Los amigos de Durruti en la revolución española

Presentació de llibre a Barcelona

Enviem el cartell de l’activitat del 25 de novembre que es realitzarà a la mateixa direcció de CNT-AIT de Barcelona: c/ Joaquim Costa 34

Presentació del llibre «Los Amigos de Durruti» escrit i presentat per Miquel Amorós.

Comunicat de la CAS: Sobre la ILP per a la Recuperació del Sistema Nacional de Salut

Mai no dubtis de què un petit grup de ciutadans reflexius i compromesos pot canviar el món. De fet, és la única cosa que ho ha fet.

Margaret Mead.

Volem agrair a tots aquells col·lectius i persones que, amb totes les condicions i mitjans en contra, han col·laborat desinteressadament durant tot aquest any a la difusió i en tirar endavant la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a la Recuperació del Sistema Nacional de Salut (SNS). Militants de sindicats alternatius com CGT, CNT, ESK-País Basc, CSI-Asturias, Autonomía Obrera-Andalucía, Somos Sindicalistas; Centres Socials o alternatius com la Escuela Popular de la Prospe; activistes del moviment pensionista i Coespe o Yayoflautas; assemblees feministes; associacions en defensa dels recursos públics com ATTAC o la Plataforma en Defensa del Canal de Isabel II; associacions veïnals i un llarg etcètera. han dedicat el seu temps i les seves forces per a explicar per tot l’estat que és possible garantir una sanitat de qualitat i universal, sempre i quan es prenguin les mesures que proposàvem a la ILP.

També hem d’agrair el recolzament de totes les persones anònimes i col·lectius, que han recolzat econòmicament la primera i segona campanya, donat que a la Coordinadora Antiprivatització de la Sanitat (CAS), al contrari de moltes associacions que diuen defensar la sanitat pública, no acceptem subvencions ni de l’Estat, ni d’empreses privades, única forma de ser autònoms i mantenir la nostra independència.

Des de CAS vam concebre la ILP com a un instrument per a estar als carrers en aquests moments de brutal desmobilització, i poder denunciar la desastrosa situació del sistema sanitari a tot l’estat. Donat que els polítics no encerten a proposar mesures que acabin amb l’agonia del SNS, ens hem vist obligats a plantejar propostes de solució. Només tenia sentit posar en marxa la ILP en aquesta legislatura, a la què governa la coalició de partits (PSOE i Unidas Podemos) que mentre estaven a l’oposició prometien derogar les lleis que permeten destruir la sanitat.

Durant aquests mesos s’han realitzat desenes de xerrades i presentacions per tota la geografia, la qual cosa ens ha permès complir amb el nostre primer objectiu: contactar amb el major nombre de col·lectius i persones, que han sabut entendre quines són les causes, i quins són els responsables del procés de privatització, deteriorament, i desmantellament del sistema sanitari. Això ens permet sumar recolzaments a la lluita contra la destrucció del sistema sanitari, lluita que cada dia és més necessària, i amb la que ens disposem a continuar.

Malgrat tota la feina relitzada, i comptant amb les restriccions derivades de la pandèmia de Covid, no ha estat possible reunir les 500.000 signatures que les institucions estatals, no oblidem hereves del Franquisme, exigeixen per a què la població pugui plantejar propostes al Congrés. També som conscients de què si haguéssim aconseguit les 500.000 signatures, el Congrés hagués votat en contra de les nostres propostes. Sobretot, perquè les mesures que plantejàvem, des de crear un sistema públic de farmàcia, a prohibir el saqueig del SNS per les empreses privades, o garantir l’atenció sanitària de la gent gran de les residències des del sector públic, són mesures d’interès general, però que col·lisionen amb els interessos econòmics de les grans corporacions, de les quals, els polítics son són mers apèndixs.

Lluny queda el 28 d’abril del 2020, en plena primera onada, quan centenars de pacients morien sense assistència sanitària, amb els centres sanitaris col·lapsats per les polítiques de desmantellament que portaven en marxa anys, quan amb tot el país confinat, el president del govern va comparèixer anunciant que vista la situació, «probablement caldria blindar la sanitat a la Constitució». A tres anys vista, les probabilitats eren inexistents, i el què sí que s’ha produït és un enfonsament encara major del sistema sanitari, i un maltractament encara major dels professionals, aquells als quals ens incitaven a aplaudir a les vuit de la tarda. Per tant, no podem esperar res de les institucions. La història demostra que les conquestes socials no cauen del cel, només la lluita al carrer ha aconseguit avanços en aquest sentit. És una pena que la gran manifestació per la Sanitat de Madrid ens hagi agafat ja sense ILP, però és un plaer pensar que hem ajudat a arribar fins aquí. Perquè estem segurs que la lluita és l’únic camí.

Comunicado de la CAS: Sobre la ILP para la Recuperación del Sistema Nacional de Salud

Nunca dudes de que un pequeño grupo de ciudadanos reflexivos y comprometidos puede cambiar el mundo. De hecho, es lo único que lo ha hecho.

Margaret Mead.

Queremos agradecer a todos aquellos colectivos y personas que, con todas las condiciones y los medios en contra, han colaborado desinteresadamente durante todo este año en la difusión y en sacar adelante la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) para la Recuperación del Sistema Nacional de Salud (SNS). Militantes de sindicatos alternativos como CGT, CNT, ESK-País Vasco, CSI-Asturias, Autonomía Obrera-Andalucía, Somos Sindicalistas; Centros Sociales o alternativos como la Escuela Popular de la Prospe; activistas del movimiento pensionista y Coespe o Yayoflautas; asambleas feministas; asociaciones en defensa de lo público como ATTAC o la Plataforma en Defensa del Canal de Isabel II; asociaciones vecinales y un largo etc. han dedicado su tiempo y sus fuerzas para explicar por todo el Estado que es posible garantizar una sanidad de calidad y universal, siempre que se tomen las medidas que proponíamos en la ILP.

También tenemos que agradecer el apoyo de todas las personas anónimas y colectivos, que han apoyado económicamente la primera y la segunda campaña, dado que en CAS, al contrario de muchas asociaciones que dicen defender la sanidad pública, no aceptamos subvenciones ni del Estado, ni de empresas privadas, única forma de ser autónomos y mantener nuestra independencia.

Desde CAS concebimos la ILP como un instrumento para estar en las calles en estos momentos de brutal desmovilización, y poder denunciar la desastrosa situación del sistema sanitario en todo el Estado. Dado que los políticos no aciertan a proponer medidas que acaben con la agonía del SNS, nos hemos visto obligados a plantear propuestas de solución. Solo tenía sentido poner en marcha la ILP en esta legislatura, en la que gobierna la coalición de partidos (PSOE y Unidas Podemos) que mientras estaban en la oposición prometían derogar las leyes que permiten destruir la sanidad.

Durante estos meses se han realizado decenas de charlas y presentaciones por toda la geografía, lo que nos ha permitido cumplir con nuestro primer objetivo: contactar con el mayor numero de colectivos y personas, que han sabido entender cuáles son las causas, y quiénes son los responsables del proceso de privatización, deterioro, y desmantelamiento del sistema sanitario. Esto nos permite sumar apoyos a la lucha contra la destrucción del sistema sanitario, lucha que cada día es más necesaria, y con la que vamos a continuar.

A pesar de todo el trabajo realizado, y contando con las restricciones derivadas de la pandemia de Covid, no ha sido posible reunir las 500.000 firmas que las instituciones estatales, no olvidemos herederas del franquismo, exigen para que la población pueda plantear propuestas en el Congreso. También somos conscientes de que si hubiéramos conseguido las 500.000 firmas, el Congreso hubiera votado en contra de nuestras propuestas. Sobre todo, porque las medidas que planteábamos, desde crear un sistema público de farmacia, a prohibir el saqueo del SNS por las empresas privadas, o garantizar la atención sanitaria de las mayores de las residencias desde el sector público, son medidas de interés general, pero que colisionan con los intereses económicos de las grandes corporaciones, de las cuales, los políticos son meros apéndices.

Lejos queda el 28 de abril de 2020, en plena primera ola, cuando centenares de pacientes fallecían sin asistencia sanitaria, con los centros sanitarios colapsados por las políticas de desmantelamiento que llevaban en marcha años, cuando con todo el país confinado, el presidente del Gobierno compareció anunciando que vista la situación, “probablemente habría que blindar la sanidad en la Constitución”. A tres años vista, las probabilidades eran inexistentes, y lo que sí se ha producido es un hundimiento aún mayor del sistema sanitario, y un maltrato aún mayor de los profesionales, aquellos a los que nos incitaban a aplaudir a las ocho de la tarde. Por tanto, no podemos esperar nada de las instituciones. La historia demuestra que las conquistas sociales no caen del cielo, solo la lucha en la calle ha logrado avances en ese sentido. Es una pena que la gran manifestación por la Sanidad de Madrid nos haya pillado ya sin la ILP, pero es un placer pensar que hemos ayudado a llegar hasta aquí. Porque estamos seguros que la lucha es el único camino.

Arijan Colera met en cause la CNT-AIT pour menace de mort

Le camping de Colera accuse la CNT-AIT de menace de mort sur qui ne se rallie pas à la cause du syndicat

Le 1er juillet, l’administrateur e l’entreprise Arijan Colera SL qui n’est autre que le Maire de Colera, signe une lettre de licenciement contre l’unique représentant syndical de l’entreprise, sans aucune preuve dans la recherche des faits réels, l’accusant de menaces sur un collègue de travail, avec un «je vais te tuer», parce qu’il n’approuvait pas ses revendications.

Dans le camping Sant Miquel du village de Colera, chaque année sont recrutés des travailleurs-euses sans respect des droits légaux. L’entreprise n’enregistre généralement pas une partie des travailleurs en basse saison ou en hiver à la Sécurité Sociale, et en saison d’ouverture à la clientèle impose des journées de 12 heures pendant 6 jours par semaine.

Entre Mars et Avril de cette année, s’est constituée une section syndicale CNT-AIT dans l’entreprise, pour défendre et représenter les travailleurs devant l’attitude peu honorable du Patron.

Malheureusement, l’entreprise n’a pas daigné accorder le plus petit minimum revendiqué : un contrat qui couvrait tous les mois de travail sur la base de 40 heures/semaine. Ces refus ont conduits à déposer 5 plaintes contre l’entreprise à l’inspection du travail.

Depuis des semaines de tentatives de négociation par la section syndicale, le 29 juin le patron nia le droit à l’information syndicale sur les panneaux de l’entreprise, usant de son «réservé le droit d’admission», mettant au défi l’autorité policière empêchant l’accès à la feuille de réclamation à toute personne qui ne lui convenaient pas.

A partir de la plainte correspondant à cet incident le patron s’en est pris au représentant syndical entrant par la force dans le bungalow dans lequel il logeait jetant ses affaires à la rue et finalement le licenciant sans raison sensée.

Arijan Colera acusa de amenazas de muerte a CNT-AIT

El camping de Colera acusa a CNT-AIT de amenazar de muerte a quien no se una a la causa del sindicato

El uno de julio, el administrador de la empresa Arijan Colera SL, que es la misma persona que el alcalde de Colera, firmó una carta de despido contra el único representante sindical en la empresa, sin ningún expediente para buscar la verdad, acusándolo de amenazar a compañeres de trabajo (a 1) con un «te voy a matar» porque no le apoyaba en las reivindicaciones laborales.

En el camping Sant Miquel, del pueblo de Colera, cada año reclutan trabajadores y trabajadoras sin respetar sus derechos legales. La empresa no suele dar de alta a parte de les trabajadores en temporada baja o en invierno a la Seguridad Social, y en temporada de apertura a les clientes impone jornadas de 12 horas por 6 días a la semana.

Entre marzo y abril de este año se constituyó una sección sindical de CNT-AIT en la empresa para representar y defender a les trabajadores afiliades, frente a la actitud poco honrada de la Patronal.

Por desgracia este empresario no ha querido acordar lo más mínimo que se le ha pedido: Un contrato que cubra todos los meses de trabajo y un horario de 40 horas semanales. Sus negativas ya han llevado a presentar 5 denuncias a Inspección de Trabajo contra la empresa.

Después de semanas de intentos de negociación por la sección sindical, el 29 de junio el empresario denegó el derecho a poner información sindical en el tablón de anuncios, usó su «derecho reservado de admisión» y desafió a la autoridad policial denegando la hoja de reclamaciones a todo aquél que no le gustase.

A partir de este incidente que tiene la correspondiente denuncia, el empresario ha represaliado al trabajador entrando por la fuerza en el bungalow en el que vivía por el trabajo, echándole sus cosas a la calle, y finalmente despidiéndolo con un pretexto sin sentido.

Arijan Colera acusa d’amenaces de mort a CNT-AIT

El camping de Colera acusa a CNT-AIT d’amenaçar de mort a qui no s’uneixi a la causa del sindicat

El dia 1 de juliol, l’administrador de l’empresa Arijan Colera SL, que és la mateixa persona que l’alcalde de Colera, va signar una carta d’acomiadament contra l’únic representant sindical a l’empresa. Ho va fer sense redactar cap expedient per a cercar la veritat, acusant-lo d’amenaçar a companys de feina (a 1) amb un «te voy a matar» perquè no el recolzava en les reivindicacions laborals.

Al camping Sant Miquel, del poble de Colera, cada any recluten treballadors i treballadores sense respectar els seus drets legals. L’empresa no sol donar d’alta a la Seguretat Social a part dels treballadors en temporada baixa o a l’hivern ; en temporada d’obertura als clients imposa jornades de 12 hores diàries 6 dies la setmana.

Al mes d’abril d’enguany es va constituir una secció sindical de CNT-AIT a l’empresa per a representar i defensar els treballadors afiliats, enfront de l’actitud poc honrada de la Patronal.

Malauradament aquest empresari no ha volgut acordar el més mínim que se li ha demanat: Un contracte que cobreixi tots els mesos de feina i un horari de 40 hores setmanals. Les seves negatives ja han portat a presentar 5 denúncies a Inspecció de Treball contra l’empresa.

Després de setmanes d’intents de negociació per la secció sindical, el 29 de juny l’empresari va denegar el dret a posar informació sindical al taulell d’anuncis, va utilitzar el seu «dret reservat d’admissió» i va desafiar l’autoritat policial denegant el full de reclamacions a tothom qui no li agrada.

Arran d’aquest incident que té la corresponent denuncia, l’empresari ha represaliat el treballador entrant per la força al bungalow on vivia per la feina, llençant-li les seves coses al carrer, i finalment acomiadant-lo amb un pretext sense sentit.

1M: Contra la representacion unitaria

Primero de mayo: Contra la representación unitaria

Trabajadoras y trabajadores son sometides a decisiones laborales y gubernamentales, supuestamente en su representación, sea de la clase trabajadora o se llame como consumidores o ciudadanos.

La «democracia» representativa, en cada estamento de la pirámide, reduce la influencia de las personas de la base hacia las decisiones que toman los estamentos de poder. Por ello nosotres nos basamos y reivindicamos la democracia directa, y nos oponemos al modelo de elecciones sindicales y elecciones políticas. Preferimos que personas y colectivos tomen decisiones de forma directa y asamblearia, que es lo contrario a votar a alguien como representante dentro de los órganos del poder.

Los órganos que funcionan como cuerpo parlamentario (sea en el pleno del un ayuntamiento, parlamento autonómico, estatal o supranacional, o del Comité de Empresa) estan presididos por alguien que ejerce la representación unitaria, y concentra la capacidad de decisión en nombre de los presentes y los ausentes. Es fuerte ante sus representados y fácil de gestionar por el poder real del Capitalismo.

Así pues, en el ámbito laboral nosotres utilizamos las secciones sindicales y rechazamos las elecciones sindicales, y en el ámbito social apostamos también por la democracia directa, en la que la gente haga propuestas y tome decisiones en su asamblea, y no delegue en una pirámide de poder, conveniencias, información privilegiada e hipocresía en el lenguaje.

No hacemos ninguna reivindicación «unitaria» de la sociedad ni de la clase obrera, porque nos representamos a nosotres mismes y a nadie más.

1M: Contra la representacio unitaria

Primer de maig: Contra la representació unitària

Treballadores i treballadors són sotmeses a decisions laborals i governamentals, suposadament en representació seva, sigui de la classe treballadora o es digui com a consumidores o ciutadanes.

La «democràcia» representativa, a cada estament de la piràmide, redueix la influència de les persones de la base cap a les decisions que prenen els estaments del poder. Per això nosaltres ens basem i reivindiquem la democràcia directa, i ens oposem al model d’eleccions sindicals i eleccions polítiques. Preferim que persones i col·lectius prenguin decisions de forma directa i assembleària, que és el contrari a votar algú com a representant dins els òrgans del poder.

Els òrgans que funcionen com a cos parlamentari (sigui el ple d’un ajuntament, parlament autonòmic, estatal o supranacional, o del Comitè d’Empresa) són presidits per algú que exerceix la representació unitària, i concentra la capacitat de decisió en nom dels presents i els absents. És fort davant els seus representats i fàcil de gestionar pel poder real del Capitalisme.

Així doncs, a l’àmbit laboral nosaltres utilitzem les seccions sindicals i rebutgem les eleccions sindicals, i a l’àmbit social apostem també per la democràcia directa, on la gent faci propostes i prengui decisions a la seva assemblea, i no delegui en una piràmide de poder, conveniències, informació privilegiada i hipocresia en el llenguatge.

No fem cap reivindicació «unitària» de la societat ni de la classe obrera, perquè ens representem a nosaltres mateixes i prou.

Manifiesto contra el teletrabajo y el aislamiento laboral

Desde hace décadas, si no siglos, que hay un sector de la Patronal que traslada el trabajo de la fábrica a casa de cada un@. En muchas famílias esto se ha vivido, por ejemplo, por el sector textil cosiendo a máquina, o montando piezas de ferretería como se hace en una cadena.

Te dan 30 pantalones y 30 cremalleras, y ándale en tu casa.
La empresa ahorra costes de local, de seguridad y de higiene porque lo pones todo tú. La versión más moderna es prestarte un ordenador portátil para que hagas tareas administrativas, en algún caso con la videocámara en marcha para vigilarte en casa, que hagas las horas y no vayas a comer ni mear más veces de la cuenta. Las horas extra no cuentan porque en tu casa «vas a tu aire». Pero esto va más allá cuando se destruye el horario.

Como ya ocurría en la construcción y la carpintería, se ofrece gente que ya tiene las herramientas en casa, y serán mejores candidat@s que otr@s a quienes hay que equipar.

Y lo fantástico para el Patrón es que el aislamiento social no te permite empatizar con tus compañer@s; no vas a saber de quien fiarte y no te vale la pena unirte para luchar.

El concepto de huelga desaparece, porque no hay centro de trabajo que puedas cerrar. Y si paras, no sabes quien más está parando realmente, o si estás sol@ en el mundo. Tampoco sabes quien más hay en plantilla ni lo que cobra o de qué se muere.

La Prevención de Riesgos Laborales (PRL) es la base de la seguridad y la salud en un centro de trabajo. Y la existencia de un centro de trabajo es la base de que haya PRL. Nadie podrá organizarse para que se cumpla la PRL dentro del hogar.

Hay contados casos ventajosos, en que el empleador tiene cierta medida de dignidad y conlleva una efectiva conciliación de la vida familiar. En lugar de llevarte a los niños al trabajo, te llevas el trabajo para con los niños. Pero acaba siendo un espejismo todo el día, toda la semana.

Reclamar el teletrabajo asalariado o dependiente como necesidad, nos conduce al desastre humano y al suicidio sindical. Si el problema es la salud, arréglese la salud en el centro de trabajo.

LIBERTAD FALSA PARA ALGUN@S, COMO EN EL TEMA HORARIO.

Si ya no tienes hora estricta para empezar o para terminar, si ya no entras ni sales por una puerta, es que no hay precio para tus horas y estás trabajando a destajo. Es la puerta abierta para que te reemplacen por trabajador@s sin jurisdicción y sin inspección posible.

Manifest contra el teletreball i l’aïllament laboral

Des de fa dècades, si no segles, que hi ha un sector de la Patronal que trasllada el treball de la fàbrica a casa de cadascú. A moltes famílies això s’ha viscut, per exemple, pel sector tèxtil cosint a màquina, o muntant peces de ferreteria com es fa en una cadena.

En donen 30 pantalons i 30 cremalletes, i fes-t’ho tu a casa teva.

L’empresa estalvia costos de local, de seguretat i d’higiene perquè ho poses tot tu. La versió més moderna és prestar-te un ordinador portàtil per a què facis tasques administratives, en algun cas amb la videocàmera en marxa per a vigilar-te a casa, que facis les hores i no vagis a menjar ni pixar més vegades del compte. Les hores extra no compten perquè a casa teva «vas al teu aire». Però això va més enllà quan es destrueix l’horari.

Com ja passava a la construcció i la fusteria, s’ofereix gent que ja té les eines a casa, i seran millors candidat/es que altres a qui cal equipar.

I la part fantàstica per al Patró és que l’aïllament social no et permet empatitzar amb els i les teves companyes; no sabràs de qui fiar-te i no et val la pena unir-te per a lluitar.

El concepte de vaga desapareix, perquè no hi ha centre de treball que puguis tancar. I si pares, no saps qui més està parant realment, o si estàs sol/a al món. Tampoc no saps qui més hi ha en plantilla ni el què cobra de de què es mor.

La Prevenció de Riscos Laborals (PRL) és la base de la seguretat i la salut en un centre de treball. I l’existència d’un centre de treball és la base de què hi hagi PRL. Ningú no podrà organitzar-se per a què es compleixi la PRL, dins la llar.

Hi ha comptats casos avantatjosos, en què, qui proporciona el lloc de treball, té certa mesura de dignitat i comporta una efectiva conciliació de la vida familiar. En comptes d’emportar-te els nens a la feina, t’emportes la feina cap a on tens els nens. Però acaba essent un miratge tot el dia, tota la setmana.

Reclamar el teletreball assalariat o dependent com a necessitat, ens condueix al desastre humà i al suïcidi sindical. Si el problema és la salut, arregli’s la salut al centre de treball.

LLIBERTAT FALSA PER ALGUN/ES, COM EL TEMA DE L’HORARI.

Si ja no tens una hora estricta per a començar o per acabar, si ja no entres ni surts per una porta, és que no hi ha preu per a les teves hores i estàs treballant a preu fet. És la porta oberta per a què et reemplacin per treballador/es sense jurisdicció i sense inspecció possible.

1 4 5 6 7 8 17