentatge no es reintegren a la seva plaça laboral després de la maternitat, sense opció a llocs en guarderies públiques, pràcticament suprimides. Seguim essent les culpables de violacions i vexacions, abocades a no sortir al carrer sense escolta masculina, a risc de provocar. Inundem facultats i escoles superiors, desolades per l’increment de l’atur femení, molt superior al masculí.

Les dones, principals víctimes de la crisi d’un sistema en decadència, fem nostra la paraula SORORITAT; i reivindiquem la lluita contra el Patriarcat i el Capital, obstinades en que es vegi que una revolució que no compti amb nosaltres a les seves files està destinada al fracàs.

Per nosaltres, per la nostra dignitat com a dones, com a treballadores, contra el Patriarcat, feu vostre el crit:

VISCA EL 8 DE MARÇ!!

Avui en dia, les dones ens debatem entre corrents de criança natural, afecció i pastissets i nous feminismes radicalitzants que ens demanen que ens esterilitzem abans d’assumir la tirania de la maternitat i la vida domèstica. Volen que ens «empoderem», ignorants de que és un terme que la majoria de vegades es refereix a l’assumpció de rols masculins; mentrestant, que els homes adoptin rols tradicionalment femenins no es percep com a empoderament, sinó com a signes de debilitament. Els catàlegs de joguines segueixen ancorats en el rosa i el blau, encarregant-se de recordar-nos que ens hem d’entrenar per la cura, la casa, allò dolç i sensibler, maquillades i pentinades des dels tres anys, i sexualitzant la nostra infància amb biquinis farcits.